L’economia global resisteix, però els desafiaments no afluixen

L’estiu va començar amb negociacions entre l’Iran i els EUA i amb expectatives d’una normalització progressiva del trànsit per l’estret d’Ormuz, que va afavorir la distensió del petroli al juny. No obstant això, la represa de les hostilitats va provocar un nou repunt dels preus. El Brent es va mantenir volàtil durant l’agost, amb una mitjana al voltant dels 90 dòlars per barril, mentre que els futurs a 6-12 mesos van oscil·lar al voltant dels 80 dòlars per barril. De fons, la preocupació per les possibles interrupcions de subministrament i uns inventaris globals en nivells històricament baixos continuen tensionant el mercat energètic. A més a més, hi ha incertesa sobre els fluxos reals de transport marítim de cru, atesa una informació cada cop més opaca. El gas natural liquat també es va encarir de manera notable a l’agost, impulsat per una oferta més limitada del que s’esperava i pel fort consum elèctric associat a les altes temperatures registrades a Europa a l’estiu. El TTF, la principal referència per a Europa, va superar els 60 €/MWh per a lliuraments fins a l’hivern. En conjunt, l’economia mundial continua pendent d’unes tensions geopolítiques que, si es redueixen, podrien alleujar els preus de l’energia i la pressió sobre l’activitat, però amb riscos importants.

A la zona de l’euro, el PIB va créixer el 0,6% intertrimestral (el 0,3% sense Irlanda) i va superar les expectatives, gràcies a un comportament millor del que s’esperava en economies com Alemanya (el +0,3%), Itàlia (el +0,2%) i Espanya (el +0,7%), mentre que França es va estancar (el 0,0%, després del –0,2% del 1T). Als EUA, l’economia va mantenir un creixement sòlid del 0,4% intertrimestral en el 2T, secundada per la fortalesa de la demanda interna, en particular per la despesa de les famílies i per la inversió no residencial. Les economies del Regne Unit i del Japó també van registrar un funcionament favorable, amb avanços del PIB del 0,4% i del 0,3% intertrimestral, respectivament. En el cas britànic, el creixement es va basar en la demanda interna, mentre que, al Japó, hi van contribuir el sector exterior i el suport de la política fiscal.

A la zona de l’euro, els indicadors disponibles apunten a un bon dinamisme de l’economia al juliol i a l’agost, amb els PMI situant-se en nivells expansius. En particular, els PMI de manufactures s’han situat en els 52,7 punts a l’agost (vs. els 51,9 del juliol), un màxim de més de dos anys, mentre que els PMI dels serveis es van situar en els 51,6 punts (vs. els 51,7 anteriors). Als EUA, els indicadors empresarials continuen mostrant robustesa, tot i que comencen a sorgir senyals de moderació en el consum privat i al mercat laboral. D’altra banda, després del fracàs de les negociacions entre els EUA i el Canadà, l’Administració nord-americana va imposar, al final d’agost, un aranzel addicional del 50% a les importacions canadenques per valor de 20.000 milions de dòlars i apujarà al 50% els aranzels al sector automobilístic canadenc el 2027. El Govern del Canadà va anunciar que respondrà amb mesures equivalents, la qual cosa pesarà sobre l’activitat de la regió nord-americana al llarg dels propers mesos. Per la seva banda, l’economia xinesa va mostrar una pèrdua d’impuls durant l’estiu. Les vendes al detall i la producció industrial es van desaccelerar al juliol i van reflectir una feble demanda interna, agreujada parcialment per fenòmens meteorològics extrems. Malgrat una lleugera recuperació a l’agost (el PMI compost Rating Dog es va situar en els 52,1 punts, en relació amb els 50,8 del juliol), el repunt a la indústria s’explica per l’impuls de la demanda externa, mentre que persisteix la feblesa de la construcció i dels serveis. Davant aquest context, les autoritats han reiterat la seva intenció d’accelerar l’execució de la despesa pública durant la segona meitat de l’any, tot i que no han anunciat les noves mesures d’estímul.

La inflació de la zona de l’euro va repuntar al 3,3% a l’agost (vs. el 2,9% del juliol), impulsada, sobretot, per l’encariment de l’energia, mentre que la inflació nucli va recular lleugerament fins al 2,4% (vs. el 2,5% del juliol). L’augment va ser generalitzat entre les principals economies, i Espanya va registrar l’avanç més important (vegeu la conjuntura d’Economia espanyola). La dada va ser coherent amb les expectatives i reforça la probabilitat d’una nova pujada de tipus del BCE al setembre. A mitjà termini, la clau continuarà sent si el xoc energètic es trasllada a la resta de preus. Als EUA, la inflació general i la nucli van caure 0,1 p. p. al juliol (fins al 3,4% i el 2,5%, respectivament), però es mantenen les pressions inflacionistes. En aquest context, i atesa la pujada dels tipus sobirans nord-americans al llarg dels últims mesos, el nou president de la Fed, Kevin Warsh, va transmetre a Jackson Hole una visió optimista de l’activitat econòmica nord-americana i es va mostrar més preocupat per la inflació. Les últimes dades fan pensar que el procés de desinflació avança més lentament del desitjat, la qual cosa ha reforçat les expectatives dels mercats financers que la Fed endureixi la seva política monetària abans del final d’enguany (vegeu la conjuntura de Mercats financers).

Malgrat que l’encariment de l’energia va afectar el consum en països importadors de petroli, una gran part d’Àsia va mantenir un creixement sòlid gràcies a la regulació dels preus, als subsidis energètics i al bon comportament de la demanda interna. A més a més, el boom d’inversió en IA va impulsar les exportacions tecnològiques d’economies com Vietnam, Malàisia, Taiwan i Corea. L’Índia continua sorprenent en positiu i va registrar un creixement del 7,8% interanual en el 2T (vs. el 8,6% del 1T), amb el suport de la fortalesa de la demanda interna i del bon comportament de les exportacions. Així mateix, l’efecte negatiu del conflicte ha estat contingut, i s’espera que l’activitat recuperi una mica d’impuls en els propers mesos. D’altra banda, unes pressions inflacionistes més intenses i el repunt dels tipus sobirans a nivell global podrien comportar noves dificultats, sobretot als països que presentin més desequilibris macroeconòmics i fiscals de partida.