Resultats de la cerca

Els titulars d’economia se centren avui dia en els devastadors efectes econòmics de la crisi de la COVID-19 sobre el mercat laboral, les empreses i les famílies i en les mesures que adopten els governs i els bancs centrals de més de mig món per pal·liar aquests efectes. No obstant això, quan tot passi, es posaran de manifest els canvis que la crisi actual està desencadenant de forma més silenciosa i discreta en molts altres aspectes. En aquest article, ens centrem en els canvis que, probablement, es donaran en la manera de produir.

Malgrat que la nostra atenció continuarà centrada durant un temps en la geopolítica i en totes les seves derivades, l’elefant a l’habitació continua sent les implicacions a mitjà termini de la IA sobre les variables macro­econòmiques. El risc és pecar d’optimisme, però la punta de l’iceberg d’aquesta megatendència és esperançadora, si considerem els primers efectes positius sobre el creixement nord-americà i sobre els resultats de les empreses del sector.

El comerç on-line va mitigar la caiguda del consum de les llars? Les empreses portugueses estaven (estan) preparades per fer negocis d’aquesta manera? Han canviat els hàbits dels consumidors? Cal esperar que el comerç electrònic continuï guanyant terreny al comerç al detall tradicional?

Arran del teletreball, de l’educació en remot i de les restriccions imposades a l’entreteniment de caràcter més social, hem observat un augment del consum de béns de caràcter tecnològic en relació amb la resta de consum. Si al primer article d’aquest Dossier analitzem la demanda mundial d’aquests béns durant la pandèmia i la seva possible persistència post-COVID, en aquest article, ens centrem en el cas espanyol.

Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, les llars nord-americanes es mostren molt més pessimistes del que caldria esperar tenint en compte l’estat de l’economia nord-americana. Per què? I a Europa, també passa?

Seguim analitzant el fenomen del de-risking entre les grans potències econòmiques en una nova entrega d’articles dedicats al comerç internacional i la geopolítca. En aquest primer article, ens centrarem en els Estats Units i la Xina, i en segon lloc, en la Unió Europea.

L’auge de la IA ha desembocat en esperances d’una nova revolució industrial i, alhora, en temors d’una altra bombolla. Una ambivalència que es trasllada a les valoracions borsàries: descansen en expectatives de creixement d’ingressos notables, però, alhora, hi ha dubtes sobre la seva sostenibilitat, ja sigui per si les expectatives defrauden o pels forts plans de despesa i d’inversió que preparen les empreses del sector

Les polítiques públiques juguen un paper fonamental perquè els avanços tecnològics aflorin i es difonguin al conjunt de l’economia. De la difusió de la tecnologia i del paper de les polítiques públiques en aquesta propagació tracta aquest article.

Un cop exposada la complexa relació comercial entre els Estats Units i la Xina, seguim analitzant el fenòmen del de-risking entre les grans potències econòmiques centrant-nos en la Unió Europea.

El Banc Central Europeu està revisant el marc operatiu amb què implementa els tipus d’interès. En aquest article examinem els principals interrogants del procés.

La re­­si­­liència que mostra l’economia internacional a nivell agregat, destacable en un entorn de gran in­­certesa geopolítica i amb condicions financeres restrictives, reflecteix dinàmiques dispars entre les diferents economies internacionals, totes elles a la recerca d’un aterratge ordenat en funció dels seus reptes. Els EUA exhibeixen un creixement sòlid i persegueixen normalitzar-se cap a ritmes més sostenibles, mentre que, a la zona de l’euro, apareixen indicis d’un creixement menys apàtic, i la Xina manté unes dinàmiques mixtes entre la indústria i la demanda interna.

En los últimos trimestres, la economía mundial ha mostrado una notable resiliencia y estimamos que podría haber crecido en 2023 cerca de un 3,0%. Con este punto de partida, explicamos la última revisión del escenario económico global y  las perspectivas de política monetaria.