La ràpida recuperació de la mobilitat aèria durant els mesos d’estiu ha agafat el sector del transport aeri desproveït de prou mà d’obra per afrontar el creixement de passatgers. Segons la nostra anàlisi, aquest desajustament ha comportant importants problemes de saturació aeroportuària a bona part d’Europa, principalment als països emissors de turistes, la qual cosa ha estat un sostre per a la recuperació del turisme a Europa.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
2022 resultats per a Roles of education in the development process
El mercat immobiliari espanyol es va començar a desaccelerar cap a la meitat del 2022 amb el canvi de rumb de la política monetària. Ara com ara, i malgrat que el BCE ja ha apujat els tipus d’interès de referència en 4 p. p., el ritme de desacceleració és més suau del que s’havia anticipat, la qual cosa ens ha empès a millorar les previsions del sector per al 2023. No obstant això, de cara als propers trimestres, continuem esperant un ajust notable en el nombre de compravendes en relació amb els elevats registres del 2022 i un alentiment del creixement del preu de l’habitatge, en especial el 2024, en un context de tipus d’interès alts durant més temps. Així i tot, hi ha diversos factors que continuaran fent costat al sector i que fan improbable una correcció tan forta com l’experimentada el 2008-2013, entre els quals destaquen un mercat laboral resilient i uns fluxos d’immigració significatius.
La intel·ligència artificial (IA) generativa té trets de tecnologia de propòsit general: aplicació en molts sectors, millora ràpida de la tecnologia mateixa i catalitzador d’innovacions complementàries. Ja va succeir amb l’electricitat o amb internet. Així i tot, un potencial elevat no implica un impacte macro immediat ni uniforme. La magnitud final dependrà de la velocitat d’adopció i de la capacitat de les empreses per reorganitzar els processos. Aquest article examina com la IA pot afectar el creixement de la productivitat i què implica per al mercat laboral.
La combinació d’un creixement demogràfic vigorós i d’un descens gradual dels tipus d’interès, juntament amb la falta d’oferta, està impulsant el creixement dels preus de l’habitatge, en particular al mercat d’habitatge nou i a les regions més dinàmiques i amb un major atractiu turístic.
La demanda d’habitatge per part d’estrangers a Espanya ha tingut un comportament excepcional després de la pandèmia. El 2022, els estrangers van comprar 90.000 habitatges a Espanya, el 46% més que el 2021. D’acord amb aquesta bona evolució, el nombre d’hipoteques contractades per estrangers també va augmentar i va assolir les 30.000 el 2022, de manera que, l’any passat, un de cada tres compradors estrangers va contractar una hipoteca a Espanya. Els estrangers residents solen comprar habitatges i contractar hipoteques per un import similar al dels espanyols. En canvi, els estrangers no residents se solen decantar per habitatges més cars, i, en conseqüència, l’import hipotecari mitjà dels estrangers és més elevat, tot i que hi ha notables diferències en funció de la nacionalitat i de les comunitats autònomes. Pel seu elevat import, destaquen les hipoteques d’estrangers a les Balears, i, pel que fa a la nacionalitat, els suecs i els nord-americans són els que se solen endeutar més.
La clau de l’augment sostingut de les arribades de turistes internacionals és l’elevada sensibilitat de la demanda al creixement dels ingressos als països emissors i a un augment relativament moderat dels preus domèstics en relació amb les majors pujades a les destinacions competidores.
El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat oferint molt bones xifres. No obstant això, l’escenari macroeconòmic es presenta com un risc per a l’evolució de l’activitat turística en els propers trimestres, a causa de la inflació elevada i de l’alentiment econòmic a Europa. Malgrat tot, considerem que la demanda turística encara gaudeix d’importants palanques de creixement per a l’any vinent, de manera que estimem que completarà la seva recuperació el 2023.
El consum a Espanya es recupera a més velocitat que en crisis anteriors. Això es posa de manifest en el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes. A l’octubre, el nostre indicador de consum se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
L’economia espanyola encara el 2026 des d’un bon punt de partida, amb el suport de la inèrcia positiva del sòlid creixement registrat el 2025, del dinamisme del mercat laboral, de la fortalesa de la demanda interna i d’una inflació relativament continguda malgrat el xoc energètic. L’esclat de la guerra a l’Iran ha introduït un nou xoc d’oferta que incrementa la incertesa i ens obliga a revisar a la baixa el creixement previst del PIB per a enguany fins al 2,1%, 0,3 p. p. per sota de la previsió anterior. De tota manera, s’espera que la desacceleració tingui una intensitat desigual en funció dels sectors. Les branques manufactureres, més intensives en energia, obertes a l’exterior i amb una posició cíclica més feble, seran les més afectades. En canvi, els serveis i altres activitats vinculades a la demanda interna parteixen d’una situació més sòlida i presenten una menor exposició.
