Resultats de la cerca

Les cadenes globals de subministrament s’han vist sacsejades, una vegada més, després de l’atac conjunt dels EUA i d’Israel a l’Iran i de l’extensió posterior del conflicte a altres països del Pròxim Orient. Amb les reserves pròpies de la incertesa actual sobre la seva severitat i durada, aquest nou xoc es perfila com la major disrupció del comerç internacional des de la COVID-19. 

l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu ma­­teix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat. 

Amb la finalitat de corregir les disfuncionalitats del mercat laboral espanyol, en les últimes dècades s’han succeït diverses reformes, l’última de les quals va ser aprovada al Consell de Ministres del passat 28 de desembre i que avui es vota al Congrés. Es tracta, a més a més, d'una de les fites compromeses amb la UE en el marc del PRTR, el compliment de la qual és necessari per accedir als fons europeus NGEU.

El bon funcionament de l’economia espanyola el 2025 s’explica, principalment, pel vigor de la demanda interna, impulsada per un mercat laboral dinàmic, pel descens dels tipus d’interès, pels fluxos migratoris i pels fons europeus. Aquests factors han compensat amb escreix l’impacte negatiu de l’increment dels aranzels sobre les nostres exportacions de béns cap als EUA.

Analitzem l'evolució recent i les perspectives del deute públic en les principals economies avançades. Mentre que els Estats Units, França o Bèlgica seguiran augmentant les seves ràtios, el Japó i el Regne Units podrien estabilitzar-les. En constrast, la perifèria de la zona de l'euro mostra condicions favorables per reduir el deute, tot i que requerirà esforços fiscals significatius.

Desgranem les principals mesures del Pla de Xoc de Resposta a la Guerra, mitjançant el qual es mobilitzaran fins a 16.000 milions d’euros per mitigar l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre l’economia espanyola.

La intel·ligència artificial (IA) generativa té trets de tecnologia de propòsit general: aplicació en molts sectors, millora ràpida de la tecnologia mateixa i catalitzador d’innovacions complementàries. Ja va succeir amb l’electricitat o amb internet. Així i tot, un potencial elevat no implica un impacte macro immediat ni uniforme. La magnitud final dependrà de la velocitat d’adopció i de la capacitat de les empreses per reorganitzar els processos. Aquest article examina com la IA pot afectar el creixement de la productivitat i què implica per al mercat laboral.

Avui encara està en vigor el major desplegament expansiu de la política monetària de la història i es troba en període de prova el recent canvi d’estratègia realitzat pels dos grans bancs centrals del món, que, no ho oblidem, pretenia facilitar un ajust a l’alça de les expectatives d’inflació.

L’economia global manté el pols, però els focus d’inestabilitat no desapareixen. Els EUA afronten l’impacte del shutdown més llarg de la seva història; la zona de l’euro resisteix, però li falta impuls, i la Xina accentua el seu refredament a la recta final de l’any.

A les portes del 2026, l’economia mundial demostra una vegada més una resiliència més gran de la prevista davant la incertesa i el soroll geopolític. No obstant això, el creixement i el benestar dependran de com es gestionin la divisió entre blocs econòmics, l’auge de la intel·ligència artificial i els reptes fiscals, en un context de transició i creixent complexitat.

Reduir l'estoc elevat de deute públic espanyol portarà el seu temps, però, en el context econòmic actual, hi ha elements que poden ajudar que la digestió sigui una mica més suportable del que aquestes xifres astronòmiques (1,34 bilions d'euros el 2020) poden donar a entendre.

Analitzem els perills que comportaria una espiral salaris-preus als EUA i a la zona de l'euros, en el context actual de pressions inflacionistes.