• L’encariment de l’energia i el seu impacte sobre la indústria manufacturera: quins sectors afecten més?

    castellàanglès

    El encarecimiento de los precios energéticos a lo largo de 2021 como consecuencia de la confluencia de un intenso repunte en la demanda global de energía (debido a la reactivación del ciclo económico) y cierta debilidad de la oferta (debido a problemas geopolíticos y del cambio del modelo energético hacia los combustibles no fósiles) han provocado un shock energético mundial. En 2022, el contexto geopolítico está añadiendo presión adicional sobre los precios internacionales del gas y del petróleo, lo que podría incrementar el impacto, ya relevante, de la factura energética sobre la industria española. En este artículo tratamos de conocer el impacto concreto del encarecimiento energético en la industria manufacturera, analizando qué subsectores están viéndose más afectados y en qué medida están expuestos a presiones más sostenidas sobre los precios de la energía. 

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La indústria manufacturera, gran consumidora d’energia

    En primer lloc, hem de considerar com consumeixen energia els diferents sectors i agents de l’economia espanyola. L’enquesta de fluxos físics de l’energia proporciona informació útil sobre el consum d’energia, desagregat per tipus d’energia i per sector d’activitat. En aquest cas, s’analitza el consum d’energia elèctrica, de gas natural i de petroli, que són els tres productes que, en la conjuntura actual, estan experimentant els majors increments de preus.7 Tal com es reflecteix als gràfics de la pàgina següent, el conjunt de la indústria manufacturera destaca per ser el principal consumidor d’energia d’aquestes tres fonts, ja que suma una mica més de la meitat de l’energia total, molt per davant de les indústries de subministrament d’energia, que consumeixen el 64% del gas natural consumit a Espanya per a la generació d’electricitat, i de les llars, consumidores del 26% de l’energia elèctrica. Altres sectors de gran importància en l’economia espanyola, com el canal HORECA, molt vinculat a un sector clau com és el sector turístic, o el transport de mercaderies, gran consumidor de derivats del petroli, queden molt lluny del consum energètic de la indústria manufacturera. Això ens ajuda a comprovar que, efectivament, el consum energètic de la indústria és molt elevat i que, per tant, els preus de l’energia són claus per al seu desenvolupament.

    • 7. Segons l’índex de preus industrials (INE) del febrer del 2022, el preu del subministrament de gas va créixer el 99% interanual; el de productes de refinatge de petroli, el 59%, i el de subministrament d’electricitat, el 62%.

    Consum energètic de petroli, de gas i d’electricitat de les empreses i de les llars

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:31

    Consum de la indústria manufacturera en funció del tipus d’energia

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:33
    p12

    El consum de les tres fonts d’energia –petroli, gas i electricitat– no és homogeni dins el sector. Per exemple, pel que fa al petroli total consumit a la indústria manufacturera, el 95% recau sobre la pròpia indústria de refinatge del petroli, que l’utilitza, principalment, com a input en la seva producció per generar derivats (dos terços del seu consum és petroli cru). Aquesta característica no es dona a la resta dels sectors manufacturers, de manera que l’exposició de cada sector als preus de les tres utilities és molt diferent. Així es mostra al gràfic de la pàgina següent, on es pot observar que hi ha una gran variabilitat en el tipus de productes energètics que consumeix cada indústria, tot i que sí que existeix una major presència d’indústries més intensives en consum d’energia elèctrica. També destaquen algunes indústries on es consumeixen més altres productes energètics, com és el cas de la indústria del plàstic, amb un gran pes de l’energia tèrmica, o els casos de la indústria dels mobles, de la fustera i de la del paper, on destaca el consum de fusta amb finalitats energètiques (és a dir, la crema de residus de fusta) i productives.

    Hi ha una gran variabilitat en el tipus de productes energètics que consumeix cada indústria, tot i que sí que hi ha una major presència d’indústries més intensives en consum d’energia elèctrica.

    p13
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
    L’alça dels preus de l’energia pressiona els preus de producció

    L’ús intensiu de productes energètics ha deixat la indústria manufacturera molt exposada al xoc energètic actual. Un dels principals efectes d’aquest xoc ha estat la translació als preus de la producció industrial per part d’alguns subsectors que han mostrat una certa capacitat per apujar els preus dels productes arran d’aquest augment dels seus costos. Així, l’índex de preus industrials (IPRI), que elabora mensualment l’INE, va registrar un increment del 10% el 2021 en els preus de la indústria manufacturera, la taxa més elevada des del 1985. A més a més, les taxes interanuals van presentar una tendència clarament alcista al llarg de l’any, en línia amb la intensificació del xoc energètic en els mesos més recents, i van tancar el desembre amb un avanç del 15,5%. Cal assenyalar que aquest repunt de preus industrials s’està donant a escala global, de manera que no s’ha traduït en una pèrdua preocupant o significativa de competitivitat internacional de la indústria espanyola.

