Radiografia del descens de la població activa
La població activa va créixer ràpidament a Espanya durant l'etapa expansiva. Dels 16,3 milions del 1996 es va passar als 23,1 en el 2T 2011. Durant aquests anys, el creixement va ser gairebé ininterromput, impulsat, sobretot, per la incorporació de la dona al mercat laboral i per la immigració. En els dos últims anys, però, aquesta tendència s'ha invertit. La reculada, que s'ha accelerat en els últims trimestres, ha arribat ja a les 375.000 persones i la taxa de variació interanual s'ha situat en el –1,5%. En el 2T 2013, la caiguda no va ser gaire intensa, de 76.000 persones, però va sorprendre, perquè aquest és el període de l'any en què, tradicionalment, l'augment és més fort.
La caiguda de la població activa ajuda a contenir l'augment de la taxa d'atur. Des del 2T 2011, s'han destruït 1,5 milions de llocs de treball, mentre que el nombre d'aturats ha augmentat en 1,1 milions. Aquesta diferència és deguda, en part, a l'augment de la població inactiva, de 120.000, i, sobretot, a la caiguda de la població més gran de 16 anys, de 255.000. Dit d'una altra manera, si la població activa s'hagués mantingut constant, la taxa d'atur s'hauria situat en el 27,9%, en lloc del 26,3% actual.
La reducció de la població activa es concentra, fonamentalment, en el col·lectiu d'estrangers: des del màxim assolit en el 1T 2009, amb 3,7 milions, s'ha reduït en 485.000, fins als 3,2 milions. Els moviments d'aquest col·lectiu són molt sensibles a les perspectives laborals: quan, a Espanya, les perspectives eren favorables, l'augment va ser notable, però, quan la situació ha canviat, els fluxos migratoris s'han invertit. La millor situació econòmica als països d'origen o en altres països europeus també ha ajudat a revertir aquesta tendència.
El total d'actius amb nacionalitat espanyola també ha experimentat un important replegament en els últims trimestres. Des del 3T 2012, moment en què la població activa nacional va assolir el nivell màxim, amb 19,3 milions de persones, el descens ha estat de 177.000 persones. En aquest cas, però, aquesta davallada ha anat acompanyada d'un augment important de la inactivitat, amb 129.000 persones més. Però també hi ha un col·lectiu important de persones que, atesa la conjuntura econòmica, ha decidit emigrar a països on les perspectives laborals són millors. La lectura no ha de ser negativa, no solament des d'un punt de vista estrictament econòmic (contenció de la despesa pública), sinó, sobretot, perquè aquests treballadors mantindran o, en molts casos, milloraran la seva formació. Quan la recuperació econòmica s'hagi consolidat, el gran repte d'Espanya serà atreure de nou aquest col·lectiu, que gaudirà d'una experiència laboral molt valuosa per a una economia cada vegada més internacionalitzada.
