Històricament, i en general, els augments (o els caigudes) del consum es relacionen amb els augments (o les caigudes) dels préstecs al consum. Aquesta relació és especialment estreta en el cas dels béns duradors, que són els que més es financen, ja que solen ser despeses de més envergadura.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
315 resultats per a Spain real estate
L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer divers, exportador i de productivitat elevada. No obstant això, el teixit empresarial està encara molt atomitzat si es compara amb la indústria alemanya, un referent a nivell europeu. Augmentar la dimensió empresarial i impulsar la productivitat de les empreses, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies digitals, per avançar cap a la Indústria 4.0, són les claus per continuar incrementant la competitivitat d’un sector fonamental per a l’economia i per al sector exterior espanyol. Així mateix, el sector ha d’evolucionar cap a un model industrial més sostenible: només les empreses que escometin la transició energètica amb èxit podran competir en un nou entorn en què la sostenibilitat serà un requisit imprescindible per continuar operant al mercat.
La publicació de l’últim cens agrari per part de l’INE, corresponent al 2020, no solament ens permet descriure de manera exhaustiva com ha evolucionat el sector agrari espanyol pel costat de l’oferta en les últimes dècades, sinó que ens permet conèixer també els canvis de caràcter estructural i anticipar noves tendències, fortaleses i febleses. L’explotació agrària típica encara és petita, té una dimensió econòmica modesta i, al capdavant, té un cap d’explotació majoritàriament home i d’edat avançada, amb un relleu generacional escàs, un dels majors handicaps als quals s’enfronta el sector. No obstant això, els successius censos recullen una concentració gradual d’aquestes explotacions, que cada vegada són més grans i productives, així com una major presència de la dona al camp.
Aquest article analitza la dinàmica recent del mercat del lloguer a Espanya a partir de dades internes de CaixaBank sobre rebuts domiciliats en concepte de lloguer d’habitatge. Segons els nostres indicadors, els increments anuals dels preus dels lloguers són moderats quan es mantenen el mateix inquilí i el mateix arrendador, generalment per sota del 3% i pròxims a la inflació, i són coherents amb els topalls reguladors. En canvi, la pressió sobre el preu dels nous contractes de lloguer ha anat a l’alça i ha tancat el 2025 amb un creixement superior al 10% interanual. Malgrat això, la taxa mediana d’esforç es manté estable al voltant del 30%, tot i que persisteix una elevada desigualtat per edats i una major pressió a les grans ciutats.
La crisi sanitària causada per la COVID-19 ha representat un xoc sense precedents per al sector turístic espanyol. Els indicadors de demanda confirmen que l’aturada durant els mesos de confinament ha estat total, tant per al turisme internacional com per al turisme domèstic. El final de l’estat d’alarma i la recuperació de la mobilitat internacional a la UE han estat un revulsiu per a la reactivació dels fluxos de turistes a Espanya. De cara als propers mesos, les perspectives apunten a una recuperació relativament ràpida del turisme domèstic i més gradual de l’estranger, tot i que la delicada situació sanitària serà un focus molt viu d’incertesa.
El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat mostrant unes xifres molt bones.
La plena recuperació de la despesa turística internacional a Espanya amaga canvis importants en l’estructura de la demanda per regions de procedència. Utilitzant dades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank, degudament agregades i anonimitzades, observem que l’Europa Occidental continua sent el principal emissor de turistes i que l’Amèrica del Nord i Llatinoamèrica han incrementat de manera notable el seu pes en la despesa estrangera. En canvi, la recuperació del turisme del Pròxim Orient i d’Àsia i Oceania ha estat més dispar, afectada per factors geopolítics i econòmics. En conjunt, unes perspectives de creixement estables però robustes el 2024-2025 fan pensar que l’evolució del turisme internacional a Espanya continuarà sent positiva.
