La Iniciativa de la Franja i la Ruta: una arma de doble tall? (part I)
A través de la BRI, la Xina ha buscat establir aliances i millorar la connectivitat regional mitjançant inversions en infraestructures, i la integració econòmica al continent euroasiàtic, i també a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina.
Durant l’última dècada, la Xina s’ha convertit en un actor clau en el comerç global i en els fluxos d’inversió directa estrangera (IDE) cap a economies emergents. Ancorada en la Iniciativa de la Franja i la Ruta (BRI, per les sigles en anglès),1 llançada el 2013, la seva ambiciosa política exterior ha buscat establir aliances i s’ha enfocat en la millora de la connectivitat regional, mitjançant inversions en infraestructures, i en la integració econòmica al continent euroasiàtic, però també a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina.
La BRI ofereix reducció de costos i de temps de transport, genera «economies d’aglomeració» al sector manufacturer i incentiva la mobilitat de recursos. D’altra banda, la participació en la BRI pot promoure la IDE xinesa i donar suport a la modernització del teixit productiu dels països participants.2 Així mateix, els canals de comerç i d’inversió se situen entre els més rellevants per entendre els efectes econòmics de la BRI. En una sèrie de tres articles, analitzarem amb més profunditat el canal de comerç utilitzant dades detallades dels fluxos de comerç internacional.
- 1
El nom fa referència a les antigues Rutes de la Seda, xarxes comercials que connectaven Àsia, l’Orient Mitjà i Europa des del segle ii a. C. fins al segle xv d. C. D’ençà que es va anunciar la BRI, el 2013, cada any nous països han signat el «Memoràndum d’Entesa» per participar en el programa. La majoria dels països participants ho van fer entre el 2013 i el 2018, que va ser l’any amb més adhesions (62 en total), i es troben a Àsia i l’Àfrica, regions compostes majoritàriament per països amb majors necessitats d’inversió en infraestructures i que permeten a la Xina estendre la seva influència regional. En total, més de 140 països formen part de la iniciativa. Tot i que no existeix un llistat oficial de països participants, utilitzem la definició de Nedopil, C. (2025), «China Belt and Road Initiative (BRI) Investment Report 2024», Green Finance & Development Center.
- 2
Zhai, F. (2018), «China’s Belt and Road Initiative: A preliminary quantitative assessment», Journal of Asian Economics, pàgs. 84-92, estima que la BRI podria tenir un impacte positiu sobre els fluxos de comerç i sobre el PIB, en particular, si l’acompanyen les millores institucionals. Vegeu també Bird, J., Lebrand, M. i Venables, A. (2020), «The Belt and Road Initiative: Reshaping economic geography in Central Asia?», Journal of Development Economics, i Yeung, H. i Huber, J. (2024), «Has China’s Belt and Road Initiative positively impacted the economic complexity of host countries? Empirical evidence», Structural Change and Economic Dynamics, pàgs. 246-58.
Perfil exportador de la Xina: de gegant manufacturer a potència tecnològica
Tal com perseguia la BRI, la Xina ha aconseguit augmentar la seva quota d’exportacions globals, des de poc més del 5% a l’inici de segle (uns 500.000 milions de dòlars) fins al 15% (o 3,5 bilions de dòlars) d’avui dia, al mateix temps que les exportacions cap a països participants en la BRI han passat del 20% a més del 40% del total. A més a més, en els últims anys, s’ha observat una ràpida diversificació de destinacions d’exportació, amb un augment de la quota de països participants en la BRI de gairebé 10 p. p.3 Així mateix, la Xina ha desenvolupat vincles a nous mercats, ha millorat la infraestructura de països que començaven a guanyar importància com a destinacions d’exportació i ha creat rutes de comerç alternatives a les destinacions tradicionals d’exportació, com els EUA, davant un augment imminent de les friccions comercials.