    El refinatge, la metal·lúrgica i la química han estat les indústries que han experimentat un major repunt en els preus dels seus productes.

    No obstant això, per comprendre bé quin és l’impacte del xoc energètic sobre cada indústria, no n’hi ha prou amb saber quins tipus d’energia consumeixen. Cal també analitzar el pes que té el consum d’energia dins la seva estructura de costos. Per analitzar-ho, utilitzem les taules d’origen-destinació (taules input-output) que elabora l’INE, amb les quals podem calcular quina porció dels ingressos de cada indústria es dedica a pagar els consums intermedis d’energia, desagregats per branques industrials.8

    • 8. Les estadístiques de les taules input-output de l’INE corresponen a l’any 2018. Per a aquesta anàlisi, es consideren els productes: coc i productes del refinatge de petroli, consum d’energia elèctrica, vapor i aire condicionat i consum de gas manufacturat.
    La indústria auxiliar de la construcció, la metal·lúrgia, la fabricació de paper i el refinatge són els majors consumidors d’energia

    Els resultats d’aquesta anàlisi apunten al fet que la despesa en inputs energètics representa el 4,1% dels ingressos totals de la indústria manufacturera (producció a preus de venda). A priori, aquesta xifra no evidenciaria que l’energia és un factor de producció que arrossega una part excessiva dels recursos del sector. No obstant això, hi ha cinc branques industrials (la química, la metal·lúrgia, la petroliera, la paperera i l’auxiliar de la construcció) que sí que presenten una dependència de l’energia relativament elevada, que va del 7,2% (la química) al 13,6% (la d’auxiliar de la construcció). Aquestes indústries més exposades van estar més pressionades per incrementar els preus de venda de la seva producció arran de les alces en els preus de l’energia viscudes el 2021, tal com es pot observar al gràfic de dispersió, on, si excloem el cas de la indústria auxiliar de la construcció, la correlació positiva entre l’increment dels preus industrials i el pes del consum energètic és molt clara. En el cas concret de la indústria auxiliar de la construcció (fabricants de ciments i d’altres minerals no metàl·lics), la gran exposició a l’energia no s’ha transmès als preus perquè una bona part de les vendes del sector es van efectuar amb preus pactats al començament del 2021, tot i que, de cara al 2022, l’increment de preus de venda s’hauria de fer efectiu.

    Pes del consum energètic

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:34
    p15
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.

    Malgrat que aquest exercici és molt il·lustratiu, el context que estem vivint el 2022, amb les pressions que genera la guerra a Ucraïna sobre els preus de l’energia, ens empeny a fer un pas més a l’hora d’entendre les pressions que podria patir cada sector industrial per incrementar els preus, sacrificant una part de la demanda i buscant salvaguardar els seus marges. Per aquest motiu, fem una anàlisi de la sensibilitat dels resultats econòmics del sector a un increment dels preus del subministrament de gas, de l’electricitat i dels preus del petroli a Espanya. Així, ja no solament tenim en compte el pes de l’energia en els factors de producció, sinó també el pes que té en l’estructura de costos total, inclosa la remuneració dels assalariats. Per fer-ho, creuem els resultats de l’exposició al consum d’energia que hem extret amb anterioritat de les taules input-output amb les dades de comptabilitat nacional de cada indústria disponibles per a l’any 2019. Això ens permet analitzar com variaria l’excedent brut d’explotació (EBE) de cada indústria en un escenari d’increment de costos, a causa de l’increment del de l’energia, en el cas hipotètic que no ajustessin els preus de venda.9 En concret, per a aquest exercici, assumim un increment anual dels preus de l’energia del 50% en gas, en petroli i en electricitat, similar a l’observat el 2021.10

    • 9. L’excedent brut d’explotació és igual a la producció a preus de mercat menys el total del cost dels consums intermedis, de la remuneració dels assalariats i del pagament net d’impostos. Es pot prendre com una aproximació dels beneficis del sector.
    • 10. Al final del 2021, l’augment dels preus de l’energia a Espanya va ser del 60% del petroli (Brent), del 47% i del 53% en els preus de comercialització del gas i de l’electricitat, respectivament.

