La plena recuperació de la despesa turística internacional a Espanya amaga canvis importants en l’estructura de la demanda per regions de procedència. Utilitzant dades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank, degudament agregades i anonimitzades, observem que l’Europa Occidental continua sent el principal emissor de turistes i que l’Amèrica del Nord i Llatinoamèrica han incrementat de manera notable el seu pes en la despesa estrangera. En canvi, la recuperació del turisme del Pròxim Orient i d’Àsia i Oceania ha estat més dispar, afectada per factors geopolítics i econòmics. En conjunt, unes perspectives de creixement estables però robustes el 2024-2025 fan pensar que l’evolució del turisme internacional a Espanya continuarà sent positiva.
Resultats de la cerca
Als EUA, s’han llançat dos grans plans econòmics d’inversions i de modernització econòmica en els últims anys que representen un model molt diferent de l’europeu, ja que contenen un enfocament més proteccionista. Aquests esforços transformadors de l’energia i de la tecnologia no van sorgir de la necessitat d’impulsar l’economia després de la COVID, com a la zona de l’euro amb els fons europeus NGEU, sinó de la necessitat de reforçar l’autonomia i la posició estratègica dels EUA.
Els fons NGEU i els programes nacionals d’inversions a Alemanya i a França són el resultat d’un llarg procés de canvis en els grans blocs econòmics, accelerat per la COVID i per la guerra a Ucraïna. Aquests esforços busquen redefinir i adaptar els models productius a la transició energètica i a la digitalització en un context d’incertesa i de noves dinàmiques geopolítiques.
L’escalada recent del conflicte al golf Pèrsic, amb l’esclat de la guerra a l’Iran, ha tornat a situar l’energia al centre de l’agenda econòmica global. Malgrat que l’abast i la durada del conflicte continuen sent incerts, els mercats, especialment els de petroli i de gas natural, han reaccionat amb rapidesa. En aquest context, analitzem quina és la posició de l’economia espanyola davant aquest nou xoc energètic.
On se situarà la inflació a les economies avançades quan acabi el cicle que va començar amb la COVID-19 i que ha prosseguit amb la guerra a Ucraïna i què passarà amb els objectius d’inflació?
L’evolució de la classe mitjana a Espanya reflecteix una lleugera tendència a l’alça en els últims anys: segons les dades el percentatge de la població que pertany a aquest estrat social va augmentar del 59,2% el 2007 al 61,1% el 2022. En canvi, malgrat aquest lleu enfortiment, la percepció és sovint contrària.