Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 2022

Al gener, l’índex de sentiment empresarial (PMI) del sector serveis va caure fins als 46,6 punts, molt per sota del registre del mes anterior (55,8) i per sota del llindar indicatiu de creixement (50 punts). Aquesta caiguda reflecteix un deteriorament de l’entorn econòmic a causa de l’apogeu dels contagis. Amb tot, una mirada més detallada de l’indicador mostra que les perspectives es mantenen positives. En contraposició, l’indicador homòleg del sector manufacturer es va mantenir estable en els 56,2 punts. Per la seva banda, al desembre, l’índex de comerç al detall va desfer el fort avanç del mes anterior i va recular un 5,9% intermensual, amb caigudes generalitzades en tots els components de l’índex. D’aquesta manera, l’indicador es torna a situar per sota del nivell precrisi (−4,0% respecte al desembre del 2019). Finalment, el deteriorament de les dades epidemiològiques també s’ha reflectit en les dades d’arribades de turistes estrangers, tot i que en aquest cas l’impacte ha estat més moderat del que s’hauria pogut esperar. Així, al desembre van arribar prop de 2,95 milions de turistes i van gastar 3.542 milions. El nombre de turistes va caure un 31,5% i la despesa un 29,3% respecte al desembre del 2019, davant la caiguda del 28,1% i del 26% del novembre. En el conjunt del 2021, el sector turístic va experimentar una forta recuperació, tot i que encara es manté en cotes allunyades del nivell precrisi: l’arribada de turistes internacionals va augmentar un 64,4% respecte al 2020, però s’emplaçava encara un 62,7% per sota del 2019.

El PIB va créixer un considerable 1,6% intertrimestral en el 4T 2021 (5,8% interanual), amb el benefici d’una millora tant de la demanda interna com d’una acceleració de les exportacions. En el còmput anual del 2021 el PIB va avançar un 4,9%. Tot i el bon comportament del PIB, encara hi ha sectors l’activitat dels quals continua deprimida. Això és especialment marcat en l’àmbit turístic, on el nombre de turistes el 2021 va créixer un 39% respecte del 2020, però continua sent un 46% inferior al del 2019. Per la seva banda, el sector industrial encara es manté un 4,3% per sota dels nivells del 2019, de la mà de la debilitat de la indústria automotriu i de confeccions. De cara a aquest 1T 2022, l’indicador d’activitat diària elaborat pel Banc de Portugal mostra una certa moderació les primeres setmanes del 2022, però una millora aquests últims dies.

Al gener, l’indicador compost de sentiment empresarial (PMI) es va situar en els 51,4 punts, el nivell més baix en un any i mig. El deteriorament de l’índex va ser degut, en gran mesura, a la propagació de la variant òmicron i a la persistència dels colls d’ampolla en les cadenes de subministraments, i va afectar tant l’activitat manufacturera com la de serveis. A nivell geogràfic, el descens va ser generalitzat, tot i que va destacar la debilitat de les dades a la Xina, Mèxic i el Brasil, així com el notable descens de l’activitat del sector serveis a Espanya, que va entrar en zona contractiva (per sota dels 50 punts) (vegeu la secció d’Economia espanyola).

A la reunió del dijous passat, el BCE no va modificar cap de les seves eines de política monetària i va publicar un comunicat pràcticament calcat al de la reunió de desembre. Tot i això, tots els membres del Consell de Govern es van mostrar preocupats per les últimes dades d’inflació i van reconèixer que els seus riscos s’han inclinat a l’alça, sobretot a curt termini. En aquest sentit, Lagarde va confirmar el full de ruta acordat al desembre, tot i que no va descartar que, un cop finalitzades les compres netes d’actius, el 2022 es pugui produir una pujada de tipus. Aquest gir hawkish del BCE ha accelerat les expectatives dels mercats financers, que ja cotitzen una primera pujada de tipus de 25 p. b. al setembre d’aquest mateix any. Amb tot, hi haurà més claredat sobre aquesta decisió a la reunió del març, quan el BCE publiqui les seves noves previsions de creixement i inflació i hi hagi més disponibilitat de dades del mercat laboral. De fet, en la seva visió de l’escenari econòmic, la presidenta de la institució no va ser gaire optimista i va atribuir la desacceleració actual a les restriccions encara presents per limitar l’avanç del virus, els elevats preus energètics i els colls d’ampolla. Al BCE creuen que aquests elements encara seran un vent de cara durant els propers mesos, però haurien d’anar moderant-se al llarg del 2022 (vegeu la Nota Breve).

Els inversors prenen posicions davant del futur gir de les polítiques monetàries. A mesura que avançava la setmana, el to menys acomodatici de les principals autoritats monetàries anava guanyant pes als mercats financers. La persistència de la inflació en cotes elevades i la continuïtat de les pressions inflacionistes semblen haver afegit un cert biaix d’impaciència als plans de retirada d’estímuls monetaris i als de pujades dels tipus d’interès. Aquesta va ser la percepció que van tenir els inversors després de la pujada de tipus del Banc d’Anglaterra (+0,25 p. b. fins al 0,5%) i després del discurs de Lagarde (vegeu la notícia anterior), que se sumaven a les conclusions del FOMC de la setmana anterior. Així, la corba de deute sobirà alemany es va desplaçar a l’alça, amb ascensos als tipus monetaris superiors als 10 p. b. i la rendibilitat del bund se situava en el 0,21%, nivell més alt en gairebé tres anys, aspecte que va afavorir l’apreciació de l’euro fins als 1,14 dòlars. Als mercats de renda variable, el balanç positiu dels resultats empresarials als EUA (a excepció dels de Meta Platforms, antiga Facebook) va donar suport a la revaloració de l’S&P 500 en la setmana, mentre que les borses europees van tancar amb retrocessos lleugers. Als mercats de matèries primeres, el preu del barril de Brent va escalar fins als 93 dòlars, després que l’OPEP i els seus aliats mantinguessin inalterat el ritme de l’oferta de cru per als propers mesos, malgrat que les previsions apunten a un augment de la demanda aquest any. Per la seva banda, el preu del gas natural de referència a Europa (TTF holandès) ha flexionat a la baixa les últimes dues setmanes (82 €/MWh) malgrat les tensions entre Rússia i Occident, i a l’espera d’avanços en les negociacions diplomàtiques.