    Sensibilitat de l’excedent brut d’explotació

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:38

    Segons els nostres resultats, en l’escenari d’increment dels preus energètics definit, l’EBE de la indústria manufacturera cauria el 17% si no s’ajustessin els preus als preus de venda, la qual cosa revela que la indústria pateix una pressió evident dels preus de l’electricitat, del gas i del petroli sobre els seus marges i, per tant, sobre els seus preus de venda. Tal com s’observa al gràfic de la pàgina anterior, els sectors més exposats als preus de l’energia identificats amb anterioritat també pateixen importants pressions sobre l’EBE. En aquest cas, la indústria més destacada és la del refinatge de petroli, que, si no transmet el xoc als preus de venda, veuria com els marges passarien a ser negatius (caiguda de més del 100% de l’EBE), la qual cosa indica la necessitat de la indústria d’ajustar preus al màxim davant els canvis en els preus del gas i del petroli, quelcom que, d’altra banda, és capaç de fer gràcies a la baixa elasticitat de la seva demanda. A més de constatar que l’impacte mitjà és elevat, una de les conclusions clau d’aquesta anàlisi és que només un terç dels sectors industrials revela una sensibilitat continguda dels seus beneficis a un enduriment dels preus energètics, amb el cas de la indústria farmacèutica com a sector menys exposat als costos de l’energia.

    Només un terç dels sectors industrials revela una sensibilitat continguda dels seus beneficis a un enduriment dels preus energètics.

    En balanç, sembla clar assenyalar que la indústria manufacturera està apreciablement exposada a increments en els preus de l’energia. Segons la nostra anàlisi, la indústria metal·lúrgica, la química i el refinatge (el 12% de la producció manufacturera a Espanya) són indústries molt exposades al xoc energètic, les quals, a més a més, aprofitant que gaudeixen de demandes relativament inelàstiques a curt i a mitjà termini, són les que més estan repercutint l’encariment de la factura energètica actual en els preus de venda.

    D’altra banda, hi ha un seguit d’indústries on l’encariment dels productes energètics té un gran impacte sobre els seus beneficis i que encara no han repercutit aquests costos més elevats en els preus, però que esperem que ho facin al llarg d’enguany. Es tractaria de sectors com la indústria auxiliar de la construcció (de fet, és una reivindicació freqüent del sector), la fustera i la paperera. En aquest cas, aquests sectors representen entre el 20% i el 25% del total de l’activitat de la indústria manufacturera.

    A l’extrem oposat, hi ha les indústries en què el consum energètic sembla una mica menor, com poden ser els casos de la fabricació de productes electrònics i informàtics, de la indústria farmacèutica o de la indústria tèxtil, entre d’altres. En aquest cas, les pressions sobre els preus de l’energia no haurien d’impactar de manera directa sobre els preus de venda d’aquestes indústries, tot i que es pot esperar que hi hagi un cert efecte contagi, a causa de l’encariment d’altres productes intermedis industrials que provinguin d’indústries més afectades pels preus de l’energia.

    p18
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Els efectes de segona ronda del xoc inflacionista

Analitzem a fons la cistella de consum per comprovar si les elevades taxes d'inflació registrades en els preus de l'energia i dels aliments es van estenent a la resta de components.

Contingut disponible en
Màxim Ventura Bolet
31 de gener de 2022
Photo by Tara Clarck on Unsplash

La inflació va començar el 2021 en el 0,5% i va tancar l’any en el 6,5%. Aquest ascens ràpid i pronunciat, que l’ha dut al seu nivell rècord des del 1992, ha alimentat els dubtes sobre si realment es tracta d’un repunt transitori (i el 2022 tornarem a nivells poc preocupants) o si podria generar tensions inflacionistes més persistents en el temps.

D’una banda, els principals causants del repunt actual (preus de l’energia, efectes de base i colls d’ampolla causats per l’impuls de la demanda) presenten un caràcter majoritàriament transitori, la qual cosa hauria d’afavorir una moderació gradual de la inflació el 2022. De l’altra, els elevats preus de l’energia i altres inputs també empenyen a l’alça els preus d’altres productes si el venedor traspassa una part de l’augment dels costos al comprador.

