Resultats de la cerca

El novembre passat, la Comissió Europea va presentar una proposta per reformar les regles fiscals de cara a la seva reimplementació el 2024. La proposta no modifica els objectius de deute i de dèficit del 60% i del 3% (estan inclosos als tractats de la UE i és poc factible canviar-los), sinó que els fixa com a referències a mitjà termini i se centra en reformar el sistema per conduir-nos cap a aquests objectius.

L'arrencada d'any introdueix un cert biaix a l’alça per a les previsions de creixement el 2023. No obstant això, el risc que la segona meitat de l’any sigui més feble, a mesura que les agressives pujades de tipus acabin de transmetre’s a l’activitat, pot esbiaixar a la baixa el creixement esperat per al 2024.

El 2024, el mercat immobiliari espanyol va mostrar una notable recuperació, amb un augment significatiu del preu de l’habitatge i de les compravendes. Factors com el creixement de la renda bruta disponible, la demanda estrangera i la baixada de tipus van impulsar aquesta tendència. En aquest article, desvetllem les nostres previsions per al 2025 i expliquem per què esperem que continuï aquesta dinàmica expansiva.

Una sensació d’equilibri inestable presidirà el comportament de l’economia al llarg del 2024, situació a la qual, pel que sembla, ens haurem d’acostumar i que demandarà als agents econòmics una flexibilitat notable a l’hora de prendre decisions. Són els temps que ens toca viure.

L’any 2023 va començar amb uns pronòstics poc optimistes i carregats de temors. Al final, el balanç ha estat clarament més positiu. Passarà el mateix el 2024?

El 2024, tots els sectors d’activitat de l’economia espanyola han crescut de forma generalitzada, amb poques excepcions. A més a més, el nombre de sectors en situació de feblesa s’ha reduït i els sectors en expansió han augmentat. Les perspectives per al 2025 són igualment prometedores, tot i que s’anticipa una lleugera moderació en alguns casos.

L’inici del 2025 ha comportat un canvi en el focus dels mercats financers, que es va consolidar al febrer. Els inversors han desplaçat la seva atenció des dels bancs centrals, el principal driver dels mercats el 2024, cap a un entorn de risc geopolític elevat, amb l’«efecte Trump» com a catalitzador clau.

L’economia internacional va mostrar una notable resiliència el 2024 i les dades disponibles suggereixen que el PIB mundial podria haver crescut lleugerament per damunt del 3%. És probable que els vents de cua que van donar suport a l’activitat continuïn bufant a favor el 2025, tot i que ho faran amb menys força i amb desafiaments exigents.

Els mercats van iniciar el 2024 amb apetència pel risc, amb el suport de la retòrica de l’aterratge suau a les principals economies avançades i d’una valoració positiva de les dades macroeconòmiques.

El rellotge immobiliari de CaixaBank Research mostra l’evolució del preu de l’habitatge i de les compravendes a Espanya al llarg del cicle. El 2024, el «rellotge» es mantindrà en zona de desacceleració, per donar pas a un 2025 en què preveiem que el mercat de l’habitatge tornarà a la zona expansiva.

Les bones dades de creixement de l'economia espanyola en el tram final del 2024 ens empenyen a revisar a l’alça la previsió de creixement del PIB per al 2025. No obstant això, la major probabilitat de tensions aranzelàries entre els EUA i la UE ens convida a la prudència. D’aquesta manera, preveiem que l’economia creixerà el 2,5% el 2025, per damunt del 2,3% previst amb anterioritat, tot i que una mica per sota de la revisió que podríem haver realitzat en absència d’aquest factor d’incertesa.

Per als països desenvolupats, disposem de dades fins al 2022, i, a la majoria d’ells, la desigualtat continua presentant una tendència a l’alça a llarg termini. En canvi, per a Espanya, disposem de dades fins al novembre del 2024, i el missatge, afortunadament, és molt diferent.

En aquest article, repassem breument els principals factors que ens empenyen a revisar lleugerament l’escenari macroeconòmic previst per al 2024 i el 2025.

Sens dubte, les dues preguntes clau en la ment dels inversors i el fil conductor dels mercats financers durant gran part de l’any, i clarament en l’últim mes, han estat quan baixaran el BCE i la Fed els tipus d’interès i quantes vegades ho faran el 2024. Així, el maig i l’inici del juny van experimentar anades i vingudes en la cotització dels actius financers a mesura que els inversors van tractar d’aclarir les futures decisions dels bancs centrals.

L'any 2024 va tancar en positiu per a la renda variable i amb el dòlar com la divisa més enfortida, però amb un repunt significatiu en els tipus sobirans davant la perspectiva d’una inflació més elevada als EUA, les incògnites sobre el futur geopolític global i la incertesa sobre quant més es distendrà la política monetària.

L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.

Segons la nova estimació realitzada per l’INE, el PIB va créixer el 0,8% intertrimestral en el 1T 2024, 0,1 p. p. més del que s’havia estimat originalment. Diversos elements clau expliquen aquest bon comportament: el bon funcionament del mercat laboral, l’impuls d’uns fluxos d’immigració dinàmics i les dades positives de turisme internacional, que tornen a superar les expectatives.