La crisi de la COVID-19 ha estat un xoc a escala global, però el seu impacte econòmic ha estat força desigual en funció dels països, la qual cosa reflecteix diferències d’estructures productives i de resposta de política pública. Atesa aquesta asimetria, no sorprèn que el procés de recuperació també estigui sent molt heterogeni, intensificat pel fet que l’accés a la vacunació i els continus rebrots del virus han estat discriminants.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1939 resultats per a Euro digital
Analitzem el refredament del sector manufacturer mundial en un moment en què es troben diferents factors: les seqüeles de la pandèmia, l'efecte arrossegament de la Xina i les repercussions de la crisi energètica a la indústria europea.
Encarem la recta final de l’any després d’un estiu marcat per la celebració de les Olimpíades a París i per un breu episodi de turbulències financeres, propiciat, en part, pels temors que l’economia nord-americana pogués entrar en recessió. S’ha demostrat que aquests temors han estat una mica exagerats i que l’economia mundial manté la tendència dels últims trimestres, tot i que les perspectives per a l’última part de l’any s’han afeblit. Toca, doncs, reajustar els escenaris econòmics i financers amb tota la nova informació disponible en els últims mesos.
Què hi ha darrere de l'escassetat de semiconductors? Es tracta d'un fenomen transitori atribuïble a la pandèmia o també reflecteix fets estructurals derivats de les característiques específiques del sector?
L’economia global continua avançant a diferents velocitats en el 2T. El mercat de treball als EUA comença a donar signes de moderació mentres la inflació manté el seu lent degoteig a la baixa; la feblesa d’Alemanya condiciona el conjunt de la zona de l’euro i l'economia xinesa afronta perspectives modetes en el 3T.
Un dels principals temes de discussió en aquesta fase de recuperació econòmica és, sens dubte, la inflació. El 2021, ha assolit cotes no registrades des del 2008 als EUA i és probable que, a la zona de l’euro, se situï en nivells no vistos des del 2012, la qual cosa ha alimentat els riscos de pressions inflacionistes. De fet, les dades més recents d’inflació han sorprès notablement a l’alça, en especial als EUA. En aquest context, ens preguntem fins a quin punt aquestes sorpreses han tingut un impacte significatiu sobre els mercats financers.
Hem recorregut ja gairebé la meitat de l’any i toca fer balanç per actualitzar els escenaris econòmics en què la divergència en el comportament de la inflació ha estat clau entre els EUA i Europa per explicar el reajustament de previsions que presentem en els tipus d’interès.
L’NGEU és una potent política anticíclica, però hi ha molts dubtes sobre el seu abast potencial i sobre el seu llegat a llarg termini. Si es trien programes de qualitat, si es desenvolupen eficaçment i si van acompanyats de reformes útils (la condicionalitat hi pot jugar un paper rellevant), es pot aconseguir un impacte molt elevat i, fins i tot, beneficis permanents. En cas contrari, només s’aconseguirà un impuls fugaç al creixement.
Com s'ha comportat la demanda de béns tecnològics a Espanya? Ho analitzem en funció de diferents talls sociodemogràfics a partir de les dades internes, degudament anonimitzades, de CaixaBank.
La intel·ligència artificial (IA) generativa és una àrea crítica de competència econòmica i estratègica entre les grans potències, el desenvolupament de les quals depèn tant del dinamisme del sector privat com de l’acció de l’Estat. Tots dos defineixen l’abast i els efectes d’una tecnologia amb un ecosistema complex que integra l’activitat innovadora i la seva monetització, la posició en la cadena de valor, la seva difusió i adopció, i la gestió de les seves externalitats. Des de l’òptica geoeconòmica, aquest article revisa les estratègies adoptades pels EUA, per la Xina i per la UE en dimensions clau com la regulació, el paper de l’Estat en el model industrial, els instruments públics de suport i les polítiques transversals, com la capacitació professional o la sostenibilitat. El tanquem amb una reflexió sobre la interacció futura d’aquests models de governança i sobre els potencials espais de fricció i de cooperació que es poden generar.
L’optimisme al voltant de la intel·ligència artificial (IA) ha estat un motor fonamental en l’avanç dels índexs borsaris dels EUA en els últims mesos i ha afavorit que l’S&P 500 i el Nasdaq hagin registrat avanços per tercer any consecutiu el 2025. Una part d’aquesta expansió s’explica pel creixement dels guanys de les companyies, tot i que l’S&P 500 s’ha encarit en relació amb aquests guanys. En aquest rally, diversos analistes i inversors han vist reminiscències del que va succeir l’any 2000 amb l’auge d’internet, i s’ha obert el debat sobre si som o no en una bombolla. I, malgrat que respondre aquesta pregunta en temps real és com pretendre desfer un nus gordià amb els dits, en aquest article analitzem com es compara l’S&P 500 d’avui amb el de la bombolla puntcom i com de factibles són les expectatives que sostenen l’escenari actual de valoracions borsàries.
El sector turístic espanyol afronta el 2026 amb unes bases sòlides i amb unes perspectives favorables després de la normalització de les taxes de creixement posteriors al rebot postpandèmia. El 2025, Espanya va reafirmar el seu lideratge mundial amb 97 milions d’arribades internacionals i amb una despesa rècord de 135.000 milions d’euros i es va situar com a segona potència global. El PIB turístic va avançar el 2,7%, i es preveu que mantingui ritmes al voltant del 2,5%-2,7% en els propers exercicis. Aquest escenari reflecteix un sector més equilibrat, amb senyals clars de diversificació territorial i de desestacionalització i amb segments emergents que n’impulsen el valor afegit.
Les perspectives de l’economia espanyola i dels seus sectors d’activitat són positives. Esperem un major ritme de creixement per als sectors lligats a la transició digital, com les TIC i els serveis professionals o sectors en què Espanya despunta per una elevada competitivitat, com el farmacèutic o el turístic.
El problema de l’accés a l’habitatge, tant en lloguer com en propietat, s’ha agreujat en els últims anys i afecta amb especial intensitat alguns col·lectius, com els joves. La solució no és senzilla i requereix d’actuacions en múltiples fronts i que contemplin un horitzó temporal ampli. La col·laboració público-privada és fonamental per incrementar de manera significativa l’oferta d’habitatge assequible, i la construcció industrialitzada es postula com una nova forma de construcció que permet superar els principals reptes del sector, com atreure mà d’obra qualificada i femenina i fomentar sistemes constructius més digitals i més sostenibles.
El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.
L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini.
La COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica d’Espanya i, en particular, sobre el sector turístic. A CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins a l’any 2023. Pel que fa al sector turístic, les perspectives són, fins i tot, més adverses per a l’any 2020, ja que és un dels sectors més afectats per la pandèmia.