Resultats de la cerca

La inversió és un determinant clau del creixement econòmic a llarg termini, tant per la seva contribució directa a la demanda agregada com pel seu impacte sobre la competitivitat i la productivitat. En els últims anys, la inversió empresarial a Espanya ha mostrat una elevada heterogeneïtat sectorial i territorial, així com un canvi rellevant en la seva composició, amb un protagonisme creixent dels actius intangibles (R+D, software, propietat intel·lectual, etc.), en especial als serveis avançats i a les empreses més grans. Això posa de manifest el paper central de la digitalització en la transformació del teixit productiu i en l’apropament de l’economia espanyola als països líders en innovació.

El sector s’orienta cap a una estratègia que diversifiqui l’oferta turística i que abordi les febleses del model tradicional de sol i platja per mantenir la posició de lideratge internacional de la qual gaudeix Espanya en el ranking global de competitivitat.

El sector turístic espanyol afronta el 2026 amb unes bases sòlides i amb unes perspectives favorables després de la normalització de les taxes de creixement posteriors al rebot postpandèmia. El 2025, Espanya va reafirmar el seu lideratge mundial amb 97 milions d’arribades internacionals i amb una despesa rècord de 135.000 milions d’euros i es va situar com a segona potència global. El PIB turístic va avançar el 2,7%, i es preveu que mantingui ritmes al voltant del 2,5%-2,7% en els propers exercicis. Aquest escenari reflecteix un sector més equilibrat, amb senyals clars de diversificació territorial i de desestacionalització i amb segments emergents que n’impulsen el valor afegit.

Entre el 2020 i el 2022, s’han creat a Espanya unes 420.000 noves llars. En aquest mateix període, el nombre d’habitatges iniciats amb prou feines ha arribat a les 300.000, el nivell més baix des del 1990 si s’exceptua l’etapa de la crisi financera iniciada el 2008. Si tenim en compte les dinàmiques demogràfiques, aquesta oferta d’habitatge és més insuficient als municipis amb un major creixement poblacional, com les grans ciutats, les illes i l’arc mediterrani. Segons les projeccions de població de l’INE, en els cinc propers anys (2023-2027), es crearan unes 217.000 noves llars per any, la qual cosa comporta una pressió demogràfica significativa i amb importants implicacions per al mercat de l’habitatge.

El sector manufacturer espanyol ha superat un 2022 marcat per la crisi energètica i pels problemes de proveïment d’algunes primeres matèries, que li van impedir recuperar els nivells previs a la pandèmia. El 2023, malgrat que el context econòmic continua subjecte a una gran incertesa, les perspectives són una mica més favorables que uns mesos enrere: un cop esquivats els escenaris més adversos que s’albiraven a l’hivern, l’economia continua donant senyals positius, gràcies a l’estabilització dels mercats energètics i a la resiliència del mercat laboral i del consum de les llars espanyoles.

Segons el nou Indicador Sectorial de CaixaBank Research, les branques més intensives en energia de la indústria manufacturera i el sector agroalimentari són les que més van patir l’any 2023. A la banda oposada, hi trobem l’hostaleria i la automoció, que van mantenir una bona evolució.

Les dades més recents del mercat immobiliari mostren que la tendència alcista de la demanda i del preu de l’habitatge s’ha accentuat en els primers compassos del 2022, amb coherència amb la inèrcia positiva que ha mantingut l’economia espanyola malgrat el context advers. No obstant això, a mitjà termini la perspectiva és que el mercat immobiliari tendeixi a alentir-se.

Los jóvenes son uno de los colectivos que encuentran mayores obstáculos para acceder a una vivienda en España, junto con la población inmigrante y los hogares en los quintiles más bajos de renta. Unos obstáculos que son aún mayores en las grandes ciudades y en las zonas turísticas, y que afectan a la vivienda tanto en propiedad como en alquiler. La evolución del mercado inmobiliario y la situación de los jóvenes en el mercado laboral son las principales causas de problema, y la solución, que no es sencilla, pasa por incrementar la oferta de vivienda asequible de forma significativa. Lo hablamos con Judit Montoriol, economista invitada en el programa de hoy y coordinadora de nuestro Informe Sectorial de Inmobiliario. Con ella compartimos también, al final del capítulo, las claves económicas del mes para España, Europa y el mundo.

También disponible en: YouTube Music | Apple Podcasts

En el último episodio de la temporada, Patricia Esteban conversa con Adrià Morron en un recorrido que repasa algunas de las cuestiones más relevantes tratadas este año en CaixaBank Research. Más allá de la evolución del PIB, la inflación o los tipos de interés, nos preguntamos: ¿cómo podemos sostener el crecimiento y el bienestar en una sociedad cada vez más envejecida?, ¿será capaz la inteligencia artificial de impulsar la productividad?, ¿hasta qué punto la geopolítica se ha convertido en un factor económico decisivo? o ¿cómo el cambio climático está empezando a redefinir sectores clave de nuestra economía? Para abordar estos desafíos, el episodio también reflexiona sobre la aparente contradicción entre unos indicadores macroeconómicos favorables y las dificultades que siguen percibiendo muchos ciudadanos en ámbitos como la vivienda o la capacidad adquisitiva, y pone el acento en la necesidad de invertir en capital humano, innovación, tecnología, adaptación climática e instituciones para construir una economía más resiliente y próspera para todos.

También disponible en: YouTube Music | Apple Podcasts

Després d’un any 2022 en què la demanda d’habitatge ha batut totes les expectatives, preveiem que, el 2023, el nombre de compravendes experimentarà un ajust significatiu, principalment per l’impacte de l’augment dels tipus d’interès. El preu de l’habitatge, que sol respondre amb una mica de retard a la caiguda de la demanda, s’alentirà de manera notable, però esperem que mantingui una taxa de creixement lleugerament positiva el 2023 (tot i que, a causa de la inflació elevada, s’ajustarà en termes reals). L’oferta d’habitatge, que és insuficient per cobrir la demanda estructural per formació de llars, continuarà sent molt limitada, a causa de l’alentiment econòmic, dels elevats costos de construcció i del descens de la demanda.

Un dels factors determinants de l’escenari econòmic és l’impacte de la pujada dels tipus d’interès per part del BCE sobre les decisions de consum i d’inversió dels agents econòmics. En aquest article, analitzem la posició financera de les diferents branques de la indústria manufacturera a Espanya per intentar determinar fins a quin punt estan exposades a l’enduriment de les condicions financeres.

La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua. 

Els actius immobiliaris comercials han tingut un comportament excel·lent en la primera meitat de l’any 2022. Però aquesta situació està canviant ràpidament arran del fort augment dels tipus d’interès que està duent a terme el BCE per frenar l’avanç de la inflació. Tot sembla indicar que les oficines seran els actius que poden patir un major ajust de valoració, ja que compten amb unes rendibilitats més estretes. El retail, les valoracions del qual acumulen diversos anys d’intens ajust, podria tenir ara un comportament més estable que la resta dels segments. En canvi, els actius logístics, el producte estrella en els últims temps, per l’auge de l’e-commerce, podria mostrar una major sensibilitat al deteriorament de l’entorn macroeconòmic. Finalment, posem el focus en el segment co-living, que, recentment, està despertant molt l’interès dels inversors, en especial en el cas del senior living, un segment amb possibilitats molt positives si tenim en compte les perspectives demogràfiques, que faran costat a la demanda a mitjà i a llarg termini, i l’escassa oferta actual.