Des del 2022, la restauració a Espanya viu una forta reactivació, gràcies a l’auge turístic i a la recuperació postpandèmia. No obstant això, malgrat que els ingressos gairebé dupliquen els nivells previs a la crisi sanitària i l’ocupació al sector ha assolit xifres rècord, persisteix un repte estructural: cada any, 1 de cada 10 empreses del sector entra o surt del mercat. L’anàlisi regional i la comparació amb la UE confirmen que l’elevada rotació empresarial respon, entre altres factors, a l’alta densitat de locals, a la dimensió reduïda de les empreses i a un menor grau de professionalització, la qual cosa es tradueix en ingressos per empleat significativament inferiors.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
220 resultats per a 2024
L’escassetat d’oferta d’habitatge en un context de forta demanda continuarà sent un dels principals reptes del mercat immobiliari espanyol el 2025, tot i que no es troba entre els més sobrevalorats de la Unió Europea.
El turisme de luxe s’ha consolidat com un segment estratègic per al sector turístic espanyol, tant per la seva elevada contribució a la despesa com pel seu potencial per incrementar el valor afegit del sector. Segons les dades de pagaments analitzades per CaixaBank Research, tot i que aquest segment representa només el 3% de les targetes internacionals, concentra el 20% de la despesa presencial dels turistes estrangers. L’anàlisi evidencia també l’auge del turisme de luxe urbà, impulsat en gran part pel dinamisme de Madrid com a destinació d’alta gamma, malgrat mantenir encara una marcada orientació costanera. El Regne Unit, França i Alemanya són els principals emissors de turistes cap a Espanya, tant al segment de luxe com al convencional, tot i que destaquen altres economies amb un PIB per capita molt elevat, amb una gran desigualtat o amb una combinació d’aquests dos trets.
En un mes en què, desgraciadament, el protagonisme el torna a tenir el risc geopolític, repassem al Dossier de Perspectives 2024 les principals claus i previsions per a l’any vinent.
El mercat immobiliari és una de les principals corretges de transmissió de la política monetària a l’economia real. L’enduriment de les condicions financeres es trasllada als tipus d’interès hipotecaris i refreda la demanda d’habitatge. Atès el notable enduriment de la política monetària en l’últim any a gran part de les economies avançades, en aquest article, documentem el canvi de tendència que han experimentat els mercats immobiliaris internacionals i analitzem la magnitud de l’ajust que podria quedar per davant.
El mercat immobiliari espanyol s’està desaccelerant, però ho fa a un ritme més moderat del que es preveia a l’escenari que vam publicar a l’Informe Sectorial Immobiliari del mes de desembre.
Aterratge suau en temps d’incertesa política i un any que podria anar de menys, a més.
Dossier
Informe mensual | Maig 2024 | Núm. 489
La economía española ha iniciado 2025 con un crecimiento generalizado, aunque algo más moderado que el año anterior. A pesar de los desafíos globales, como el giro proteccionista de EE. UU., la mitad de los sectores muestra signos de expansión, destacando la industria química y farmacéutica. Este dinamismo sectorial, junto con la ventaja competitiva en energías renovables, refuerza la resiliencia de la economía ante un entorno internacional incierto.
El novembre passat, la Comissió Europea va presentar una proposta per reformar les regles fiscals de cara a la seva reimplementació el 2024. La proposta no modifica els objectius de deute i de dèficit del 60% i del 3% (estan inclosos als tractats de la UE i és poc factible canviar-los), sinó que els fixa com a referències a mitjà termini i se centra en reformar el sistema per conduir-nos cap a aquests objectius.
L'arrencada d'any introdueix un cert biaix a l’alça per a les previsions de creixement el 2023. No obstant això, el risc que la segona meitat de l’any sigui més feble, a mesura que les agressives pujades de tipus acabin de transmetre’s a l’activitat, pot esbiaixar a la baixa el creixement esperat per al 2024.
Una sensació d’equilibri inestable presidirà el comportament de l’economia al llarg del 2024, situació a la qual, pel que sembla, ens haurem d’acostumar i que demandarà als agents econòmics una flexibilitat notable a l’hora de prendre decisions. Són els temps que ens toca viure.
L’any 2023 va començar amb uns pronòstics poc optimistes i carregats de temors. Al final, el balanç ha estat clarament més positiu. Passarà el mateix el 2024?
L’inici del 2025 ha comportat un canvi en el focus dels mercats financers, que es va consolidar al febrer. Els inversors han desplaçat la seva atenció des dels bancs centrals, el principal driver dels mercats el 2024, cap a un entorn de risc geopolític elevat, amb l’«efecte Trump» com a catalitzador clau.
L’economia internacional va mostrar una notable resiliència el 2024 i les dades disponibles suggereixen que el PIB mundial podria haver crescut lleugerament per damunt del 3%. És probable que els vents de cua que van donar suport a l’activitat continuïn bufant a favor el 2025, tot i que ho faran amb menys força i amb desafiaments exigents.
Els mercats van iniciar el 2024 amb apetència pel risc, amb el suport de la retòrica de l’aterratge suau a les principals economies avançades i d’una valoració positiva de les dades macroeconòmiques.
El rellotge immobiliari de CaixaBank Research mostra l’evolució del preu de l’habitatge i de les compravendes a Espanya al llarg del cicle. El 2024, el «rellotge» es mantindrà en zona de desacceleració, per donar pas a un 2025 en què preveiem que el mercat de l’habitatge tornarà a la zona expansiva.
Per als països desenvolupats, disposem de dades fins al 2022, i, a la majoria d’ells, la desigualtat continua presentant una tendència a l’alça a llarg termini. En canvi, per a Espanya, disposem de dades fins al novembre del 2024, i el missatge, afortunadament, és molt diferent.
L'any 2024 va tancar en positiu per a la renda variable i amb el dòlar com la divisa més enfortida, però amb un repunt significatiu en els tipus sobirans davant la perspectiva d’una inflació més elevada als EUA, les incògnites sobre el futur geopolític global i la incertesa sobre quant més es distendrà la política monetària.
Segons la nova estimació realitzada per l’INE, el PIB va créixer el 0,8% intertrimestral en el 1T 2024, 0,1 p. p. més del que s’havia estimat originalment. Diversos elements clau expliquen aquest bon comportament: el bon funcionament del mercat laboral, l’impuls d’uns fluxos d’immigració dinàmics i les dades positives de turisme internacional, que tornen a superar les expectatives.