Hem recorregut ja gairebé la meitat de l’any i toca fer balanç per actualitzar els escenaris econòmics en què la divergència en el comportament de la inflació ha estat clau entre els EUA i Europa per explicar el reajustament de previsions que presentem en els tipus d’interès.
Resultats de la cerca
Les perspectives de l’economia espanyola i dels seus sectors d’activitat són positives. Esperem un major ritme de creixement per als sectors lligats a la transició digital, com les TIC i els serveis professionals o sectors en què Espanya despunta per una elevada competitivitat, com el farmacèutic o el turístic.
El problema de l’accés a l’habitatge, tant en lloguer com en propietat, s’ha agreujat en els últims anys i afecta amb especial intensitat alguns col·lectius, com els joves. La solució no és senzilla i requereix d’actuacions en múltiples fronts i que contemplin un horitzó temporal ampli. La col·laboració público-privada és fonamental per incrementar de manera significativa l’oferta d’habitatge assequible, i la construcció industrialitzada es postula com una nova forma de construcció que permet superar els principals reptes del sector, com atreure mà d’obra qualificada i femenina i fomentar sistemes constructius més digitals i més sostenibles.
El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.
L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini.
La COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica d’Espanya i, en particular, sobre el sector turístic. A CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins a l’any 2023. Pel que fa al sector turístic, les perspectives són, fins i tot, més adverses per a l’any 2020, ja que és un dels sectors més afectats per la pandèmia.
L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar durant els mesos de confinament més estricte. Així, les compravendes d’habitatge han repuntat de forma notable en els primers mesos del 2021, mentre que els visats d’obra nova mantenen una tendència de recuperació gradual. El preu de l’habitatge, per la seva banda, ha intensificat la trajectòria de desacceleració que ha mostrat des de mitjan 2018, però la veritat és que la seva evolució durant la pandèmia ha sorprès per la seva resiliència, en particular els preus de l’habitatge nou. En els propers trimestres, esperem que el preu de l’habitatge continuï anotant avanços moderats però sostinguts en el temps.
La despesa turística procedent dels EUA evidencia una desacceleració clara des del final del 2024. Aquest alentiment reflecteix, en part, la normalització del creixement del turisme després de la pandèmia i factors macroeconòmics com l’apreciació de l’euro enfront del dòlar i el deteriorament de les perspectives de creixement de l’economia nord-americana. No obstant això, atès que aquests factors solen operar amb un cert retard, és probable que l’alentiment respongui també a un augment de la incertesa sobre la política econòmica i comercial dels EUA, que estaria començant a afectar la propensió dels nord-americans a viatjar a Espanya. Tenint en compte que és un mercat que, el 2024, va representar el 4,6% de les arribades i el 7,1% de la despesa turística internacional a Espanya, la seva desacceleració pot arribar a restar prop d’1 p. p. al creixement del PIB turístic el 2025. Algunes zones del país, com les àrees urbanes no costaneres, es podrien veure més afectades per l’elevat pes de la despesa turística nord-americana. Ara com ara, la major desacceleració s’està observant a les zones rurals, on el pes del turista nord-americà és menor.
El mercat immobiliari espanyol es va accelerar el 2024, en especial en el segon semestre, gràcies al descens dels tipus d’interès, que es va sumar a un conjunt de factors que mantenen la demanda d’habitatge molt dinàmica, entre els quals destaquen uns fluxos migratoris significatius, una notable creació d’ocupació i una forta demanda estrangera. D’altra banda, l’oferta d’habitatge nou està començant a despertar, però continua sent insuficient per fer front a l’elevada demanda. Aquest desajustament entre una demanda sòlida i una oferta escassa impulsa els preus de l’habitatge a l’alça i dibuixa una tendència ascendent, que preveiem que tindrà continuïtat el 2025.
La crisi sanitària causada per la COVID-19 ha representat un xoc sense precedents per al sector turístic espanyol. Els indicadors de demanda confirmen que l’aturada durant els mesos de confinament ha estat total, tant per al turisme internacional com per al turisme domèstic. El final de l’estat d’alarma i la recuperació de la mobilitat internacional a la UE han estat un revulsiu per a la reactivació dels fluxos de turistes a Espanya. De cara als propers mesos, les perspectives apunten a una recuperació relativament ràpida del turisme domèstic i més gradual de l’estranger, tot i que la delicada situació sanitària serà un focus molt viu d’incertesa.
El canvi climàtic representa un desafiament crucial per al sector immobiliari i per al conjunt de l’economia espanyola. En aquest article analitzem els riscos associats a esdeveniments climàtics extrems i els riscos de transició als quals el sector s’hi haurà d’enfrontar, així com el paper de les polítiques públiques.
La situació del sector turístic ha millorat de forma molt significativa durant els mesos d’estiu i ha batut les previsions d’una bona part de les empreses del sector.
El vot del Regne Unit al juny del 2016 a favor de la sortida de la Unió Europea (UE) va obrir un nou escenari per a l’economia britànica que pot tenir conseqüències importants per a l’economia espanyola. En especial per al sector turístic, que rep gairebé 16 milions de turistes britànics a l’any1. En aquest article, analitzem l’impacte que ha tingut el brexit en els fluxos de turistes britànics que visiten Espanya i el seu impacte potencial de cara al futur sota diferents escenaris de sortida de la Unió.
- 1Aquesta xifra representa gairebé el 22% del total de turistes estrangers a Espanya (dades del 2018).
Oriol és economista al departament d'Economia Espanyola. Doctor en Economia per la London School of Economics (LSE) i Màster en Economia i Finances pel Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI). Abans d'incorporar-se a CaixaBank va treballar com a economista especialitzat en el Regne Unit i el sud d'Europa al National Institute of Economic and Social Research (NIESR) i com a professor ajudant a l'LSE. Les seves àrees d'estudi comprenen la macroeconomia, amb èmfasi en la política fiscal, i s'especialitza en la modelització de les previsions del creixement econòmic espanyol.
David és economista al Departament d'Economia espanyola. Va estudiar Filosofia, Política i Economia a la Universitat d'Oxford i després va continuar els estudis d'economia a l'Escola d'Economia d'Estocolm i la Universitat de Pennsilvània. També té un mestratge en finances de la Universitat Bocconi. Abans d'incorporar-se a Caixabank Research, David va treballar com a becari i després com a analista de recerca al Banc Central Europeu. Està particularment interessat en la macroeconomia, l'economia política i les finances conductuals.
David és economista al Departament d'Economies i Mercats Internacionals. Llicenciat en Economia per la Universitat de Castella-la Manxa i Màster en Economia i Finances pel Centre d'Estudis Monetaris i Financers (CEMFI). Abans d'incorporar-se a CaixaBank va treballar com a economista a la Comissió Europea, Banc d'Espanya, BBVA i Analistas Financieros Internacionales (Afi). La seva principal àrea destudi és la macroeconomia, amb èmfasi en els factors de creixement a llarg termini, el comerç internacional i les transformacions estructurals de l’economia global.