L’economia espanyola manté un to positiu en l’arrencada del 2025, impulsada, sobretot, per la reactivació de la demanda interna. Tot i que s’espera un creixement una mica més suau que l’any passat, el descens de la inflació i dels tipus d’interès serà un important punt de suport davant d’un context internacional marcat per la incertesa. L’Indicador Sectorial de CaixaBank Research reflecteix aquest dinamisme en els primers mesos de l’any i recull un augment del nombre de sectors en fase d’expansió, tot i que hi ha una certa heterogeneïtat.
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.
La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua.
El canvi climàtic representa un desafiament crucial per al sector immobiliari i per al conjunt de l’economia espanyola. En aquest article analitzem els riscos associats a esdeveniments climàtics extrems i els riscos de transició als quals el sector s’hi haurà d’enfrontar, així com el paper de les polítiques públiques.
La distribució de la despesa al llarg del mes per part dels consumidors, una qüestió primordial per entendre’n la conducta, encara no s’ha estudiat amb la profunditat que es mereix, a causa de l’escassetat de dades públiques d’alta freqüència. Com distribueixen els consumidors la despesa setmana a setmana? Quant més gasten al principi de mes, que és quan la majoria cobra la nòmina? Consumim amb la mateixa intensitat independentment de la nostra edat o dels nostres ingressos? Gràcies a l’explotació de les dades internes de CaixaBank amb freqüència diària, podem analitzar de forma detinguda els patrons temporals de consum i donar resposta a aquestes preguntes.
El sector citrícola és un dels més importants del sistema agroalimentari espanyol i líder destacat als mercats internacionals d’exportació. Caracteritzat per l’atomització de les explotacions, amb les consegüents dificultats per a la seva modernització, ha d’afrontar reptes i desafiaments importants. En particular, la forta competència de països tercers, en un moment d’intens repunt dels costos de producció, accentuat per la sequera prolongada i per la guerra a Ucraïna. En tot cas, ateses les xifres, la citricultura espanyola continua sent la més competitiva del món, gràcies al distintiu, guanyat a pols, de producte de la més alta qualitat i amb les màximes garanties sanitàries.
Com s'ha comportat la demanda de béns tecnològics a Espanya? Ho analitzem en funció de diferents talls sociodemogràfics a partir de les dades internes, degudament anonimitzades, de CaixaBank.
Sovint, els debats sobre la desigualtat se centren en la dispersió en els nivells salarials i ometen un aspecte molt rellevant: la desigualtat dels ingressos salarials depèn també de la «intensitat» en l’ocupació, és a dir, de si s’està treballant i amb quina regularitat. El cas espanyol és força paradigmàtic, amb una alta taxa de temporalitat en l’ocupació (el 25,1% en el 2T 2021) i amb una proliferació de contractes laborals cada vegada més curts que incideix de manera clara sobre la desigualtat.
Llistat d'articles acadèmics publicats a partir de la nostra recerca en economia en temps real.
Arran del teletreball, de l’educació en remot i de les restriccions imposades a l’entreteniment de caràcter més social, hem observat un augment del consum de béns de caràcter tecnològic en relació amb la resta de consum. Si al primer article d’aquest Dossier analitzem la demanda mundial d’aquests béns durant la pandèmia i la seva possible persistència post-COVID, en aquest article, ens centrem en el cas espanyol.
Després d’analitzar amb el nostre indicador de consum les dades de la despesa a les benzineres amb targeta bancària dels clients de CaixaBank, de nou observem que no tots els consumidors van reaccionar igual a la pujada dels preus dels carburants.
Com ha evolucionat la despesa en aigua, llum i gas en els últims cinc anys? Analitzem de manera anonimitzada els rebuts domiciliats en els comptes bancaris de CaixaBank i la seva principal partida, els subministraments bàsics, per entendre l’esforç que han hagut de fer les llars espanyoles per pagar la factura energètica.
Analitzem com reaccionen els turistes a experiències tèrmiques extremes per anticipar riscos i oportunitats del sector turístic davant del canvi climàtic, a partir de dades internes anonimitzades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank.