Resultats de la cerca

Els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, però l’alça acumulada des del 2019 és significativa i ha fet augmentar el pes de la despesa en alimentació en la cistella de consum de les llars espanyoles. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, de cara als propers trimestres, hauria de continuar propiciant la moderació de les pressions inflacionistes sobre els aliments.

En els últims anys, el turisme rural ha adquirit un protagonisme creixent a Espanya i ha obert nous camins per a la diversificació de les fonts d’ingressos de les economies rurals. En aquest article, analitzem, a partir de dades internes de CaixaBank, l’enlairament del sector després de la pandèmia de COVID-19 i les seves implicacions per a la resiliència econòmica de l’Espanya rural i per al sector turístic, atès el seu alt nivell de sostenibilitat, tant des del punt de vista de l’impacte sobre el medi ambient com per la seva major diversificació geogràfica i la seva menor estacionalitat, si el comparem amb altres formes de turisme més tradicionals, com el costaner.

Segons el nou Indicador Sectorial de CaixaBank Research, les branques més intensives en energia de la indústria manufacturera i el sector agroalimentari són les que més van patir l’any 2023. A la banda oposada, hi trobem l’hostaleria i la automoció, que van mantenir una bona evolució.

La distribució de la despesa al llarg del mes per part dels consumidors, una qüestió primordial per entendre’n la conducta, encara no s’ha estudiat amb la profunditat que es mereix, a causa de l’escassetat de dades públiques d’alta freqüència. Com distribueixen els consumidors la despesa setmana a setmana? Quant més gasten al principi de mes, que és quan la majoria cobra la nòmina? Consumim amb la mateixa intensitat independentment de la nostra edat o dels nostres ingressos? Gràcies a l’explotació de les dades internes de CaixaBank amb freqüència diària, podem analitzar de forma detinguda els patrons temporals de consum i donar resposta a aquestes preguntes.

Els turistes que repeteixen visita gasten més per dia i tenen estades més llargues, cosa que els converteix en crucials per al sector turístic. Tot i això, el canvi climàtic posa en risc la seva fidelització, tal com hem constatat després d’analitzar les dades de pagaments amb targetes estrangeres dels turistes internacionals que van visitar Espanya en temporada alta el 2022 i el 2023.

Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.

Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

L’economia espanyola va créixer el 5,0% el 2021, un registre elevat en termes històrics, tot i que lleugerament per sota del que s’esperava, tenint en compte que, al començament d’enguany, es preveien taxes de creixement del PIB més pròximes al 6,0%. Diversos factors, tant interns com externs, han restat vigor a aquesta reactivació de l’economia. Entre els interns, destaca una activació del programa NGEU una mica més lenta del que es preveia, que s’ha traduït en una recuperació modesta de la inversió. Entre els factors externs, destaquen l’encariment dels costos energètics i els problemes en les cadenes globals de subministraments, tots dos agreujats de manera significativa per la guerra a Ucraïna.

La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit  una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.

Els costos de la construcció a Espanya s’han incrementat de forma significativa des del gener del 2021, una alça que es va iniciar per la forta reactivació de la demanda global arran de la reobertura de l’economia després de la pandèmia, però que es va intensificar amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. En els últims mesos, però, el preu dels metalls industrials als mercats internacionals ha reculat de manera marcada, i els mercats de futurs apunten a una certa estabilització de les cotitzacions. En aquest context, és d’esperar que els costos dels materials de la construcció a Espanya es moderin el 2023.

Entre el 2020 i el 2022, s’han creat a Espanya unes 420.000 noves llars. En aquest mateix període, el nombre d’habitatges iniciats amb prou feines ha arribat a les 300.000, el nivell més baix des del 1990 si s’exceptua l’etapa de la crisi financera iniciada el 2008. Si tenim en compte les dinàmiques demogràfiques, aquesta oferta d’habitatge és més insuficient als municipis amb un major creixement poblacional, com les grans ciutats, les illes i l’arc mediterrani. Segons les projeccions de població de l’INE, en els cinc propers anys (2023-2027), es crearan unes 217.000 noves llars per any, la qual cosa comporta una pressió demogràfica significativa i amb importants implicacions per al mercat de l’habitatge.

