L’adopció de la IA a l’empresa espanyola avança amb rapidesa, però continua sent limitada i desigual

Entre el 2021 i el 2025, l’adopció de tecnologies d’IA a l’economia espanyola s’ha duplicat amb escreix a les empreses amb més de 10 empleats,1 del 8% al 21%, la qual cosa indica que la IA ha deixat de ser una tecnologia experimental. Així i tot, el 2025, prop de 8 de cada 10 empreses encara no la utilitzaven, senyal que la difusió generalitzada encara no s’ha produït.2

La primera conclusió rellevant és que la dimensió empresarial és un factor decisiu. La IA és present a gairebé 3 de cada 5 empreses grans, però només al 18% de les empreses amb menys de 50 treballadors. Aquesta bretxa reflecteix barreres que van més enllà de la tecnologia, relacionades amb els recursos financers, amb la disponibilitat de dades, amb el personal qualificat i amb la capacitat organitzativa.

Aquestes diferències no s’han reduït en el període 2021-2025. Malgrat que l’adopció creix a totes les dimensions, l’avanç ha estat molt més intens a les empreses grans (+25 p. p.) que a les petites (+11 p. p.). Les empreses mitjanes (entre 50 i 250 empleats) destaquen com un punt d’inflexió: el seu nivell d’adopció (el 31%) és sensiblement major que a les petites (el 18%), la qual cosa suggereix que assoleixen un llindar de recursos suficient per experimentar amb la IA.

Si a l’anàlisi estiguessin incloses les microempreses, la taxa agregada d’adopció cauria sensiblement: en lloc d’un 21%, seria d’un 14%, ja que les microempreses mantenen un nivell d’adopció molt reduït (el 13%) i suposen el 95% del teixit productiu espanyol.3

El 2025, els sectors amb una major adopció de la IA eren el d’informació i comunicacions i el sector TIC,4 amb percentatges al voltant del 60%, molt per damunt dels nivells observats el 2021 (el 26-27%). En aquestes branques, la IA ha passat a ser força prevalent, d’acord amb la seva major intensitat en capital intangible, la disponibilitat de dades i la proximitat a l’oferta tecnològica.

En un segon nivell se situen els serveis intensius en coneixement, com les activitats professionals i científiques (el 38,5%) i les activitats immobiliàries (el 35%). En tercer lloc, un grup ampli de sectors presenta nivells intermedis d’adopció, al voltant del 20%-26%, que combinen serveis i indústria: subministraments bàsics, hoteleria i automoció i electrònica.

A l’extrem inferior se situen la construcció, la metal·lúrgia i el transport i la logística, on l’adopció continua sent reduïda. En conjunt, malgrat que alguns sectors s’acosten a un ús generalitzat de la IA, l’economia es manté en una fase intermèdia, amb un ampli marge de difusió futura concentrat als sectors i a les empreses més endarrerides.

La següent qüestió és identificar per a quines funcions concretes s’utilitza la IA a cada sector. Per fer-ho, distingim entre dos grans tipus d’aplicacions. D’una banda, la IA de processos, orientada a millorar l’eficiència organitzativa i comercial, com la gestió interna, les tasques administratives o el suport a les vendes. De l’altra, la IA vinculada al nucli productiu, és a dir, la que s’aplica directament a la producció de béns o a la prestació del servei principal.5

En aquest sentit, es considera que l’adopció és superficial quan la IA s’utilitza, principalment, en processos i no en la producció de béns o de serveis i que és profunda quan la IA s’utilitza de forma més significativa en la producció que en la gestió. També considerem un altre grup de sectors que mantenen una adopció transicional en el seu pas d’una adopció d’IA per a processos cap a un major ús de la IA vinculada a la producció. Sectors com l’hoteleria, el comerç i les activitats administratives concentren la major part de la seva adopció en la IA de processos. En aquests casos, la IA s’introdueix primer en funcions transversals de gestió i de suport comercial, on els costos d’implantació i els riscos organitzatius són menors, abans d’estendre’s al nucli productiu.

En una posició intermèdia apareixen sectors com l’alimentari i el tèxtil, les activitats professionals i científiques o la construcció, amb una adopció transicional en què conviuen els dos usos. La IA comença a calar en les decisions operatives, però encara no exerceix un paper dominant en l’activitat central del negoci.

Finalment, sectors com la informació i les comunicacions i el sector TIC mostren una adopció elevada tant en processos com al nucli productiu. En aquestes branques, la IA no és solament una eina d’eficiència, sinó que és una part integral del producte, del servei i de la infraestructura digital.

En conjunt, el patró observat suggereix que l’avanç recent de l’adopció a l’economia espanyola ha estat impulsat, principalment, pels usos horitzontals, de ràpida implementació i de baix cost, més orientats a tasques administratives que a processos de producció. Això encaixa amb el que ha documentat Daron Acemoglu per als EUA, on la millora de la qualitat i la fiabilitat dels processos són la principal motivació per a l’adopció de la IA.6 La gran incògnita per a l’impacte en la productivitat agregada és quan es generalitzarà l’ús de la IA en els usos operatius i del negoci principal, que requereixen més integració, més inversió i més redisseny de processos.