Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1939 resultats per a Euro digital
El Banc Central Europeu ha completat un cicle monetari, ha deixat enrere els tipus negatius i les mesures no convencionals de l’última dècada i ha endurit amb força la política monetària. Durant aquest cicle, el BCE també ha ajustat l’estructura amb la qual guia i implementa la política monetària.
Entre el final de setembre i el final de febrer, el dòlar nord-americà es va depreciar el 6% en termes nominals efectius i el 10% enfront de l’euro i va cotitzar prop de l’1,07, un nivell no vist des de fa gairebé un any. Explorem què explica aquest canvi de tendència i fins a quin punt pot tenir recorregut.
L’adopció de la intel·ligència artificial (IA) a l’empresa espanyola s’ha accelerat en els últims anys, però ho ha fet d’una manera incompleta i heterogènia. Aquest article analitza el grau de penetració de la IA en funció de quatre dimensions clau: la dimensió de l’empresa, les diferències sectorials, els usos concrets dins l’organització i les principals barreres que en frenen el desplegament. A més a més, presentem una comparativa amb la resta d’Europa. Entendre com i on s’està incorporant la IA és especialment rellevant des d’una perspectiva empresarial i macroeconòmica, ja que la seva adopció condiciona els guanys d’eficiència i de productivitat i pot ampliar les bretxes entre les empreses, els sectors i els treballadors en un teixit productiu com l’espanyol, dominat per les pimes i per les microempreses.
El balanç de la Brúixola de Competitivitat europea el 2026 és positiu en orientació i en debat, però limitat en avanços, amb decisions clau encara pendents i de futur incert, i en un entorn geopolític més complex.
La nova Comissió Europea ha complert els 100 primers dies en plena convulsió de les relacions transatlàntiques. La posada en pràctica (i en escena) de l’agenda de Trump està accelerant el canvi de les prioritats polítiques que ja s’intuïa per al segon mandat de Von der Leyen. Sembla que la necessitat peremptòria de conformar una UE més competitiva no es pot separar ara de l’objectiu de mantenir la seguretat i la integritat de les seves fronteres. El proper cicle pressupostari 2028-2034 hauria de recollir l’ambició d’aquests reptes a mitjà termini, però, fins a la seva definició, queden dures negociacions sobre com finançar-los i interrogants crítics per resoldre, com el futur d’Ucraïna o els compromisos de l’agenda climàtica.