Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1973 resultats per a Euro digital
Després d'analitzar la dimensió de l'impuls fiscal a Alemanya, Espanya, França i Itàlia per contrarestar la crisi de la COVID-19, abordem la següent pregunta: quins paísos han pres mesures fiscals més eficients i de més qualitat?
Un cop exposada la complexa relació comercial entre els Estats Units i la Xina, seguim analitzant el fenòmen del de-risking entre les grans potències econòmiques centrant-nos en la Unió Europea.
La pandèmia ha comportat una substitució de l’efectiu per pagaments amb targeta, com ho mostra l’anàlisi amb dades internes anonimitzades de CaixaBank. Aquest efecte substitució s’aprecia tant a nivell agregat com a nivell sectorial, en particular, a les categories de despesa en alimentació i en béns duradors.
La resiliència que mostra l’economia internacional a nivell agregat, destacable en un entorn de gran incertesa geopolítica i amb condicions financeres restrictives, reflecteix dinàmiques dispars entre les diferents economies internacionals, totes elles a la recerca d’un aterratge ordenat en funció dels seus reptes. Els EUA exhibeixen un creixement sòlid i persegueixen normalitzar-se cap a ritmes més sostenibles, mentre que, a la zona de l’euro, apareixen indicis d’un creixement menys apàtic, i la Xina manté unes dinàmiques mixtes entre la indústria i la demanda interna.
Hem recorregut ja gairebé la meitat de l’any i toca fer balanç per actualitzar els escenaris econòmics en què la divergència en el comportament de la inflació ha estat clau entre els EUA i Europa per explicar el reajustament de previsions que presentem en els tipus d’interès.
El 2022 serà recordat no solament per la intensificació i per la persistència de les pressions inflacionistes, sinó també pel gir contundent en la direcció de la política monetària, un punt d’inflexió que va posar fi a més d’una dècada de tipus baixos i de polítiques ultraacomodatícies.
L’elevat nivell de deute públic serà un dels desequilibris macroeconòmics que heretarem de la crisi de la COVID-19. Solucionar-lo requerirà un creixement econòmic sostingut i el redisseny de certes polítiques fiscals.
El Banc Central Europeu està revisant el marc operatiu amb què implementa els tipus d’interès. En aquest article examinem els principals interrogants del procés.
La crisi de la COVID-19 ha estat un xoc a escala global, però el seu impacte econòmic ha estat força desigual en funció dels països, la qual cosa reflecteix diferències d’estructures productives i de resposta de política pública. Atesa aquesta asimetria, no sorprèn que el procés de recuperació també estigui sent molt heterogeni, intensificat pel fet que l’accés a la vacunació i els continus rebrots del virus han estat discriminants.
Seguim analitzant el fenomen del de-risking entre les grans potències econòmiques en una nova entrega d’articles dedicats al comerç internacional i la geopolítca. En aquest primer article, ens centrarem en els Estats Units i la Xina, i en segon lloc, en la Unió Europea.