Quines regions es poden veure més afectades pels aranzels de Trump?
Tot i que prop del 80% de les exportacions espanyoles als Estats Units es concentren en cinc comunitats autònomes, cap regió s'enfronta a riscos sistèmics significatius.
El sector exportador espanyol s’enfronta a un complex entorn internacional, marcat pel gir proteccionista de la política comercial dels EUA. Després de mesos d’incertesa i de negociacions, els aranzels han quedat finalment fixats en el 15% per als productes europeus, tot i que encara no s’han concretat els productes estratègics exempts. Malgrat que l’exposició de l’economia espanyola als EUA és relativament baixa1 i l’impacte sembla moderat a nivell agregat,2 aquest impacte varia de manera significativa entre les diferents regions en funció del seu grau d’exposició a l’economia nord-americana, tal com passem a desgranar-ho tot seguit.
Les exportacions espanyoles als EUA es concentren en unes poques comunitats autònomes (CA). Segons es mostra al primer gràfic, prop del 80% d’aquestes exportacions provenen de cinc regions: el País Basc, Madrid, la Comunitat Valenciana, Andalusia i, sobretot, Catalunya, que aglutina gairebé la quarta part del total. A l’extrem oposat se situen La Rioja, Cantàbria, Extremadura i els dos arxipèlags, amb menys de l’1% cadascuna.
- 1
Amb dades del 2024, les exportacions de béns cap als EUA representen el 4,7% de les exportacions totals i l’1,1% del PIB. Per la seva banda, l’1,3% del valor afegit generat per l’economia espanyola s’acaba venent, directament o indirectament (a través del contingut dels nostres productes en les exportacions de tercers), als EUA.
- 2
L’FMI estima que l’economia espanyola és la menys afectada entre les grans de la UE per la guerra comercial: per cada augment de 10 punts en els aranzels dels EUA sobre la UE, el creixement del PIB espanyol a curt i a mitjà termini es podria reduir en 1 dècima. Vegeu FMI-Espanya (2025), «Informe de l’Article IV 2025». Els càlculs del Banc d’Espanya són similars: estima un impacte del 0,11% a tres anys vista amb un aranzel del 10%. Vegeu Banc d’Espanya (2025), «Informe Anual 2024».
Per identificar les mercaderies més vulnerables a cada regió, calculem dos indicadors: la taxa de rellevància, que definim com el pes de les exportacions de cada mercaderia sobre el total exportat per la comunitat autònoma, i la taxa de dependència, que es concreta en el pes de les exportacions de cada bé que es dirigeix al mercat nord-americà sobre el total exportat d’aquest bé per la comunitat autònoma.3 Els resultats de combinar les dues variables, rellevància i dependència, es poden apreciar al segon gràfic, en què, per a cada comunitat, s’han seleccionat els tres productes amb més pes en les exportacions de la regió, és a dir, més rellevància, i els tres amb menys percentatge de les seves exportacions destinades als EUA, és a dir, amb una taxa de dependència més elevada.
- 3
Desagreguem els productes exportats segons la classificació TARIC.
Al quadrant superior a la dreta, se situen els productes amb una rellevància elevada (més del 5%) per a les exportacions de cada comunitat i que també presenten una elevada dependència (més del 5%). Aquests són els productes que presenten més riscos per a les respectives CA. En aquest grup es troben els productes detallats a la primera taula, entre els quals destaca l’exportació d’olis i greixos a Andalusia, que concentra el 13% de les exportacions de la regió i que dirigeix el 19,2% de les vendes a l’exterior als EUA, seguida de les exportacions de begudes de La Rioja i dels productes ceràmics de la Comunitat Valenciana.
Al quadrant inferior a la dreta, se situen els productes amb una alta rellevància però amb una baixa exposició al mercat nord-americà. En aquest cas, destaquen les exportacions de vehicles a diverses comunitats.
Com es pot observar al quadrant superior esquerre, les mercaderies que presenten les majors taxes de dependència de les exportacions als EUA tenen una rellevància molt baixa en les exportacions de cada regió. Aquest seria el cas de les manufactures de pedra i de guix d’Andalusia, que, tot i que presenten una dependència dels EUA del 54,7%, només representen l’1,4% de les exportacions andaluses.
Finalment, cal preguntar-se quin és l’impacte potencial dels aranzels, no solament sobre les exportacions, sinó sobre el conjunt de l’economia de cada regió, la qual cosa es pot apreciar a través del pes que tenen les exportacions als EUA sobre el PIB regional (vegeu l’últim gràfic). En aquest sentit, la regió més exposada als EUA en relació amb la dimensió de la seva economia és el País Basc, ja que les exportacions a aquell país representen el 3,1% del seu PIB, tot i que continua sent una xifra moderada.
Malgrat l’augment dels aranzels nord-americans, l’economia espanyola i el seu sector exportador estan mostrant una notable resiliència. L’exposició global d’Espanya als EUA és limitada, i, malgrat que existeixen diferències entre comunitats autònomes i entre sectors, cap regió s’enfronta a riscos sistèmics significatius. Aquesta diversificació geogràfica i sectorial permet que l’impacte agregat sigui moderat, la qual cosa reforça la capacitat d’adaptació de les empreses espanyoles davant d’escenaris internacionals complexos. A més a més, la fortalesa i la flexibilitat del teixit exportador nacional ofereixen una base sòlida per continuar creixent i diversificant-se en mercats globals, fins i tot en contextos de major proteccionisme.
