L’episodi inflacionista que viu l’economia espanyola ha tingut l’origen en un important xoc de costos. Tot i que el focus s’ha centrat en l’alça dels preus de les primeres matèries energètiques i agrícoles, des de mitjan 2021, un gran nombre de primeres matèries i de béns intermedis clau en multitud de processos de producció també s’han encarit de forma ostensible. Aquest article mostra com l’encariment d’aquests productes ha afectat els costos operatius de la indústria manufacturera, que s’ha vist obligada a transmetre una part d’aquest increment als seus clients per no comprometre la seva viabilitat econòmica.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1939 resultats per a Euro digital
El fort creixement del sector turístic en els darrers anys, juntament amb els nous hàbits de consum després de la pandèmia, ha propiciat una extraordinària recuperació del sector de la restauració espanyola tant en la creació d’ocupació com en la facturació. A més ha aconseguit obtenir un notable reconeixement i prestigi a nivell internacional, alhora que exerceix un paper fonamental al nostre país com a promotor de cohesió social i territorial.
El sector manufacturer espanyol ha superat un 2022 marcat per la crisi energètica i pels problemes de proveïment d’algunes primeres matèries, que li van impedir recuperar els nivells previs a la pandèmia. El 2023, malgrat que el context econòmic continua subjecte a una gran incertesa, les perspectives són una mica més favorables que uns mesos enrere: un cop esquivats els escenaris més adversos que s’albiraven a l’hivern, l’economia continua donant senyals positius, gràcies a l’estabilització dels mercats energètics i a la resiliència del mercat laboral i del consum de les llars espanyoles.
Europa és el principal emissor turístic del món i la conca del Mediterrani, el seu principal receptor. Això beneficia doblement Espanya, on el sector turístic és un dels més consolidats de la regió. No obstant això, altres mercats desenvolupen amb força les respectives indústries turístiques, i el retorn a escena d’Egipte, de Tunísia i de Turquia ha modificat l’entorn competitiu dels últims anys.
Els turistes que repeteixen visita gasten més per dia i tenen estades més llargues, cosa que els converteix en crucials per al sector turístic. Tot i això, el canvi climàtic posa en risc la seva fidelització, tal com hem constatat després d’analitzar les dades de pagaments amb targetes estrangeres dels turistes internacionals que van visitar Espanya en temporada alta el 2022 i el 2023.
El fort creixement que ha experimentat el turisme internacional a Espanya té un impacte molt positiu sobre el creixement de l’economia i de l’ocupació. No obstant això, també genera efectes sobre la població resident que no sempre són positius, com ho reflecteix l’augment de la congestió per l’elevada afluència de turistes en determinats punts de la geografia espanyola. Això ha revifat el debat sobre la necessitat d’avançar cap a un turisme de més qualitat.
Cada vegada són més les persones que viuen de lloguer. En els 5 últims anys, el percentatge de llars que lloguen l’habitatge principal ha augmentat de manera significativa: del 16,1% el 2013 al 17,8% el 2018. La forta demanda d’habitatges de lloguer ha fet repuntar els preus, en especial a les grans ciutats i als punts turístics, tot i que, en els trimestres més recents, s’ha observat una certa tendència a la moderació. De cara al futur, s’espera que la demanda d’habitatge de lloguer continuï sent robusta, de manera que serà necessari augmentar l’oferta de forma compassada per evitar més pressions sobre els preus.
Tot i que la indústria manufacturera no ha estat un dels sectors més colpejats per la crisi, la veritat és que el xoc de la COVID-19 va tenir lloc en un context de prolongada feblesa del sector, no solament a Espanya, sinó a tota Europa. Després del dur ajustament inicial, que va ser breu i heterogeni entre les diferents branques d’activitat, el sector va reprendre el vol amb rapidesa i es va aproximar als nivells d’activitat i d’ocupació anteriors a la pandèmia. Les perspectives per al 2021 i per al 2022 són favorables, amb el suport, sobretot, de l’embranzida de la demanda externa i de les inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Les recents disrupcions en les cadenes de subministrament global, ocasionades per colls d’ampolla en el transport mundial i pel desproveïment d’alguns components, tindran un impacte temporal i reduït.
Després de l’extraordinari creixement dels fluxos turístics dels últims anys, el 2018 el creixement del nombre de turistes internacionals es va moderar a totes les regions del món, llevat del Pròxim Orient, on va augmentar amb vigor.
