Espanya davant el nou xoc energètic: una comparativa amb Europa
L’escalada recent del conflicte al golf Pèrsic, amb l’esclat de la guerra a l’Iran, ha tornat a situar l’energia al centre de l’agenda econòmica global. Malgrat que l’abast i la durada del conflicte continuen sent incerts, els mercats, especialment els de petroli i de gas natural, han reaccionat amb rapidesa. En aquest context, analitzem quina és la posició de l’economia espanyola davant aquest nou xoc energètic.
Des del punt de vista de l’aprovisionament, un dels principals punts forts d’Espanya és la seva baixa exposició directa al golf Pèrsic. Al voltant del 10% del petroli importat procedeix de la regió (principalment, de l’Aràbia Saudita i de l’Iraq), mentre que, en el cas del gas natural, aquest percentatge és inferior al 2%, amb l’origen principal a Qatar. Aquesta dependència limitada redueix el risc d’interrupcions físiques en el subministrament. No obstant això, el caràcter global d’aquests mercats implica que un augment sostingut de les tensions geopolítiques es trasllada als preus amb independència de l’origen de les importacions.
En comparació amb el conjunt de la UE, Espanya presenta una exposició una mica menor al golf Pèrsic, però una major dependència d’Algèria i de Nigèria en les importacions de petroli i de gas, així com dels EUA en les importacions de gas. El pes del gas d’origen algerià en les importacions és un avantatge comparatiu, ja que el seu transport es realitza, fonamentalment, per gasoducte. Aquest tipus de subministrament és menys susceptible de ser redirigit a altres mercats i, per tant, tendeix a ser més estable que el de gas natural liquat (GNL). Així mateix, aquesta menor capacitat de redireccionament, afegida a l’absència dels costos associats a la liqüefacció i a la regasificació, tendeix a traduir-se en un preu més reduït en relació amb el GNL.
Un altre factor estructural rellevant és la millora acumulada en l’eficiència energètica de l’economia espanyola. Des del començament del segle, la intensitat energètica, mesurada com la quantitat d’energia necessària per generar 1.000 euros de PIB a preus constants, s’ha reduït al voltant d’un terç. Aquest avanç contribueix a esmorteir l’impacte macroeconòmic d’un encariment de l’energia, ja que limita l’augment dels costos de producció i, en última instància, els preus finals. Al marge d’aquests elements favorables, el principal punt feble d’Espanya continua sent la seva elevada dependència energètica de l’exterior: el 70% de les necessitats energètiques s’han de cobrir amb importacions, una taxa que només és 5 p. p. inferior a la del començament del segle.
En termes d’intensitat energètica, Espanya se situa en nivells molt similars als de la mitjana europea. On sí que s’observen diferències significatives és en la dependència energètica total, que és major a Espanya que a la resta d’Europa. Com es pot observar al quart gràfic, Espanya cobreix les seves necessitats energètiques amb una major proporció de productes petroliers importats, mentre que, a la resta d’Europa, aquestes necessitats es cobreixen en grau més alt amb carbó, del qual hi ha importants reserves al continent, en especial a Alemanya i a Polònia.1
- 1
Pot resultar sorprenent que el pes agregat de les energies renovables i dels biocombustibles en l’energia bruta disponible no sigui major a Espanya, atès el seu avantatge relatiu en la generació d’electricitat. Aquesta aparent discrepància s’explica perquè la generació elèctrica és només una part del sistema energètic total, mentre que altres usos, com el transport, continuen presentant una elevada dependència dels productes petroliers.
El mercat elèctric: l’excepció ibèrica
El mercat majorista de l’electricitat és un dels principals punts forts de l’economia espanyola en matèria energètica en relació amb la resta d’Europa. A diferència del petroli o del gas, el mercat elèctric europeu presenta un menor grau d’homogeneïtat, de manera que els xocs externs no es traslladen de la mateixa manera a tots els països.2 Malgrat el tensionament energètic, el preu majorista de l’electricitat a la península va disminuir al març en termes interanuals, a diferència d’altres països europeus, i es va situar, a més a més, en nivells clarament inferiors als observats al nord d’Europa (vegeu el cinquè gràfic).3
- 2
És important matisar que el preu final que els consumidors paguen per l’electricitat incorpora diversos costos fixos (peatges, càrrecs, impostos) que incrementen de manera significativa la factura, per la qual cosa el mercat elèctric espanyol representa principalment un avantatge comparatiu per a les empreses intensives en el consum d’electricitat. La CNMC estima que el pes d’aquests costos per als consumidors domèstics representa al voltant de dos terços de la factura, mentre que, per als consumidors industrials, representa menys de la meitat.
- 3
A causa de la forta estacionalitat del preu de l’electricitat, la comparativa intermensual no és informativa.
Aquest comportament respon, principalment, al major pes de les energies renovables en la generació d’electricitat a la península. El mercat elèctric europeu opera sota un sistema marginalista, en què la tecnologia necessària per cobrir l’última unitat de demanda és la que fixa el preu. La seva major presència en la nostra economia implica que hi ha més trams horaris del dia en què aquesta es converteix en l’energia marginal. Atès que les energies renovables tenen costos marginals molt baixos, en especial en comparació amb els cicles combinats de gas natural, això tendeix a reduir el preu.4
- 4
Així mateix, fins i tot quan els cicles combinats marquen el preu de l’electricitat, la posició relativament avantatjosa en el subministrament de gas limita l’augment dels costos en comparació amb altres països.
En conjunt, malgrat que la guerra a l’Iran introdueix un nou focus de tensió als mercats energètics internacionals, la limitada exposició directa al golf Pèrsic, els avanços en eficiència energètica i els avantatges al mercat elèctric posicionen l’economia espanyola en bones condicions per absorbir el xoc. No obstant això, l’elevada dependència energètica de l’exterior continua sent un focus de vulnerabilitat. Aquest balanç indica que, tot i que Espanya continua exposada a un xoc de preus, compta amb certs elements estructurals que podrien mitigar-ne l’impacte en comparació amb altres episodis recents.
Canvi climàtic i transició verda
Quines polítiques s’implementaran per aturar el canvi climàtic? Quines implicacions té per a tots els agents la transició verda cap a una economia més sostenible?
