Setmana del 20 al 27 de juny del 2025

Així, en la revisió habitual que fa la institució de la dada preliminar que es va publicar fa dos mesos, es va confirmar una taxa de creixement intertrimestral del PIB en el 1T 2025 del 0,6% i una taxa interanual del 2,8%. No obstant això, hi va haver canvis substancials en el desglossament per components. En particular, es van revisar a l’alça el consum privat, la inversió, les exportacions i les importacions, mentre que es va revisar a la baixa el consum públic de manera notable, en 0,6 p. p., fins al –0,2% intertrimestral. Les noves dades llancen una composició del creixement encara més favorable que la que es va publicar en l’estimació preliminar, amb un major pes del consum privat i la inversió en detriment del consum públic (vegeu la Nota Breve).

El Parlament alemany va aprovar un projecte de pressupostos per al 2025 –que hauria d’estar acabat al setembre– i un marc pressupostari per al 2026, on es recull un increment de la despesa federal de més d’un 6,0% el 2025 i superior al 3,0% el 2026, per l’increment de la despesa en defensa i en inversió. Presenten un augment progressiu de la despesa en defensa, des del 2,1% del PIB del 2024 fins al 2,4% el 2025, i arribaria a prop del 3,5% del PIB el 2029 (molt en línia amb el que ja teníem recollit als nostres escenaris). Respecte a les inversions en infraestructures, presenten uns objectius força ambiciosos, sobretot a curt termini, amb un increment de gairebé un 0,9% en termes de PIB el 2025 (que sembla difícil d’aconseguir per les dates en què ens trobem) i de l’1,2% el 2026. Aquests pressupostos introdueixen riscos a l’alça, encara que modestos, per a les nostres previsions de creixement del 0,4% el 2025 i de l’1,0% el 2026. Aquest millor sentiment cap a l’economia alemanya es veu reflectit també en el comportament dels principals indicadors de clima empresarial. Així, l’Ifo de juny va pujar 0,9 punts, fins a 88,4, màxim de l’últim any (100 és el llindar compatible amb creixements pròxims a la seva mitjana de llarg termini), al mateix temps que el PMI compost va aconseguir pujar 1,9 punts, fins a 50,4 (per sobre de 50, indica creixements positius). El relatiu optimisme alemany contrasta amb França, on el PMI compost va caure 0,8 punts fins a 48,5 (per la deterioració de les manufactures), mantenint-se en zona de caiguda de l’activitat gairebé dos anys de manera consecutiva, i condicionant que el PMI per a la zona de l’euro es mantingués en el 50,2.

L’última estimació del PIB del 1T dels EUA confirma una moderació més acusada de la demanda interna. Aparentment, la variació del PIB total es va mantenir sense canvis en el –0,1% intertrimestral, però aquest resultat es deu a un efecte «arrodoniment»: les dades finals mostren una caiguda del 0,13%, enfront de tot just un –0,06% de les dades preliminars. Darrere d’aquest resultat es troba el substancial ajust patit pel consum privat, motor clau de l’economia el 2024, amb un creixement intertrimestral que es va retallar en 0,3 p. p., fins tot just un 0,1%. No sembla que la despesa de les famílies s’hagi de reactivar substancialment en el 2T: la confiança del consumidor elaborada per la Conference Board va caure al juny 4 punts, fins als 93,0, sent els temors sobre l’impacte dels aranzels el principal motiu d’aquesta deterioració. Més positives semblen les notícies pel costat de la indústria. Així, les comandes de béns duradors, un indicador avançat de la inversió, van repuntar un notable 16,4% intermensual al maig, impulsades per una comanda de jets a Boeing com a part d’un acord de la Casa Blanca amb Qatar. Si s’exclou el transport, el creixement de les comandes continua sent robust i a l’alça (0,5% vs. 0,2%). Per part seva, els PMI de juny apunten a un pràctic manteniment en el ritme de creixement. L’índex compost va caure a penes 0,2 punts, fins a 52,8, amb manufactures estable en 52,0, i serveis descendint 0,6 punts fins a 53,1. En balanç, i malgrat els senyals mixtos, sembla que l’economia dels EUA aconseguirà recuperar creixements positius en el 2T, si bé modestos, en un context marcat per l’elevada incertesa i una política comercial restrictiva.

L’anunci d’una treva a principis de setmana entre l’Iran i Israel va dissipar els pitjors temors d’una disrupció significativa de l’oferta de petroli i va permetre que els preus del cru caiguessin al voltant de 10 dòlars per barril a l’inici de setmana, per cotitzar durant la resta de sessions al voltant dels 67 dòlars per barril. Aquesta mateixa treva es va saldar amb un afebliment del dòlar, que va aconseguir el seu nivell més baix des de finals del 2021, en un entorn de més apetència pel risc. La divisa es va veure encara més llastada per unes expectatives de política monetària més acomodatícies (el mercat ja descompta tres retallades als EUA el 2025, enfront de les dues esperades la setmana prèvia) impulsades per les declaracions del president de la Fed al Congrés, que van suggerir que, de mantenir-se limitat l’impacte dels aranzels sobre la inflació, la Fed podria seguir endavant amb baixades de tipus. El canvi en expectatives es va veure amplificat per una revisió a la baixa del PIB del 1T, així com per rumors sobre un possible avançament de l’anunci del substitut de Powell, possiblement algú més inclinat a una política monetària acomodatícia. Tot això va repercutir en els rendiments del deute sobirà estatunidenc, amb caigudes de més de 10 p. b. al llarg de la corba. Als mercats borsaris, l’S&P 500 va fregar nous màxims, apuntalat per l’avanç del sector tecnològic i un entorn de tipus d’interès potencialment més laxos. A la zona de l’euro, la setmana va resultar més tranquil·la, sense canvis significatius en el context econòmic o expectatives de política monetària. Els principals índexs borsaris van tancar la setmana amb avanços moderats, afermats per un context de política monetària encara expansiva, mentre que els rendiments del deute sobirà no van registrar moviments de gran importància.