La ràpida recuperació de la mobilitat aèria durant els mesos d’estiu ha agafat el sector del transport aeri desproveït de prou mà d’obra per afrontar el creixement de passatgers. Segons la nostra anàlisi, aquest desajustament ha comportant importants problemes de saturació aeroportuària a bona part d’Europa, principalment als països emissors de turistes, la qual cosa ha estat un sostre per a la recuperació del turisme a Europa.
Resultats de la cerca
La inclusió financera garanteix l’accés per part de la població a un nivell apropiat de serveis financers. La reducció significativa d’oficines bancàries a Espanya en els últims anys ha incrementat el risc d’exclusió financera per a alguns clients de les zones rurals. Aquests clients tendeixen a mantenir una preferència pel canal oficina i busquen una oferta especialitzada, sobretot al segment d’empreses. En aquest context, el paper de les oficines rurals és doble: permet al sector bancari especialitzar-se en sectors econòmics crítics per a àmplies parts del territori, com l’agrícola, i, al mateix temps, mantenir el compromís amb la inclusió.
Quan parlem del sector turístic a Espanya, el turisme internacional sol acaparar el focus d’atenció. No obstant això, el turisme domèstic també exerceix un paper important: els espanyols viatgen més de 175 milions de vegades a l’any dins Espanya i generen una despesa turística associada de 30.000 milions d’euros1. En aquest article, analitzem l’evolució del turisme domèstic espanyol en els últims anys i assenyalem les principals diferències entre els turistes domèstics i els internacionals.
- 1Es consideren viatges tots els desplaçaments a una destinació principal fora de l’entorn de residència habitual de la persona que impliquin, com a mínim, una pernoctació fora de l’entorn esmentat.
L’oferta d’habitatge nou continua creixent amb vigor, en especial a les zones amb més demanda. De cara als propers trimestres, la senda expansiva del sector tindrà continuïtat.
El preu de l’habitatge ha crescut de manera considerable en els últims anys, i comencen a aparèixer els primers símptomes de sobrevaloració en ciutats com Madrid i Barcelona i en alguns punts turístics. Aquesta realitat conviu amb una altra molt diferent a les zones menys urbanes, on la recuperació del sector immobiliari ha arribat més tard i és molt més lenta. En conseqüència, les divergències regionals pel que fa al preu i a l’accessibilitat a l’habitatge s’intensifiquen.
L’any 2024, l’economia espanyola ha exhibit un creixement generalitzat de tots els sectors d’activitat, amb poques excepcions: s’ha reduït el nombre de sectors en feblesa i que han augmentat els sectors en expansió, gràcies a l’absorció progressiva dels forts xocs que n’han afectat l’evolució en els últims anys.
El sector turístic espanyol ha entrat en una nova etapa de creixement més moderat després dels anys de forta expansió impulsats per la recuperació postpandèmia.
La crisi de la COVID-19 està castigant la compravenda d’habitatges. En els propers mesos, un cop superat l’enfonsament que van patir les transaccions durant el confinament, l’evolució de la demanda dependrà, en gran part, de la recuperació del mercat laboral i del turisme internacional. El nostre escenari de previsions contempla una recuperació gradual de la demanda, tot i que el 2021 no es registrarà encara el més de mig milió de transaccions del 2019.
La irrupció de la pandèmia al començament del 2020 ha tingut repercussions sense precedents en molts àmbits de l’economia. Una d’aquestes repercussions ha estat el consum de les llars, principal component del PIB i considerat tradicionalment un indicador de la salut de l’economia i del benestar de la societat. A causa de les restriccions a l’activitat i a la mobilitat durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19, l’enfonsament del consum va ser molt superior al de crisis anteriors. La part positiva és que, amb l’aixecament de les restriccions, el consum a Espanya ha rebotat el 2021 de forma més intensa que en el passat. De fet, a l’octubre, el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
Hem deixat enrere el 2020, l’any que serà recordat per la indústria turística com el més dur de la seva història recent. El 2021, el combat contra la pandèmia continua, i les restriccions a la mobilitat i al comerç continuen impedint un funcionament normal de l’activitat econòmica i afecten amb especial cruesa les empreses que depenen del turisme. No obstant això, l’entrada en joc de la vacuna serà un punt d’inflexió clar quan permeti aconseguir la immunitat de la població de risc. Les nostres previsions apunten a una forta recuperació del sector durant el segon semestre de l’any, que empenyerà el PIB turístic a créixer el 80% anual i que farà que torni a ser un dels sectors tractors de l’economia espanyola.
El preu de l’habitatge ha repuntat amb força des de la meitat de l’any passat, però l’evolució és molt desigual entre municipis i regions. Un factor que contribueix a aquesta heterogeneïtat geogràfica és la recuperació de la demanda estrangera: els preus de l’habitatge als municipis més turístics creixen amb més vigor que als no turístics. Els models de previsió del preu de l’habitatge de CaixaBank Research, basats en el big data i en tècniques de machine learning, apunten a una desacceleració moderada del preu de l’habitatge en els propers trimestres.
La inversió al mercat immobiliari comercial va registrar caigudes significatives el 2023, a conseqüència de l’augment dels tipus d’interès. No obstant això, a mesura que avanci el 2024, s’espera una reactivació de les operacions, gràcies al descens que s’anticipa dels tipus d’interès i a una evolució favorable dels fonamentals que determinen el comportament dels diferents segments. D’una banda, un major dinamisme del consum servirà de suport al segment al detall, i la contínua penetració de l’e-commerce continuarà requerint d’inversions al segment logístic. De l’altra, el living es consolidarà com el segment que atreu més inversió, i el sector hoteler continuarà tenint una evolució positiva, gràcies a la bona marxa del turisme a Espanya. Finalment, les oficines continuaran adaptant-se a les noves exigències de sostenibilitat i a les noves formes de treball sorgides arran de la pandèmia.
La clau de l’augment sostingut de les arribades de turistes internacionals és l’elevada sensibilitat de la demanda al creixement dels ingressos als països emissors i a un augment relativament moderat dels preus domèstics en relació amb les majors pujades a les destinacions competidores.
Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.
La plena recuperació de la despesa turística internacional a Espanya amaga canvis importants en l’estructura de la demanda per regions de procedència. Utilitzant dades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank, degudament agregades i anonimitzades, observem que l’Europa Occidental continua sent el principal emissor de turistes i que l’Amèrica del Nord i Llatinoamèrica han incrementat de manera notable el seu pes en la despesa estrangera. En canvi, la recuperació del turisme del Pròxim Orient i d’Àsia i Oceania ha estat més dispar, afectada per factors geopolítics i econòmics. En conjunt, unes perspectives de creixement estables però robustes el 2024-2025 fan pensar que l’evolució del turisme internacional a Espanya continuarà sent positiva.
La demanda estrangera ha estat un dels puntals que ha dinamitzat el sector immobiliari espanyol durant la recuperació. En només 10 anys, les compres d’habitatge per part d’estrangers s’han triplicat, fins a assolir els 65.300 habitatges el 2018, el 12,6% del total, una xifra gens menyspreable. En aquest article, analitzem la demanda estrangera d’habitatge a Espanya, així com els factors que en determinaran l’evolució en els propers trimestres.
La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua.