Resultats de la cerca

Durant els mesos de confinament, es va produir un canvi radical en els patrons de consum d’aliments a Espanya. Utilitzant dades internes de despesa amb targetes espanyoles i estrangeres als TPV de CaixaBank, observem que la despesa en supermercats i en grans superfícies d’alimentació va repuntar amb força durant l’estat d’alarma. També va augmentar l’ús del comerç electrònic, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. En contrapartida, el consum en restaurants es va enfonsar. Malgrat que, durant l’estiu, la despesa domèstica en restauració va repuntar amb força, l’aturada del turisme estranger continua perjudicant en especial els establiments orientats al client internacional.

Arran del teletreball, de l’educació en remot i de les restriccions imposades a l’entreteniment de caràcter més social, hem observat un augment del consum de béns de caràcter tecnològic en relació amb la resta de consum. Si al primer article d’aquest Dossier analitzem la demanda mundial d’aquests béns durant la pandèmia i la seva possible persistència post-COVID, en aquest article, ens centrem en el cas espanyol.

L’economia global continua avançant a diferents velocitats en el 2T. El mercat de treball als EUA comença a donar signes de moderació mentres la inflació manté el seu lent degoteig a la baixa; la feblesa d’Alemanya condiciona el conjunt de la zona de l’euro i l'economia xinesa afronta perspectives modetes en el 3T.

Analitzem el refredament del sector manufacturer mundial en un moment en què es troben diferents factors: les seqüeles de la pandèmia, l'efecte arrossegament de la Xina i les repercussions de la crisi energètica a la indústria europea.

Esperem que l’economia mundial creixi un 3,1% el 2025 i el 2026 (abans un 2,9%), impulsada per les revisions a l’alça als EUA (de l’1,3% a l’1,8% el 2025) i a la Xina (del 4,2% al 4,6%), a més de millores marginals a la zona de l’euro (de l’1,2% a l’1,3%).

Malgrat que la desconnexió energètica de Rússia en els últims anys ha estat notable, encara persisteixen desafiaments importants perquè Europa posseeixi un sistema energètic sostenible, segur i competitiu.

La pandèmia ha comportat una substitució de l’efectiu per pagaments amb targeta, com ho mostra l’anàlisi amb dades internes anonimitzades de CaixaBank. Aquest efecte substitució s’aprecia tant a nivell agregat com a nivell sectorial, en particular, a les categories de despesa en alimentació i en béns duradors.

Les polítiques públiques juguen un paper fonamental perquè els avanços tecnològics aflorin i es difonguin al conjunt de l’economia. De la difusió de la tecnologia i del paper de les polítiques públiques en aquesta propagació tracta aquest article.

El comerç on-line va mitigar la caiguda del consum de les llars? Les empreses portugueses estaven (estan) preparades per fer negocis d’aquesta manera? Han canviat els hàbits dels consumidors? Cal esperar que el comerç electrònic continuï guanyant terreny al comerç al detall tradicional?

La resistència exhibida per l’activitat econòmica internacional, la reducció de la incertesa i la millora de les projeccions de creixement dibuixen una millora de l’escenari més immediat. Tanmateix, això no significa que l’economia mundial hagi sortit de la cruïlla.