Oriol és economista al departament d'Economia Espanyola. Doctor en Economia per la London School of Economics (LSE) i Màster en Economia i Finances pel Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI). Abans d'incorporar-se a CaixaBank va treballar com a economista especialitzat en el Regne Unit i el sud d'Europa al National Institute of Economic and Social Research (NIESR) i com a professor ajudant a l'LSE. Les seves àrees d'estudi comprenen la macroeconomia, amb èmfasi en la política fiscal, i s'especialitza en la modelització de les previsions del creixement econòmic espanyol.
Resultats de la cerca
Javier és economista sènior a la unitat de Macroeconomia del Departament d’Estudis. Doctor en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), Master en Economia amb Distinction per la London School of Economics i Llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a ajudant d’investigació i professor ajudant al Massachusetts Institute of Technology. Les seves àrees d’estudi inclouen la macroeconomia, l’economia política i les finances. És coordinador del Dossier de l'Informe Mensual i de les Notas Breves de Actualidad Macroeconómica.
Manu ocupa el lloc d'assistent de recerca al Departament d'Economies i Mercats Internacionals. És graduat en Física per la Universitat de Barcelona i Màster en Financial Economics per la Barcelona School of Economics. Abans d'incorporar-se a CaixaBank, va treballar durant més de tres anys a TradeHeader com a consultor financer.
Judit és lead economist al departament d'Economia espanyola. Doctora en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Economia per la mateixa universitat, abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a economista al Departament de Supervisió i Regulació del Banc de la Reserva Federal de Boston, als EUA. Amb posterioritat va ser professora visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona al Departament d’Empresa. Ha publicat la seva investigació al Journal of Financial Economics, el Journal of Banking and Finance i el Journal of Monetary Economics, entre d’altres. És coordinadora de l'Informe Sectorial Immobiliari i de l'Informe Sectorial Agroalimentari.
Luís és economista al Departament d'Economies i Mercats Financers. Doctor en Economia per la Cardiff University i Màster en Economia Internacional i Estudis Europeus per la Universidade de Lisboa. Abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a professor associat d’Economia i Sector públic a la Universitat Pompeu Fabra, i com a investigador postdoctoral a la Barcelona Graduate School of Economics i al Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF). Les seves àrees d’estudi comprenen l’economia pública i la macroeconomia, amb èmfasi en la política fiscal internacional, i és especialista en el seguiment de la Xina i la Unió Europea.
Léopold és analista al Departament de Planificació Estratègica. Graduat del programa Analysis and Policy in Economics de la Paris School of Economics, després d’haver estudiat a les universitats de Panthéon-Sorbonne i de Toronto. Abans d’incorporar-se a CaixaBank, Léopold va tenir diverses experiències tant a Europa com a Amèrica Llatina: va ser periodista econòmic al diari financer francès Les Echos i va treballar com a economista a l’ambaixada de França a Buenos Aires i com a economista d’Europa del Sud del Grup Crédit Agricole. A Madrid, ha coordinat el seguiment macrofinancer llatinoamericà a Telefónica i, més recentment, a Mutua Madrileña, on també s’encarregava de l’anàlisi de la política monetària i del sector financer espanyol. Dins l’equip de Planificació Estratègica, les seves àrees d’estudis principals comprenen el seguiment de l’escenari macrofinancer espanyol i de les tendències que poden afectar l’oferta i la demanda de serveis financers.
Rita és economista al Departament d’Economies i Mercats Internacionals. Llicenciada en Economia per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Màster (diploma d’Estudis Avançats) en Anàlisi Econòmica i Economia Quantitativa per la mateixa universitat; i acreditada amb la certificació CIIA ®. Abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a ajudant d’investigació a la facultat d’econòmiques de la UCM, on també va donar classes com a associada i com a analista macro en Afi, Intermoney i Bankia Estudios. Les seves àrees d’estudi comprenen la macroeconomia, amb èmfasi especial a la zona de l’euro.
Antonio és assistent de recerca al Departament d'Economies i Mercats Internacionals. És graduat en el doble grau en Economia i Dret per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Economia per la Barcelona School of Economics. Abans d'incorporar-se a CaixaBank, va treballar a PwC com a consultor al departament de Strategy& Economics.
Antonio és economista sènior al Departament d’Economies i Mercats Internacionals. Amb estudis de Màster en Política Macroeconòmica i Mercats Financers per la Universitat Pompeu Fabra i, més recentment, en Data Science. Abans d’incorporar-se a CaixaBank, Antonio va treballar com a economista sènior als equips d’investigació de Citigroup i BNP Paribas a Londres, Regne Unit. Les seves àrees d’estudi comprenen els mercats financers, la política monetària i l’evolució macroeconòmica mundial. Coordina les Notas Breves i altres publicacions.
Maitane és analista al Departament de Planificació Estratègica. Llicenciada en Economia i Màster en Banca i Regulació Financera per la Universitat de Navarra. Abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar en la direcció de Relació amb Supervisors de Bankia i anteriorment com a gerent d’EY en el departament de serveis d’assessorament comptable financer del sector bancari. Les seves àrees d’estudi comprenen, principalment, el sistema bancari espanyol.
