Resultats de la cerca
El creixement poblacional ha estat un dels principals factors que ha impulsat la demanda d’habitatge a Espanya en els últims trimestres i ha exercit un paper fonamental en el sosteniment del preu de l’habitatge en un context d’enduriment de les condicions de finançament. En aquest article, analitzem la relació entre el creixement de la població i l’evolució del preu de l’habitatge en els dos últims anys. Els fluxos de població s’han concentrat a les grans àrees urbanes i a les zones turístiques i han provocat una forta dispersió en el creixement dels preus de l’habitatge entre les zones més dinàmiques del país i les zones que pateixen despoblació.
A més d’un mes de l’inici de la guerra a l’Iran, la incertesa continua presidint qualsevol diagnòstic sobre la durada i l’abast d’aquesta nova crisi i el seu impacte sobre l’economia. Tanmateix, cal avaluar-ne les implicacions, i hi dediquem gran part de les anàlisis d’aquest número de l’Informe Mensual. Partint d’un mapa de l’exposició i de la rellevància geoeconòmica del Pròxim Orient, examinem la situació del mercat del petroli, la posició energètica d’Europa i d’Espanya, per abordar després els principals canals a través dels quals podria impactar l’economia. D’altra banda, fem balanç de la Brúixola de la Competitivitat europea i de l’execució dels fons NGEU a Espanya, i estimem l’impacte de les pujades i les baixades dels tipus d’interès entre el 2022 i el 2025 en el consum dels espanyols, a partir de dades d’alta freqüència.
Aquest mes explorem a fons l'impacte i la implementació dels fons Next Generation EU en un nou Dossier. Comencem amb una anàlisi de l'estat d'implementació d'aquests fons a nivell europeu, seguit d'una avaluació del seu impacte i els desafiaments futurs. A continuació, examinem com s'estan gestionant a Espanya, destacant tant els èxits actuals com les expectatives futures. També abordem les inversions més enllà dels NGEU, necessàries perquè Europa s'adapti i prosperi en un entorn tan exigent com l'actual. Finalment, comparem el model de transformació econòmica dels Estats Units amb l'enfocament europeu.
Les exportacions agroalimentàries han exhibit un gran dinamisme durant la pandèmia en un context en què el comerç internacional ha patit amb especial intensitat l’impacte de la crisi. La carn de porcí, les fruites i algunes verdures fresques han estat els productes més demandats, i el País Basc i, sobretot, Aragó han estat les regions amb els majors creixements de les exportacions entre el gener i el juliol del 2020. Malgrat aquest comportament favorable fins avui, el sector segueix atentament l’evolució de les tensions comercials globals, en especial entre els EUA i la UE, i les negociacions sobre el brexit.
La publicació de l’últim cens agrari per part de l’INE, corresponent al 2020, no solament ens permet descriure de manera exhaustiva com ha evolucionat el sector agrari espanyol pel costat de l’oferta en les últimes dècades, sinó que ens permet conèixer també els canvis de caràcter estructural i anticipar noves tendències, fortaleses i febleses. L’explotació agrària típica encara és petita, té una dimensió econòmica modesta i, al capdavant, té un cap d’explotació majoritàriament home i d’edat avançada, amb un relleu generacional escàs, un dels majors handicaps als quals s’enfronta el sector. No obstant això, els successius censos recullen una concentració gradual d’aquestes explotacions, que cada vegada són més grans i productives, així com una major presència de la dona al camp.
El sector turístic espanyol afronta el 2026 amb unes bases sòlides i amb unes perspectives favorables després de la normalització de les taxes de creixement posteriors al rebot postpandèmia. El 2025, Espanya va reafirmar el seu lideratge mundial amb 97 milions d’arribades internacionals i amb una despesa rècord de 135.000 milions d’euros i es va situar com a segona potència global. El PIB turístic va avançar el 2,7%, i es preveu que mantingui ritmes al voltant del 2,5%-2,7% en els propers exercicis. Aquest escenari reflecteix un sector més equilibrat, amb senyals clars de diversificació territorial i de desestacionalització i amb segments emergents que n’impulsen el valor afegit.