Les perspectives per a l'economia espanyola i per als seus sectors el 2025 i el 2026 són sòlides. Malgrat que persisteix una incertesa elevada sobre les regles del comerç global, preveiem que el PIB d’Espanya podria créixer el 2,4% el 2025 i el 2,0% el 2026, si les tensions comercials es mantenen contingudes.
Les exportacions agroalimentàries han exhibit un gran dinamisme durant la pandèmia en un context en què el comerç internacional ha patit amb especial intensitat l’impacte de la crisi. La carn de porcí, les fruites i algunes verdures fresques han estat els productes més demandats, i el País Basc i, sobretot, Aragó han estat les regions amb els majors creixements de les exportacions entre el gener i el juliol del 2020. Malgrat aquest comportament favorable fins avui, el sector segueix atentament l’evolució de les tensions comercials globals, en especial entre els EUA i la UE, i les negociacions sobre el brexit.
La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua.
Hawkish comments by officials from the ECB and the US Federal Reserve were the main drivers for investor sentiment in the last session of the week. In the euro area, Pierre Wunsch urged the ECB to speed up the reduction of its balance sheet and to stop reinvesting the maturing bonds while Joachim Nagel called for further interest rate hikes.
Investors closed the week with a risk-off mood as they continued to eye communication from central bank officials and the tensions in the Middle East. On the latter, though, the attack suffered by Iran on Thursday night had a moderate effect on the price of the barrel of Brent in a sign that the conflict escalation seems to be controlled, for the moment.
Yesterday's session reverted the growing risk-on sentiment from last week, after developments during the weekend unveiled the fragility of the truce between US and Iran as the reopening of the Strait of Hormuz lasted less than 24 hours and the two parties have substantial differences in some of the points needed for an extension of the ceasefire.
The global economic outlook centered the stage in yesterday’s session as investors focused on July’s flash PMIs. In the euro area, the soft growth momentum was visible in the fall of the services (51.1) and manufacturing (42.7) indices. In the US, the manufacturing PMI rose and got closer to the 50-point threshold, but the services PMI lost steam.
El turisme de luxe s’ha consolidat com un segment estratègic per al sector turístic espanyol, tant per la seva elevada contribució a la despesa com pel seu potencial per incrementar el valor afegit del sector. Segons les dades de pagaments analitzades per CaixaBank Research, tot i que aquest segment representa només el 3% de les targetes internacionals, concentra el 20% de la despesa presencial dels turistes estrangers. L’anàlisi evidencia també l’auge del turisme de luxe urbà, impulsat en gran part pel dinamisme de Madrid com a destinació d’alta gamma, malgrat mantenir encara una marcada orientació costanera. El Regne Unit, França i Alemanya són els principals emissors de turistes cap a Espanya, tant al segment de luxe com al convencional, tot i que destaquen altres economies amb un PIB per capita molt elevat, amb una gran desigualtat o amb una combinació d’aquests dos trets.
Després d’un 2023 excepcional per al turisme a Espanya, amb nivells rècord d’arribades internacionals, despesa, pernoctacions i turisme domèstic, les dades del 2024 estan superant les expectatives i marcant el millor començament d’any a la història del sector. El 2024, des de CaixaBank Research preveiem que el PIB turístic creixi un 5% i que se superin els 90 milions de visites de turistes internacionals.
In the first session of the week, investors continued to reassess their expectations on the upcoming easing of the ECB and Fed’s monetary policy stance. The January PMI and ISM data releases showed a stronger-than-expected start of 2024 that decreased further the probabilities of seeing the first rate cut in April and May for both central banks.
In yesterday's session, German bonds extended their decline, with the 10-year bund yield reaching 2.83%, and the euro appreciated against the dollar as the ECB cut interest rates by 25 basis points to 2.5%. President Christine Lagarde did not pre-commit to setting rates in any direction in the upcoming meetings, and warned of the uncertainty surrounding the effects of the trade war and increased defense spending.