Les polítiques econòmiques implementades durant la pandèmia han esmorteït l’impacte de la crisi sobre la situació financera de les famílies. D’una banda, s’ha evitat una major caiguda dels ingressos de les llars, mentre que, de l’altra, la política monetària acomodatícia del BCE ha propiciat una reducció dels pagaments per interessos del deute. Una anàlisi detallada de l’esforç que fan les llars per pagar la hipoteca, a partir de les dades internes de CaixaBank, degudament reponderades perquè siguin representatives de la població espanyola, mostra que les mesures han aconseguit reduir l’esforç hipotecari durant la pandèmia a la majoria de llars, tot i que encara continuen existint bosses de vulnerabilitat entre les llars de renda baixa.

L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar entre els mesos de març i de juny. Així, les compravendes d’habitatges i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut en el tercer trimestre de 2020, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. El preu de l’habitatge, que fins avui ha mantingut una evolució feble, però sense arribar a registrar ajustos pronunciats, esperem que mantingui una tònica similar en els propers trimestres, i és probable que tanqui el 2021 amb un descens proper al 2%.

El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.

Una de les variables que més impacte té sobre les decisions de consum són els preus, que, a Espanya, van caure el 0,3% en el conjunt del 2020, segons les dades oficials.25No obstant això, els canvis en els patrons de consum van ser molt pronunciats l’any passat, i això va fer molt difícil mesurar amb precisió la xifra a la qual realment es van enfrontar els consumidors. Estimacions pròpies basades en dades internes d’alta freqüència suggereixen que la inflació va ser una mica superior, del 0,1%.²⁶ A més a més, la inflació no va afectar tothom per igual i va fer distincions en funció de l’edat i dels ingressos.

El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència: segons les dades de l’INE, el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels a l’estiu del 2020 va ser el 16% inferior al de l’any anterior. No obstant això, no sembla que aquesta enorme rebaixa en els preus hagi jugat un paper determinant en la revitalització de la demanda d’algunes regions. El canvi de preferències a l’hora de viatjar que ha comportat la pandèmia ha propiciat que els turistes apostin per destinacions pròximes, familiars i poc congestionades i no donin tanta prioritat al preu i a l’efecte crida generat per la gran rebaixa de preus hotelers.

Tot i que la indústria manufacturera no ha estat un dels sectors més colpejats per la crisi, la veritat és que el xoc de la COVID-19 va tenir lloc en un context de prolongada feblesa del sector, no solament a Espanya, sinó a tota Europa. Després del dur ajustament inicial, que va ser breu i heterogeni entre les diferents branques d’activitat, el sector va reprendre el vol amb rapidesa i es va aproximar als nivells d’activitat i d’ocupació anteriors a la pandèmia. Les perspectives per al 2021 i per al 2022 són favorables, amb el suport, sobretot, de l’embranzida de la demanda externa i de les inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Les recents disrupcions en les cadenes de subministrament global, ocasionades per colls d’ampolla en el transport mundial i pel desproveïment d’alguns components, tindran un impacte temporal i reduït.

Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.

El consum a Espanya es recupera a més velocitat que en crisis anteriors. Això es posa de manifest en el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes. A l’octubre, el nostre indicador de consum se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.

A aquestes altures de la pandèmia, ningú dubta que l’evolució de la situació sanitària és el gran determinant de l’escenari econòmic. Després d’un període de relativa normalitat durant l’estiu, ha calgut endurir de nou les restriccions a la mobilitat i a l’activitat a una gran part de països europeus. L’impacte econòmic d’aquesta segona onada és significatiu, tot i que clarament inferior al dels severs confinaments del segon trimestre. Aquesta situació ha refredat les perspectives econòmiques de cara a l’inici de l’any 2021, malgrat que les perspectives per a la primavera són més esperançadores, amb la confiança posada en la disponibilitat d’una vacuna contra la COVID-19 i d’altres eines que ajudin a reforçar l’estratègia sanitària (com, per exemple, la pràctica de testos ràpids a la població de manera massiva i a baix cost). 

L’activitat al mercat immobiliari espanyol es recupera de l’extraordinària caiguda experimentada durant el primer confinament. Així, en el tercer trimestre del 2020, les compravendes d’habitatge i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut, una tendència positiva que preveiem que es consolidarà el 2021. En canvi, l’impacte de la crisi sobre el preu de l’habitatge ha estat, ara com ara, relativament moderat, i continuem esperant una certa correcció en el tram final del 2020 i durant la primera meitat del 2021. En particular, els nous models de previsió del preu de l’habitatge a nivell provincial de CaixaBank Research, basats en grans quantitats d’informació (big data) i aplicant tècniques de machine learning, prediuen que el preu de l’habitatge disminuirà a 7 de cada 10 províncies espanyoles el 2021 i creixerà de forma molt moderada a la resta. 

Així i tot, és important recordar que la magnitud de l’impacte econòmic de la COVID-19 és enorme i que les seqüeles de la pandèmia sobre el sector trigaran a desaparèixer. En aquest sentit, el Pla de Recuperació Europeu Next Generation EU (NGEU), dotat amb 750.000 milions d’euros, una xifra gens menyspreable, contribuirà de manera decisiva a consolidar la recuperació. Un dels objectius principals de la UE, al qual aquest pla de recuperació pretén contribuir de manera significativa, és la transició ecològica cap a la neutralitat climàtica el 2050. A la UE, els edificis són responsables de gairebé el 40% de les emissions de gasos causants de l’escalfament global, de manera que la involucració i el compromís del sector immobiliari són imprescindibles per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle fins als objectius fixats. Així, per exemple, els edificis «intel·ligents», més eficients energèticament, fan costat, al mateix temps, a un altre dels eixos marcats per la Comissió, la transició digital. 

Els fons europeus representen una oportunitat única per modernitzar l’economia espanyola, que rebrà uns 72.000 milions d’euros en transferències no reemborsables entre el 2021 i el 2026, xifra equivalent al 5,8% del PIB del 2019. Al voltant del 6% dels fons europeus NGEU es destinaran a la rehabilitació d’habitatges i permetran triplicar la inversió pública en aquest àmbit. En particular, el Govern preveu la rehabilitació de 500.000 habitatges entre el 2021 i el 2023, un objectiu molt positiu per al sector si es materialitza, però també molt ambiciós, ja que assolir aquest objectiu comporta, en tres anys, multiplicar per sis el ritme actual de rehabilitació. 

A més de la rehabilitació, una altra de les prioritats de les polítiques d’habitatge per als propers anys és l’enfortiment de l’habitatge social. El fort impacte econòmic i social de la crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de crear un ampli parc públic d’habitatges de lloguer per solucionar l’actual carestia i per tenir la capacitat de donar una solució habitacional a la població més vulnerable. Unes polítiques que haurien d’impulsar una recuperació verda, social i digital.