La despesa turística procedent dels EUA evidencia una desacceleració clara des del final del 2024. Aquest alentiment reflecteix, en part, la normalització del creixement del turisme després de la pandèmia i factors macroeconòmics com l’apreciació de l’euro enfront del dòlar i el deteriorament de les perspectives de creixement de l’economia nord-americana. No obstant això, atès que aquests factors solen operar amb un cert retard, és probable que l’alentiment respongui també a un augment de la incertesa sobre la política econòmica i comercial dels EUA, que estaria començant a afectar la propensió dels nord-americans a viatjar a Espanya. Tenint en compte que és un mercat que, el 2024, va representar el 4,6% de les arribades i el 7,1% de la despesa turística internacional a Espanya, la seva desacceleració pot arribar a restar prop d’1 p. p. al creixement del PIB turístic el 2025. Algunes zones del país, com les àrees urbanes no costaneres, es podrien veure més afectades per l’elevat pes de la despesa turística nord-americana. Ara com ara, la major desacceleració s’està observant a les zones rurals, on el pes del turista nord-americà és menor.
Entre el 2020 i el 2022, s’han creat a Espanya unes 420.000 noves llars. En aquest mateix període, el nombre d’habitatges iniciats amb prou feines ha arribat a les 300.000, el nivell més baix des del 1990 si s’exceptua l’etapa de la crisi financera iniciada el 2008. Si tenim en compte les dinàmiques demogràfiques, aquesta oferta d’habitatge és més insuficient als municipis amb un major creixement poblacional, com les grans ciutats, les illes i l’arc mediterrani. Segons les projeccions de població de l’INE, en els cinc propers anys (2023-2027), es crearan unes 217.000 noves llars per any, la qual cosa comporta una pressió demogràfica significativa i amb importants implicacions per al mercat de l’habitatge.
Les dades més recents del mercat immobiliari mostren que la tendència alcista de la demanda i del preu de l’habitatge s’ha accentuat en els primers compassos del 2022, amb coherència amb la inèrcia positiva que ha mantingut l’economia espanyola malgrat el context advers. No obstant això, a mitjà termini la perspectiva és que el mercat immobiliari tendeixi a alentir-se.
Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.
La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua.
Els actius immobiliaris comercials han tingut un comportament excel·lent en la primera meitat de l’any 2022. Però aquesta situació està canviant ràpidament arran del fort augment dels tipus d’interès que està duent a terme el BCE per frenar l’avanç de la inflació. Tot sembla indicar que les oficines seran els actius que poden patir un major ajust de valoració, ja que compten amb unes rendibilitats més estretes. El retail, les valoracions del qual acumulen diversos anys d’intens ajust, podria tenir ara un comportament més estable que la resta dels segments. En canvi, els actius logístics, el producte estrella en els últims temps, per l’auge de l’e-commerce, podria mostrar una major sensibilitat al deteriorament de l’entorn macroeconòmic. Finalment, posem el focus en el segment co-living, que, recentment, està despertant molt l’interès dels inversors, en especial en el cas del senior living, un segment amb possibilitats molt positives si tenim en compte les perspectives demogràfiques, que faran costat a la demanda a mitjà i a llarg termini, i l’escassa oferta actual.
El sector agroalimentari es consolida com el motor principal de les exportacions de béns d’Espanya, mantenint-la entre les principals potències exportadores de productes agraris a nivell mundial. Entre els factors que expliquen aquesta solidesa, a més de la contrastada capacitat competitiva del sector, destaca l’elevada diversificació geogràfica de les destinacions de les exportacions, un element que confereix una notable resiliència al sector davant de possibles xocs.
L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar durant els mesos de confinament més estricte. Així, les compravendes d’habitatge han repuntat de forma notable en els primers mesos del 2021, mentre que els visats d’obra nova mantenen una tendència de recuperació gradual. El preu de l’habitatge, per la seva banda, ha intensificat la trajectòria de desacceleració que ha mostrat des de mitjan 2018, però la veritat és que la seva evolució durant la pandèmia ha sorprès per la seva resiliència, en particular els preus de l’habitatge nou. En els propers trimestres, esperem que el preu de l’habitatge continuï anotant avanços moderats però sostinguts en el temps.