José Antonio és data scientist al Departament de Planificació Estratègica. Graduat per la Universitat Politècnica de Catalunya en la segona promoció del grau Ciència i enginyeria de dades, forma part de la primera edició del programa Data Talent de CaixaBank. Abans d’incorporar-se a l’entitat, i compaginant amb els seus estudis universitaris a Barcelona i a Estocolm, va cofundar una startup tecnològica amb dos partners, on va complementar la seva formació de caràcter tecnològic amb una visió transversal del món empresarial.
Eduard és data scientist al Departament d’Economia Espanyola. Graduat en Física per la Universitat de Barcelona i Màster en Sistemes Intel·ligents Interactius per la Universitat Pompeu Fabra, on va posar en pràctica aplicacions d’intel·ligència artificial, models de machine learning i big data. Forma part de la primera edició del programa Data Talent de CaixaBank.
Martín és assistent de recerca al Departament de Planificació Estratègica. Graduat i Màster en Economia per la Pontificia Universidad Católica del Perú i Màster en Macroeconomic Policy and Financial Markets per la Barcelona School of Economics. Abans d'incorporar-se a CaixaBank va treballar a la Superintendència de Banca, Assegurances i AFP com a analista i supervisor bancari als departaments de microfinances, risc de crèdit i banca.
Isabela ocupa el lloc d'economista al Departament d'Economies i Mercats Internacionals. Graduada en Economia per la Boston University i Màster en Macroeconomic Policy and Financial Markets per la Barcelona School of Economics, abans d'incorporar-se a CaixaBank va treballar a AV Securities com a analista de recerca econòmica i mercats per a l'àrea de wealth management. Les seves àrees d'estudi comprenen la macroeconomia, amb èmfasi en l'activitat i la política monetària dels EUA, i els mercats financers.
Cada vegada són més les persones que viuen de lloguer. En els 5 últims anys, el percentatge de llars que lloguen l’habitatge principal ha augmentat de manera significativa: del 16,1% el 2013 al 17,8% el 2018. La forta demanda d’habitatges de lloguer ha fet repuntar els preus, en especial a les grans ciutats i als punts turístics, tot i que, en els trimestres més recents, s’ha observat una certa tendència a la moderació. De cara al futur, s’espera que la demanda d’habitatge de lloguer continuï sent robusta, de manera que serà necessari augmentar l’oferta de forma compassada per evitar més pressions sobre els preus.
La desacceleració de les exportacions ha estat un dels focus de debilitat de l’economia espanyola els darrers trimestres. La indústria manufacturera és especialment dependent de les vendes de les exportacions de béns i en centralitza el deteriorament.
El sector agroalimentari aporta un gran valor a l’economia espanyola, amb una contribució, ni més ni menys, del 5,8% del PIB, de l’11% si s’inclouen totes les activitats de la cadena alimentària. A més a més, destaca per l’elevat potencial exportador i per una resiliència que, històricament, li ha permès capejar els vaivens de l’economia. Així, malgrat que els principals mercats de destinació de les exportacions agroalimentàries espanyoles s’han alentit a conseqüència de l’increment de les tensions comercials i de la incertesa pel brexit, els indicadors d’activitat disponibles mostren que, ara com ara, el sector resisteix l’envit raonablement bé
La irrupció de la pandèmia al començament del 2020 ha tingut repercussions sense precedents en molts àmbits de l’economia. Una d’aquestes repercussions ha estat el consum de les llars, principal component del PIB i considerat tradicionalment un indicador de la salut de l’economia i del benestar de la societat. A causa de les restriccions a l’activitat i a la mobilitat durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19, l’enfonsament del consum va ser molt superior al de crisis anteriors. La part positiva és que, amb l’aixecament de les restriccions, el consum a Espanya ha rebotat el 2021 de forma més intensa que en el passat. De fet, a l’octubre, el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
El ràpid augment dels preus de l’habitatge a molts països europeus durant la pandèmia ha generat inquietuds per la possibilitat que es produeixi una correcció de preus en els propers trimestres. Pel que fa a Espanya, ens hem de preocupar? Atès l’escenari macroeconòmic actual, argumentem que no. Una conclusió propiciada, en gran part, per la bona salut financera del conjunt de les llars i per una accessibilitat a l’habitatge que, a nivell agregat, se situa en nivells raonables. D’altra banda, tampoc esperem una espiral alcista en els preus: mentre l’economia recupera els nivells prepandèmia, es pot produir un repunt dels preus, però, a mitjà termini, preveiem un creixement del preu de l’habitatge coherent amb l’evolució de la renda de les famílies. Així ho constatem amb el nou model de risc de CaixaBank Research (HaR).
El mercat del lloguer d’habitatge ha acaparat molt l’atenció en els últims anys. La seva forta pujada de preu, molt superior a l’increment de les rendes del treball, ha posat en relleu la vulnerabilitat econòmica de les llars que viuen de lloguer: aquestes llars solen tenir un nivell d’ingressos inferior a la mitjana, i un percentatge elevat d’elles destinen més del 40% dels ingressos als pagaments relacionats amb l’habitatge. Per afrontar aquesta preocupant situació, s’han pres mesures de política econòmica molt necessàries, orientades a incrementar l’oferta d’habitatge assequible. No obstant això, també s’han proposat altres polítiques, com el control del preu del lloguer a les zones de mercat tensionat, l’eficàcia del qual, segons l’experiència internacional, és limitada.