Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
263 resultats per a desempleo en Europa
Els fons NGEU i els programes nacionals d’inversions a Alemanya i a França són el resultat d’un llarg procés de canvis en els grans blocs econòmics, accelerat per la COVID i per la guerra a Ucraïna. Aquests esforços busquen redefinir i adaptar els models productius a la transició energètica i a la digitalització en un context d’incertesa i de noves dinàmiques geopolítiques.
El sector espanyol de l’automoció intenta trobar el seu lloc en el nou ecosistema mundial, un cop superat l’entorn advers dels últims anys, marcat pels problemes d’aprovisionament als mercats internacionals d’inputs essencials, com els microxips i els semiconductors, i pels augments dels preus i dels tipus d’interès.
L’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE ha provocat una acceleració dels preus de l’habitatge, en especial als mercats amb un fort desajustament entre una oferta insuficient i una demanda dinàmica. Entre les economies on els preus reals han augmentat amb més força en l’últim any i mig, i on els mercats residencials presenten indicadors d’una sobrevaloració més significativa, destaquen Portugal, Bulgària, Hongria, els Països Baixos i Estònia. En canvi, els mercats de grans economies com Alemanya, Suècia, França i Luxemburg continuen sobrevalorats, però han corregit el fort creixement de preus que van experimentar en les dècades prèvies a la pandèmia i han reduït els senyals de sobreescalfament.
El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat oferint molt bones xifres. No obstant això, l’escenari macroeconòmic es presenta com un risc per a l’evolució de l’activitat turística en els propers trimestres, a causa de la inflació elevada i de l’alentiment econòmic a Europa. Malgrat tot, considerem que la demanda turística encara gaudeix d’importants palanques de creixement per a l’any vinent, de manera que estimem que completarà la seva recuperació el 2023.
La plena recuperació de la despesa turística internacional a Espanya amaga canvis importants en l’estructura de la demanda per regions de procedència. Utilitzant dades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank, degudament agregades i anonimitzades, observem que l’Europa Occidental continua sent el principal emissor de turistes i que l’Amèrica del Nord i Llatinoamèrica han incrementat de manera notable el seu pes en la despesa estrangera. En canvi, la recuperació del turisme del Pròxim Orient i d’Àsia i Oceania ha estat més dispar, afectada per factors geopolítics i econòmics. En conjunt, unes perspectives de creixement estables però robustes el 2024-2025 fan pensar que l’evolució del turisme internacional a Espanya continuarà sent positiva.
El creixement del nombre de turistes internacionals s’ha contingut el 2019, a causa del context econòmic mundial i de la recuperació dels competidors al Mediterrani, però el sector turístic mostra una gran resiliència, amb el suport del consum del turisme resident i de l’aposta pel turisme de qualitat.
El mercat immobiliari europeu acumula uns quants anys avançant a bon ritme. Una bona prova d’això és que, des del començament del 2016, els preus de l’habitatge al conjunt de la UE han augmentat, de mitjana, el 4,6% anual, per damunt del creixement dels salaris i del PIB, en termes nominals. Aquesta senda alcista s’observa de manera generalitzada tant per països com a les grans ciutats. En aquest article, analitzem quins factors expliquen aquesta tendència i si presenta algun risc.
La indústria de l’automoció és un motor important de creixement i de prosperitat a nivell mundial, per la seva contribució (i) social, en facilitar la mobilitat de les persones de manera eficient, segura i assequible, i (ii) econòmica, com a motor d’innovació, generador d’ocupació de qualitat i pilar del comerç internacional. En el cas d’Espanya, s’ha convertit en un puntal de la nostra indústria i en un referent a escala mundial, gràcies a una gran capacitat de producció i a una elevada productivitat, derivada d’una mà d’obra qualificada i d’un alt nivell d’automatització de les plantes. La crisi econòmica generada per la pandèmia ha afectat un sector que es troba en plena transformació tecnològica cap a l’electrificació. Una transició necessària i que comptarà amb un suport important dels fons Next Generation EU (NGEU).
Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, les llars nord-americanes es mostren molt més pessimistes del que caldria esperar tenint en compte l’estat de l’economia nord-americana. Per què? I a Europa, també passa?
Una de les grans propostes de Donald Trump durant la campanya que l’ha dut a la presidència dels EUA ha estat la imposició d’un aranzel universal d’entre el 10% i el 20% a les importacions de béns. Com podria afectar Europa?
Semblava que aquesta vegada era diferent. Històricament, el projecte europeu ha avançat a contracor i ha intentat fer de la necessitat virtut. En gran part, l’ampli entramat institucional europeu s’ha forjat a remolc dels esdeveniments, després de negociacions llargues i tenses. En canvi, les mesures adoptades des de l’inici de la pandèmia, com el programa d’estímul econòmic Next Generation EU, d’una magnitud mai vista al Vell Continent i adoptat de forma relativament ràpida, o l’actuació sense vacil·lacions del BCE convidaven a l’optimisme. Semblava que, aquesta vegada, Europa canviava de marxa i prenia una certa iniciativa.
Hem recorregut ja gairebé la meitat de l’any i toca fer balanç per actualitzar els escenaris econòmics en què la divergència en el comportament de la inflació ha estat clau entre els EUA i Europa per explicar el reajustament de previsions que presentem en els tipus d’interès.
El risc de sobreescalfament de l’economia nord-americana ha augmentat a causa de les més recents i importants mesures de despesa fiscal i dels colls d’ampolla que es comencen a observar en nombrosos sectors, en un context de forta recuperació de l’activitat econòmica. A diferència dels EUA, a Europa, els riscos que la inflació sorprengui de forma persistent a l’alça són menors, i pensem que el BCE adoptaria les mesures necessàries per moderar la translació d’una possible pujada de tipus als EUA a la corba europea.
Els programes d’ajust temporal de l’ocupació, entre els quals hi ha els ERTO a Espanya, s'estan fent servir de forma generalitzada a tot Europa per tal d'atenuar l'impacte de la COVID-19 al mercat laboral.
Analitzem l'impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna a Europa, als Estats Units i als principlas països emergents.
Europa és el principal emissor turístic del món i la conca del Mediterrani, el seu principal receptor. Això beneficia doblement Espanya, on el sector turístic és un dels més consolidats de la regió. No obstant això, altres mercats desenvolupen amb força les respectives indústries turístiques, i el retorn a escena d’Egipte, de Tunísia i de Turquia ha modificat l’entorn competitiu dels últims anys.
La sequera extrema i l’augment dels costos han format una tempesta perfecta que no ha aconseguit reduir l’elevat dinamisme de les exportacions agroalimentàries espanyoles dels últims anys. La reculada del volum d’exportacions que ha patit el sector, que s’ha vist compensada per l’augment de preus, és fruit d’una conjuntura adversa: els diferents indicadors de competitivitat es mostren resilients i les quotes als mercats mundials mantenen un comportament molt favorable. Així i tot, el sector ha de continuar invertint per aconseguir una producció encara més digitalitzada, sostenible i competitiva, una qüestió de vital importància davant l’enorme repte que representa el canvi climàtic per al nostre país.
Entre el 2018 i el 2024, l’economia espanyola ha experimentat una millora substancial en els preus relatius de l’electricitat i del gas, que han passat de ser més cars que la mitjana europea a beneficiar-se de tarifes més baixes. Aquest descens respon al fort creixement de la producció d’energia solar fotovoltaica i eòlica terrestres, els dos processos de generació elèctrica amb un cost més baix. Els menors preus de l’electricitat en comparació amb els competidors europeus han afavorit un bon funcionament del sector manufacturer en els últims exercicis. Aquest avantatge en la generació d’electricitat sostenible i de baix cost posiciona la indústria espanyola en una situació avantatjada en relació amb els seus competidors.