El sector espanyol de l’automoció intenta trobar el seu lloc en el nou ecosistema mundial, un cop superat l’entorn advers dels últims anys, marcat pels problemes d’aprovisionament als mercats internacionals d’inputs essencials, com els microxips i els semiconductors, i pels augments dels preus i dels tipus d’interès.
Resultats de la cerca
La plena recuperació de la despesa turística internacional a Espanya amaga canvis importants en l’estructura de la demanda per regions de procedència. Utilitzant dades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank, degudament agregades i anonimitzades, observem que l’Europa Occidental continua sent el principal emissor de turistes i que l’Amèrica del Nord i Llatinoamèrica han incrementat de manera notable el seu pes en la despesa estrangera. En canvi, la recuperació del turisme del Pròxim Orient i d’Àsia i Oceania ha estat més dispar, afectada per factors geopolítics i econòmics. En conjunt, unes perspectives de creixement estables però robustes el 2024-2025 fan pensar que l’evolució del turisme internacional a Espanya continuarà sent positiva.
Als EUA, s’han llançat dos grans plans econòmics d’inversions i de modernització econòmica en els últims anys que representen un model molt diferent de l’europeu, ja que contenen un enfocament més proteccionista. Aquests esforços transformadors de l’energia i de la tecnologia no van sorgir de la necessitat d’impulsar l’economia després de la COVID, com a la zona de l’euro amb els fons europeus NGEU, sinó de la necessitat de reforçar l’autonomia i la posició estratègica dels EUA.
Els fons NGEU i els programes nacionals d’inversions a Alemanya i a França són el resultat d’un llarg procés de canvis en els grans blocs econòmics, accelerat per la COVID i per la guerra a Ucraïna. Aquests esforços busquen redefinir i adaptar els models productius a la transició energètica i a la digitalització en un context d’incertesa i de noves dinàmiques geopolítiques.
L’evolució de la classe mitjana a Espanya reflecteix una lleugera tendència a l’alça en els últims anys: segons les dades el percentatge de la població que pertany a aquest estrat social va augmentar del 59,2% el 2007 al 61,1% el 2022. En canvi, malgrat aquest lleu enfortiment, la percepció és sovint contrària.
L’escalada recent del conflicte al golf Pèrsic, amb l’esclat de la guerra a l’Iran, ha tornat a situar l’energia al centre de l’agenda econòmica global. Malgrat que l’abast i la durada del conflicte continuen sent incerts, els mercats, especialment els de petroli i de gas natural, han reaccionat amb rapidesa. En aquest context, analitzem quina és la posició de l’economia espanyola davant aquest nou xoc energètic.
On se situarà la inflació a les economies avançades quan acabi el cicle que va començar amb la COVID-19 i que ha prosseguit amb la guerra a Ucraïna i què passarà amb els objectius d’inflació?