Per sectors, les exportacions xineses cap a països BRI han mostrat una tendència a l’alça generalitzada, però amb matisos. Per exemple, la quota de les exportacions de mobles i de productes relacionats cap a aquests països ha crescut 15 p. p. entre el 2018 i el 2023 (del 23% al 38%), després de mantenir-se gairebé estancada en la dècada anterior, mentre que la quota d’exportacions d’automòbils ha crescut 14 p. p. (del 40% al 54%) i ha assolit un nou màxim des del 2013 (quan es va situar en el 50%), en un període de fort creixement del sector. També s’observen acceleracions en sectors com els productes elèctrics i l’electrònica, mentre que, en els metalls, la quota de mercat es manté estable des del 2018.
- 3
L’índex de Herfindahl-Hirschman (HH) de concentració geogràfica de les exportacions de la Xina ha disminuït de 655,9 el 2011-2013 (652,4 el 2016-2019) a 451,6 el 2021-2023, la qual cosa indica una ràpida diversificació geogràfica de les seves exportacions. D’altra banda, l’índex de concentració per productes (a nivell HS4) de les exportacions xineses s’ha mantingut estable en el període (prop dels 170 punts).
La nova Ruta de la Seda: eix estratègic del comerç global xinès
En l’última dècada, els països participants en la BRI expliquen gairebé la meitat de l’augment de les exportacions de la Xina (vegeu el segon gràfic). Al top 10 de destinacions que més hi han contribuït, hi ha quatre països que formen part de la iniciativa (15 al top 30), entre els quals destaca, en especial, Vietnam, amb una contribució del 7,8% al creixement total de les exportacions de la Xina en el període, la qual cosa converteix el país en la cinquena major destinació de les exportacions xineses, després d’haver assolit amb prou feines el top 20 de les principals destinacions de les exportacions xineses una dècada abans. Altres països asiàtics participants en la BRI, com la Unió dels Emirats Àrabs, Tailàndia, Indonèsia o Filipines també han vist creixements substancials, així com alguns països de l’est europeu, mentre que Llatinoamèrica i l’Àfrica han registrat creixements significatius des del 2016-2018. D’altra banda, malgrat que els EUA han contribuït de manera significativa a l’augment de les exportacions de la Xina en el conjunt de l’última dècada (el 7% del total), la dinàmica ha anat canviant ràpidament. Mentre que, fins al 2016-2018, les exportacions de la Xina als EUA van créixer més del 20%, s’han contret en els anys següents. Així mateix, la quota de les exportacions als EUA ha baixat del 20% a prop del 15% del total.
A més d’haver diversificat la distribució geogràfica de les exportacions, una anàlisi a nivell de producte mostra canvis profunds en les cadenes de valor xineses. Com a testimoni de la seva ràpida evolució tecnològica, la Xina ocupa avui dia el lloc 21 del ranking de complexitat tecnològica d’exportacions (ECI, per les sigles en anglès) de l’Observatori de Complexitat Econòmica, en relació amb el lloc 31 del 2013 i amb el lloc per sota del 50 fins al 2004. En l’última dècada, les majors contribucions a l’augment de les exportacions de la Xina s’han donat en sectors com l’electrònica i la maquinària, en els quals el país ha guanyat un paper clau. Destaquen, particularment, les bateries elèctriques i els automòbils, amb contribucions superiors al 6% i amb creixements nominals molt expressius. En conjunt, les exportacions d’aquests béns s’han multiplicat per 12 en el període. D’altra banda, destaca també la contribució del petroli refinat, les exportacions del qual s’han duplicat en 10 anys, principalment cap a països asiàtics.
La distribució dels fluxos comercials de cada país depèn de múltiples factors econòmics, geogràfics, institucionals o geopolítics. Això sí, queda clar que els esforços de la Xina en l’última dècada, ancorats en diverses iniciatives complementàries, a nivell extern (com la BRI) i a nivell intern (com la política industrial Made in China 2025), han aconseguit una transformació profunda de la seva estructura productiva i de les seves relacions comercials amb la resta del món, amb evidents derivades geopolítiques.