El sector citrícola és un dels més importants del sistema agroalimentari espanyol i líder destacat als mercats internacionals d’exportació. Carac­­teritzat per l’atomització de les explotacions, amb les consegüents dificultats per a la seva modernització, ha d’afrontar reptes i desafiaments importants. En particular, la forta competència de països tercers, en un moment d’intens repunt dels costos de producció, accentuat per la sequera prolongada i per la guerra a Ucraïna. En tot cas, ateses les xifres, la citricultura espanyola continua sent la més competitiva del món, gràcies al distintiu, guanyat a pols, de producte de la més alta qualitat i amb les màximes garanties sanitàries. 

La inversió al mercat immobiliari comercial va registrar caigudes significatives el 2023, a conseqüència de l’augment dels tipus d’interès. No obstant això, a mesura que avanci el 2024, s’espera una reactivació de les operacions, gràcies al descens que s’anticipa dels tipus d’interès i a una evolució favorable dels fonamentals que determinen el comportament dels diferents segments. D’una banda, un major dinamisme del consum servirà de suport al segment al detall, i la contínua penetració de l’e-commerce continuarà requerint d’inversions al segment logístic. De l’altra, el living es consolidarà com el segment que atreu més inversió, i el sector hoteler continuarà tenint una evolució positiva, gràcies a la bona marxa del turisme a Espanya. Finalment, les oficines continuaran adaptant-se a les noves exigències de sostenibilitat i a les noves formes de treball sorgides arran de la pandèmia.

L’economia espanyola manté un to positiu en l’arrencada del 2025, impulsada, sobretot, per la reactivació de la demanda interna. Tot i que s’espera un creixement una mica més suau que l’any passat, el descens de la inflació i dels tipus d’interès serà un important punt de suport davant d’un context internacional marcat per la incertesa. L’Indicador Sectorial de CaixaBank Research reflecteix aquest dinamisme en els primers mesos de l’any i recull un augment del nombre de sectors en fase d’expansió, tot i que hi ha una certa heterogeneïtat.

El mercat immobiliari espanyol es va desaccelerar el 2023, però ho va fer de forma més suau del que s’havia anticipat. Malgrat el fort augment dels tipus d’interès, diversos factors han fet costat al sector: un mercat laboral resilient, uns fluxos d’immigració significatius, el desajustament entre una oferta escassa d’habitatge nou i una demanda elevada, i una situació financera de les llars menys tensionada del que s’esperava. Pel costat de l’oferta, l’estabilització dels costos de construcció ha permès tancar el 2023 amb un nombre de visats d’habitatge nou similar al d’anys anteriors. En el primer semestre del 2024, preveiem que aquesta senda de suau desacceleració tindrà continuïtat, a causa d’uns tipus d’interès encara elevats i d’un context econòmic relativament feble. No obstant això, en el segon semestre, a mesura que es consolidi la senda descendent dels tipus d'interès i l’activitat econòmica guanyi tracció, esperem que el mercat immobiliari guanyi en vigor.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’economia espanyola pot ser un catalitzador important per al sector immobiliari. Amb l’ajuda dels fons europeus, el Govern preveu rehabilitar mig milió d’habitatges entre el 2021 i el 2023, amb la finalitat de millorar-ne l’eficiència energètica i contribuir, així, a assolir els objectius de descarbonització acordats. D’altra banda, els Pressupostos Generals de l’Estat contemplen un increment notable de la dotació destinada a augmentar el parc d’habitatge social de lloguer, una política molt necessària davant l’agreujament dels problemes d’assequibilitat dels lloguers per als grups de població més vulnerables.

El canvi climàtic representa un desafiament crucial per al sector immobiliari i per al conjunt de l’economia espanyola. En aquest article analitzem els riscos associats a esdeveniments climàtics extrems i els riscos de transició als quals el sector s’hi haurà d’enfrontar, així com el paper de les polítiques públiques.