La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua.
El sector del vi juga un paper fonamental al nostre país, no solament en termes econòmics, per la seva contribució a l’activitat, a l’ocupació o a les exportacions, sinó també per l’àmplia extensió del seu cultiu i pel seu arrelament territorial, la qual cosa el converteix en motor de conservació mediambiental i de desenvolupament rural. Espanya és el segon exportador mundial de vi en volum i el tercer en valor, tot i que, en els últims anys, hem assistit a una major penetració a l’Amèrica del Nord i a Àsia, mercats que compren vi d’un import més elevat. Després de la crisi de la COVID-19, els cellers i les cooperatives han d’afrontar importants reptes a mitjà termini i s’han d’adaptar als nous hàbits de consum d’un públic més jove, més digitalitzat i més conscienciat amb el medi ambient. En aquesta estratègia s’emmarca l’aposta pels cultius ecològics, per les vendes on-line o per l’enoturisme.
Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.
La economía española encara 2026 desde un buen punto de partida, apoyada en la inercia positiva del sólido crecimiento registrado en 2025, el dinamismo del mercado laboral, la fortaleza de la demanda interna y una inflación relativamente contenida a pesar del shock energético. El estallido de la guerra en Irán ha introducido un nuevo shock de oferta que eleva la incertidumbre y nos obliga a revisar a la baja el crecimiento previsto del PIB para este año hasta el 2,1%, 0,3 p. p. por debajo de la previsión anterior. De todas formas, se espera que la desaceleración tenga una intensidad desigual según el sector. Las ramas manufactureras, más intensivas en energía, abiertas al exterior y con una posición cíclica más débil, serán las más afectadas. En cambio, los servicios y otras actividades ligadas a la demanda interna parten de una situación más sólida y presentan una menor exposición.
La crisi actual està desencadenant canvis en nombrosos aspectes de les nostres vides, molts d’ells relacionats amb les nostres preferències residencials. Per exemple, el teletreball pot arribar a transformar com i on vivim. La pandèmia també ha impulsat la digitalització del sector immobiliari i podria accelerar certes transformacions en altres àmbits, com la rehabilitació d’habitatges, la qual cosa donaria suport a la transició cap a una economia més sostenible.
A partir de l’anàlisi anonimitzada de dades internes de CaixaBank, analitzem en profunditat el comportament recent de la despesa en restauració a Espanya.
La inversión es un determinante clave del crecimiento económico a largo plazo, tanto por su contribución directa a la demanda agregada como por su impacto sobre la competitividad y la productividad. En los últimos años, la inversión empresarial en España ha mostrado una elevada heterogeneidad sectorial y territorial, así como un cambio relevante en su composición, con un protagonismo creciente de los activos intangibles (I+D, software, propiedad intelectual, etc.), especialmente en los servicios avanzados y en las empresas de mayor tamaño. Ello pone de manifiesto el papel central de la digitalización en la transformación del tejido productivo y en acercar la economía española a los países líderes en innovación.
El turisme de luxe s’ha consolidat com un segment estratègic per al sector turístic espanyol, tant per la seva elevada contribució a la despesa com pel seu potencial per incrementar el valor afegit del sector. Segons les dades de pagaments analitzades per CaixaBank Research, tot i que aquest segment representa només el 3% de les targetes internacionals, concentra el 20% de la despesa presencial dels turistes estrangers. L’anàlisi evidencia també l’auge del turisme de luxe urbà, impulsat en gran part pel dinamisme de Madrid com a destinació d’alta gamma, malgrat mantenir encara una marcada orientació costanera. El Regne Unit, França i Alemanya són els principals emissors de turistes cap a Espanya, tant al segment de luxe com al convencional, tot i que destaquen altres economies amb un PIB per capita molt elevat, amb una gran desigualtat o amb una combinació d’aquests dos trets.
L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.
La crisi de la COVID-19 està castigant la compravenda d’habitatges. En els propers mesos, un cop superat l’enfonsament que van patir les transaccions durant el confinament, l’evolució de la demanda dependrà, en gran part, de la recuperació del mercat laboral i del turisme internacional. El nostre escenari de previsions contempla una recuperació gradual de la demanda, tot i que el 2021 no es registrarà encara el més de mig milió de transaccions del 2019.
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.