Si aquests «efectes de segona ronda» són prou severs i persistents (com més temps es mantinguin els nivells d’in­­fla­­ció actuals, més probable serà que així sigui), el xoc alcista de la inflació podria acabar sent molt més perseverant i perdurar, fins i tot, després de la hipotètica moderació dels preus energètics i altres inputs. També és més probable que un augment generalitzat de preus acabi impactant sobre els salaris, un altre tipus d’efecte de segona ronda que tendiria a allargar les pressions sobre els preus.

Espanya: inflació a la cistella de l’IPC, situació per subclasses

En aquest sentit, és clau conèixer si les taxes d’inflació elevades es van estenent de forma generalitzada a la resta de components de la cistella de consum o si, en canvi, es concentren en pocs components fonamentalment energètics. Per esbrinar-ho, analitzem al detall les 221 subclasses que componen la cistella de l’IPC i com ha evolucionat la seva distribució1 des del 2018.

Al desembre, el 45% de la cistella de l’IPC (vs. el 59% del novembre i el 80% del gener del 2021) va registrar taxes d’inflació inferiors al 2%; el 32% de la cistella de l’IPC (vs. el 25% del novembre i el 12% del gener del 2021) va presentar taxes d’inflació entre el 2% i el 5%, mentre que el 23% (vs. el 16% del novembre i el 8% del gener del 2021) va assolir taxes d’inflació superiors al 5%. Les taxes d’inflació més elevades es concentren en relativament poques subclasses, i, de fet, les tres partides amb una inflació més alta pertanyen al component energètic. Així i tot, hi ha diverses partides del sector alimentació que també mostren taxes d’inflació molt altes. De fet, 21 de les 39 subclasses que superen el 5% d’inflació corresponen al sector alimentació (entre les quals destaquen altres olis comestibles i oli d’oliva amb taxes del 30,5% i del 26,7%, respec­­tivament). És probable que, en tractar-se d’un sector de­­pendent de l’energia, amb molta pressió sobre els marges i amb una demanda relativament inelàstica, estigui repercutint una gran part de l’augment dels seus costos al consumidor final. Malgrat que la situació actual és preocupant, no es pot dir que sigui alarmant: llevat del sector d’alimentació, la repercussió dels efectes de segona ronda sobre el consumidor final està sent, fins avui, relativament continguda.

De tota manera, veient la tendència que segueixen les dades, el missatge canvia: la situació ha empitjorat de forma notable des del setembre. Si comparem la distribució de la inflació entre el setembre i el desembre (vegeu el segon gràfic), observem que s’ha mogut clarament cap a la dreta. Això indica que una gran part de les subclasses que componen l’IPC han anotat repunts significatius en les respectives taxes d’inflació.

  • 1. Analitzem la distribució de la inflació en les 221 subclasses ponderades pels pesos relatius.
Espanya: distribució de la inflació de l’IPC (desembre vs. setembre)

L’evolució del percentil 25, de la mitjana i del percentil 75 al tercer gràfic de la distribució d’inflació de l’IPC al llarg del temps ens dona una altra perspectiva. Fins al setembre, la mitjana es mantenia en nivells semblants als del 2018. Això és degut al fet que el repunt de la inflació era causat per partides energètiques (principalment, l’electricitat) amb poc pes en la cistella de l’IPC però amb taxes d’inflació molt altes (i, d’aquesta manera, afectaven la mitjana però no la mediana).

Espanya: evolució dels percentils d'inflació de l’IPC

En canvi, a partir del setembre, han repuntat la mitjana (el 2,0% en relació amb l’1,2% del setembre) i els percentils 25 i 75. El rebot que crida més l’atenció es veu en el percentil 75: el 25% de la cistella de l’IPC va registrar una taxa d’inflació per damunt del 4,1% al desembre (en relació amb el 2,1% del setembre). Es generaran més efectes de segona ronda, que, al seu torn, provocaran tensions inflacionistes persistents en el temps? No necessàriament, però per això serà clau que les pressions sobre el preu de l’energia i altres efectes de naturalesa transitòria es redueixin en els propers mesos, ja que el contagi s’ha començat a activar.

 

Màxim Ventura Bolet
Etiquetes