Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1900 resultats per a Euro digital
Desgranem el pla REPowerEU aprovat al maig per la Comissió Europea i les mesures per accelerar la transició energètica prevista al Green Deal i al Fit for 55.
Investiguem si la COVID-19 ha canviat els hàbits de consum electrònic a Espanya a partir del pagaments amb targeta dels 13,5 milions de clients de CaixaBank, anonimitzats i analitzats fent ús de tècniques de big data.
Hem recorregut ja gairebé la meitat de l’any i toca fer balanç per actualitzar els escenaris econòmics en què la divergència en el comportament de la inflació ha estat clau entre els EUA i Europa per explicar el reajustament de previsions que presentem en els tipus d’interès.
La resiliència que mostra l’economia internacional a nivell agregat, destacable en un entorn de gran incertesa geopolítica i amb condicions financeres restrictives, reflecteix dinàmiques dispars entre les diferents economies internacionals, totes elles a la recerca d’un aterratge ordenat en funció dels seus reptes. Els EUA exhibeixen un creixement sòlid i persegueixen normalitzar-se cap a ritmes més sostenibles, mentre que, a la zona de l’euro, apareixen indicis d’un creixement menys apàtic, i la Xina manté unes dinàmiques mixtes entre la indústria i la demanda interna.
El 2022 serà recordat no solament per la intensificació i per la persistència de les pressions inflacionistes, sinó també pel gir contundent en la direcció de la política monetària, un punt d’inflexió que va posar fi a més d’una dècada de tipus baixos i de polítiques ultraacomodatícies.
L’NGEU és una oportunitat extraordinària per donar un nou impuls modernitzador a l’economia espanyola, però, per treure-li el màxim partit, serà imprescindible dotar-se d’uns mecanismes institucionals eficaços.
L’elevat nivell de deute públic serà un dels desequilibris macroeconòmics que heretarem de la crisi de la COVID-19. Solucionar-lo requerirà un creixement econòmic sostingut i el redisseny de certes polítiques fiscals.
La pandèmia ha comportat una substitució de l’efectiu per pagaments amb targeta, com ho mostra l’anàlisi amb dades internes anonimitzades de CaixaBank. Aquest efecte substitució s’aprecia tant a nivell agregat com a nivell sectorial, en particular, a les categories de despesa en alimentació i en béns duradors.
El sector turístic espanyol afronta el 2026 amb unes bases sòlides i amb unes perspectives favorables després de la normalització de les taxes de creixement posteriors al rebot postpandèmia. El 2025, Espanya va reafirmar el seu lideratge mundial amb 97 milions d’arribades internacionals i amb una despesa rècord de 135.000 milions d’euros i es va situar com a segona potència global. El PIB turístic va avançar el 2,7%, i es preveu que mantingui ritmes al voltant del 2,5%-2,7% en els propers exercicis. Aquest escenari reflecteix un sector més equilibrat, amb senyals clars de diversificació territorial i de desestacionalització i amb segments emergents que n’impulsen el valor afegit.
Les perspectives de l’economia espanyola i dels seus sectors d’activitat són positives. Esperem un major ritme de creixement per als sectors lligats a la transició digital, com les TIC i els serveis professionals o sectors en què Espanya despunta per una elevada competitivitat, com el farmacèutic o el turístic.