Resultats de la cerca

En aquest article, analitzem dimensions clau de les finances públiques espanyoles, com la durada del deute públic o la sensibilitat de la prima de risc a altres economies, per avaluar fins a quin punt ens poden impactar el complex entorn global i els riscos fiscals a la resta d’Europa.

El fort deteriorament patit per les finances públiques arran de la pandèmia ha reobert el debat sobre la necessitat de reformar les normes fiscals de la UE.

La incertesa que genera el brexit ja afecta el creixement econòmic (principalment del Regne Unit i, en particular, en forma d’una paralització dels projectes d’inversió) i pot dificultar les relacions empresarials amb Espanya a curt termini.

A les portes del 2026, l’economia mundial demostra una vegada més una resiliència més gran de la prevista davant la incertesa i el soroll geopolític. No obstant això, el creixement i el benestar dependran de com es gestionin la divisió entre blocs econòmics, l’auge de la intel·ligència artificial i els reptes fiscals, en un context de transició i creixent complexitat.

Un dels temes candents de l’actualitat econòmica és l’impacte d’un enduriment de les condicions financeres sobre el cost del deute públic espanyol. Des de l’inici d’enguany, hem observat un repunt dels tipus d’interès sobirans de la zona de l’euro i de les primes de risc perifèriques, inclosa l’espanyola. Així, cal preguntar-se quina serà la sensibilitat del cost de finançament de les Administracions públiques a un entorn macrofinancer canviant i molt incert.

Al final d’abril, el Govern va remetre a la Comissió Europea l’Informe de Progrés Anual (IPA) del 2026, el document que recull el seguiment del pla fiscal i estructural 2025-2028 compromès amb Brussel·les. En aquest article, analitzem l’estat dels comptes públics basat en aquest informe.

Els mercats van continuar marcats pel xoc d’oferta al maig, en especial a la zona de l’euro. En un entorn geopolític incert i amb senyals contradictoris, els mercats es van acollir als indicis favorables a l’acostament de posicions entre els EUA i l’Iran, de manera que el maig va viure una reducció del preu del petroli i, de retruc, una certa moderació en les expectatives cotitzades d’inflació a curt termini.

El bon funcionament de l’economia espanyola el 2025 s’explica, principalment, pel vigor de la demanda interna, impulsada per un mercat laboral dinàmic, pel descens dels tipus d’interès, pels fluxos migratoris i pels fons europeus. Aquests factors han compensat amb escreix l’impacte negatiu de l’increment dels aranzels sobre les nostres exportacions de béns cap als EUA.

La intel·ligència artificial (IA) generativa té trets de tecnologia de propòsit general: aplicació en molts sectors, millora ràpida de la tecnologia mateixa i catalitzador d’innovacions complementàries. Ja va succeir amb l’electricitat o amb internet. Així i tot, un potencial elevat no implica un impacte macro immediat ni uniforme. La magnitud final dependrà de la velocitat d’adopció i de la capacitat de les empreses per reorganitzar els processos. Aquest article examina com la IA pot afectar el creixement de la productivitat i què implica per al mercat laboral.

En aquest article, analitzem els factors que expliquen el comportament recent de la inversió a Espanya, i ho fem comparant el cicle inversor actual amb l’anterior (2014-2019) i contrastant la situació espanyola amb la dels seus principals socis de la zona de l’euro.