Setmana del 9 al 16 d’octubre del 2026

L’FMI ha revisat a l’alça la seva previsió de creixement per a Espanya fins al 2,5% el 2026, 4 dècimes més que al juliol, i manté l’1,8% per al 2027. La institució destaca que Espanya continuarà sent la gran economia de la zona de l’euro amb més creixement. No obstant això, adverteix d’unes pressions inflacionistes encara elevades, amb una inflació mitjana prevista del 3,7% el 2026, en un context marcat per les tensions energètiques i la incertesa geopolítica global.

L’energia va impulsar la inflació al setembre fins al 4,9%. L’INE va confirmar que, al setembre, la inflació general va assolir el 4,9% i la subjacent, el 3,1%. L’encariment dels carburants explica la major part del repunt i, en menor mesura, l’augment del preu dels paquets turístics. El desglossament de les dades ofereix, a més a més, pistes rellevants sobre les mesures energètiques que continuaran vigents al novembre. D’una banda, no es reactivaran les rebaixes fiscals sobre l’electricitat, ja que el preu va augmentar un 11,4% interanual al setembre, per sota del llindar del 15% establert per a l’activació d’aquestes mesures. Per un altre, es mantindran les ajudes de 20 cèntims per litre als carburants, en un context de fort encariment de la gasolina i el gasoil. En conjunt, el detall de la inflació de setembre introdueix riscos a l’alça per a la nostra previsió d’inflació mitjana del 3,4% el 2026.

Així, anticipa un creixement mundial del 3,1% el 2026, i un repunt fins al 3,4% el 2027, gràcies tant a la resistència de les economies davant del xoc energètic com al fort impuls inversor associat a la IA. No obstant això, adverteix que aquesta resiliència comença a mostrar signes d’esgotament: uns inventaris energètics cada vegada més reduïts, la persistència de tensions geopolítiques i l’elevada concentració del creixement en uns pocs sectors i empreses tecnològiques incrementen la vulnerabilitat de l’economia global davant nous xocs. A més, el marge d’actuació de les polítiques econòmiques és bastant limitat, a causa de l’augment dels costos de finançament i els nivells de deute públic molt elevats. En aquest context, l’FMI insisteix en la necessitat de reconstruir matalassos fiscals, preservar l’estabilitat de preus mitjançant una política monetària prudent i reforçar la capacitat productiva de les economies, al mateix temps que incideix en la necessitat de la cooperació internacional per afrontar desafiaments comuns relacionats amb l’energia, les cadenes de subministrament i el desplegament de noves tecnologies.

Els mercats financers van transitar una setmana marcada per la persistència de les pressions inflacionistes i pels creixents dubtes sobre la capacitat de les economies desenvolupades per absorbir unes necessitats de finançament cada vegada més elevades. Als EUA, l’IPC de setembre va sorprendre a l’alça i, juntament amb uns preus de producció i unes vendes al detall més robustos del que s’esperava, va reforçar la percepció que la Reserva Federal podria mantenir una política monetària restrictiva durant més temps, impulsant temporalment les rendibilitats del deute sobirà. Al mateix temps, els preus energètics elevats (amb el Brent per sobre dels 105 dòlars per barril i el TTF superant els 85 €/MWh) van continuar alimentant les expectatives d’inflació a curt termini a banda i banda de l’Atlàntic. Amb tot, el to de la Fed i el BCE va ser una mica més prudent. En el cas del BCE, diversos responsables van assenyalar que, ara com ara, no s’aprecien senyals d’efectes de segona ronda en els preus. En conseqüència, els inversors van tancar la setmana descomptant una pausa en les reunions d’octubre i tres pujades addicionals en els pròxims 12 mesos a banda i banda de l’Atlàntic. Malgrat això, va ser la deterioració del sentiment al voltant de la IA el que va acabar tenint un major impacte sobre els mercats. Els dubtes sobre la capacitat de monetitzar l’esforç inversor per al seu desenvolupament van llastar les tecnològiques i els fabricants de xips, la qual cosa va pressionar a la baixa els índexs borsaris als EUA i a l’Àsia. No obstant això, la correcció va romandre relativament concentrada en aquests segments del mercat, la qual cosa va permetre que altres sectors més lligats a l’economia domèstica i menys exposats al cicle d’inversió en IA mostressin una major resistència i sostinguessin el comportament de l’S&P 500 equiponderat. A Europa, les borses van aconseguir tancar la setmana amb avanços generalitzats, amb els índexs francès i alemany entre els més destacats de la zona de l’euro. La correcció patida per les companyies més exposades al cicle d’inversió en IA i l’augment de l’aversió al risc van afavorir una rotació cap als actius refugi, que va impulsar les compres de deute sobirà. Com a resultat, les rendibilitats dels bons van baixar amb força, especialment en els trams llargs i amb major intensitat als EUA, on els mercats van començar a descomptar riscos més acusats per al creixement a mitjà termini. A la zona de l’euro, les primes perifèriques es van mantenir pràcticament planes. D’altra banda, la caiguda en la rendibilitat dels treasuries va pressionar el dòlar a la baixa, fet que va permetre a l’euro recuperar part del terreny perdut després d’aconseguir mínims de 2025, nivells vistos per última vegada després del Liberation Day aranzelari.