NGEU digital: salt important o no?

Contingut disponible en
NGEU y bandera de la UE

Com l’electricitat va ser-ho en el seu moment, les tecnologies digitals són les noves tecnologies d’utilitat general (GPT, per les sigles en anglès). És a dir, tecnologies amb una enorme capacitat de canvi de les societats.1 Atesos el seu potencial transformador i la magnitud sense parangó que els països europeus destinaran a la digitalització, arran del repartiment dels fons Next Generation EU (NGEU), és important analitzar l’impacte potencial de la nova despesa digital sobre les principals economies europees.

Abans de començar, cal assenyalar que no tots els països es beneficiaran per igual de l’impuls de l’NGEU. Els fons europeus estan dissenyats per donar més suport a les economies que han patit amb més intensitat els efectes de la pandèmia. Així, Itàlia, Portugal i Espanya seran els països més beneficiats en el repartiment, amb desemborsaments previstos en l’esfera digital entre el 2% i el 3% del seu PIB (vegeu la primera taula), mentre que França i Alemanya, països que se’n beneficiaran menys, rebran menys del 0,5% del seu PIB.

  • 1. General Purpose Technologies. Per a més detalls, vegeu l’article «NGEU: un impuls molt oportú a la digitalització», al Dossier de l’IM03/2021.
Next Generation EU: desemborsaments
Impuls a la inversió en intangibles

L’impuls a la digitalització està íntimament vinculat a la inversió en els anomenats actius intangibles. En contraposició als actius d’inversió més tradicionals, els actius intangibles no tenen un component físic. Parlem d’inversió en software, en bases de dades, en formació i, seguint la terminologia utilitzada al primer article d’aquest mateix Dossier, en know-how. Entre un i dos terços de la inversió digital sol ser in­­versió en intangibles.2 Atesa la importància d’aquesta mena d’inversió en l’impuls de l’economia digital, ens preguntem, en un primer acostament analític, sobre l’impacte de l’NGEU sobre aquesta inversió.

Per mesurar l’impacte directe de l’NGEU sobre la inversió en intangibles, restem de les quantitats previstes en digitalització que es mostren a la primera taula les sumes que corresponen a les partides d’in­­versió en infraestructures (principalment, banda am­­pla i 5G), ja que aquest tipus d’inversió no es classifica com intangible. A això li sumem la nostra estimació de l’efecte arrossegament que les polítiques associades a l’NGEU poden exercir sobre la inversió privada en intangibles. Aquest càlcul es fa a partir de les previsions d’impacte econòmic de l’NGEU que ha realitzat la Comissió Europea. Així mateix, també computem l’impacte sota el supòsit d’un efecte arrossegament molt menor (la meitat de l’estimat inicialment).

Els avanços més importants es produeixen als països que reben més fons de l’NGEU en relació amb la seva dimensió. Itàlia, amb un increment del pes de la inversió en intangibles en relació amb el PIB entre 0,8 i 0,9 p. p. anuals el 2021-2023, se situa al capdavant. Espanya i Portugal, molt a la vora d’Itàlia, presenten un increment en el rang de 0,6 i de 0,8.3 Es tracta de xifres considerables (vegeu el gràfic): per a Espanya, aquest increment és gairebé la meitat de l’augment que va experimentar el 2013-2015 en relació amb el període 2000-2007; per a Portugal, és un increment molt semblant al que es va produir entre els dos períodes; per a Itàlia, és un augment molt superior.

  • 2. Vegeu Anderton, R., Jarvis, V., Labhard, V., Petroulakis, F. i Vivian, L. (2020), «Virtually everywhere? Digitalisation and the euro area and EU economies», ECB Occasional Paper (2020244).
  • 3. Aquest càlcul difereix del que es va mostrar a l’article «NGEU: un impuls molt oportú a la digitalització», publicat al Dossier de l’IM03/2021. Les diferències són degudes al fet que, en el present article, l’efecte arrossegament es calcula sobre la base de les estimacions de la Comissió Europea, mentre que, en l’article anterior, es va computar a partir de les previsions del Govern.
Inversió en intangibles: situació de partida i impacte NGEU (mitjana 2021-2023)
Impuls a l’activitat

En una segona anàlisi, construïm un escenari d’impacte sobre el PIB a curt i a llarg termini de la despesa digital prevista pels plans de recuperació i resiliència nacionals dels principals països europeus. Per fer-ho, partim de les inversions intangibles digitals contemplades amb anterioritat, classifiquem aquesta despesa en funció del tipus d’inversió digital que detallen els diferents plans i fem ús dels multiplicadors fiscals relacionats amb la digitalització estimats per l’Institut Alemany per a la Recerca Econòmica (DIW, per les sigles en alemany).4 En concret, el DIW proporciona multiplicadors fiscals a curt i a llarg termini per al desenvolupament de bases de dades i de serveis al núvol per afavorir l’ús de la intel·ligència artificial, per a la digitalització de la indústria, per a la formació de capital humà i per a la digitalització del sector sanitari i de les Administracions públiques. Segons aquest institut, els impactes més elevats són els associats als programes de formació de capital humà en habilitats digitals, i els menys elevats, els associats a la digitalització del sector públic. L’última taula mostra l’impac­­te dels fons sobre el PIB.

  • 4. Les estimacions inclouen només l’efecte directe dels fons NGEU i no contemplen els fons derivats de l’efecte arrossegament. Això és degut a la dificultat de classificar aquests fons en funció dels diferents tipus de despesa digital.
Impacte de les inversions en digitalització NGEU

Les estimacions mostren que les inversions en digitalització poden tenir un impacte substancial a curt termini, amb increments anuals del PIB que oscil·len entre el 0,3% i el 0,6% per a Itàlia, Espanya i Portugal, els tres països que rebran més fons. Així mateix, també es pot observar que, en tots els casos, les inversions tenen un impacte positiu a llarg termini sobre el nivell del PIB. Si entrem en les comparatives per país, destaca el cas de Portugal, que, malgrat destinar una quantitat substancialment inferior a les inversions en digitalització que Itàlia (l’1,8% del seu PIB, en relació amb el 2,9% d’Itàlia), obté un rendiment semblant. Això és degut al major pes que Portugal dedica a les inversions relacionades amb la formació de capital humà.5

En definitiva, els fons NGEU tenen el potencial de jugar un paper crucial a l’hora d’accelerar el desplegament i la implementació de les noves tecnologies digitals a la UE i d’impulsar la recuperació econòmica. L’èxit de l’NGEU raurà en l’efectivitat de les inversions, quelcom que no podrem avaluar fins que no passin uns anys.

  • 5. Vegeu l’article «NGEU: comparativa internacional de les inversions en noves tecnologies dels plans de recuperació», en aquest mateix Dossier.
Etiquetes