A les portes del 2026, l’economia mundial demostra una vegada més una resiliència més gran de la prevista davant la incertesa i el soroll geopolític. No obstant això, el creixement i el benestar dependran de com es gestionin la divisió entre blocs econòmics, l’auge de la intel·ligència artificial i els reptes fiscals, en un context de transició i creixent complexitat.
El nou PERTE aprovat el maig pel Govern pot suposar una empenta per a la indústria espanyola de l'automòbil, una de les grans afectades per l'actual escassetat de microxips, cada cop més necessaris per a la producció de vehicles elèctrics.
Analitzem l'evolució recent i les perspectives del deute públic en les principals economies avançades. Mentre que els Estats Units, França o Bèlgica seguiran augmentant les seves ràtios, el Japó i el Regne Units podrien estabilitzar-les. En constrast, la perifèria de la zona de l'euro mostra condicions favorables per reduir el deute, tot i que requerirà esforços fiscals significatius.
En el balanç de l’octubre, els principals índexs borsaris van assolir màxims històrics, el dòlar es va apreciar, les rendibilitats del deute sobirà van recular i els diferencials perifèrics de la zona de l’euro es van reduir. Les primeres matèries van exhibir disparitat entre l’alça dels metalls i el descens en els preus del cru. Els bancs centrals van complir amb el que s’esperava: la Fed va retallar tipus i el BCE els va mantenir.
A través de la BRI, la Xina ha buscat establir aliances i millorar la connectivitat regional mitjançant inversions en infraestructures, i la integració econòmica al continent euroasiàtic, i també a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina.
Segueix l'evolució de l'economia espanyola a través dels nostres indicadors en temps real.
En el seu termini a 12 mesos l'euríbor ha repuntat des del –0,50% del final del 2021 fins a superar l’1,0% en la segona quinzena de juny, el seu màxim des de l’inici del 2014. Per què ha pujat i quin impacte té la pujada per a l’economia? Què podem esperar en els propers mesos?
El 2T 2025, va començar amb totes les paperetes per a una desacceleració del creixement de l’economia espanyola. Al començament d’abril, i després de mesos d’amenaces, l’Administració Trump va anunciar els aranzels bilaterals i va catapultar els principals indicadors d’incertesa a màxims històrics. Setmanes després, una apagada va deixar la península ibèrica sense electricitat durant un dia. Tot això, a més a més, va succeir en un entorn en què l’economia de la zona de l’euro tornava a donar senyals de refredament.
L’economia global manté el pols, però els focus d’inestabilitat no desapareixen. Els EUA afronten l’impacte del shutdown més llarg de la seva història; la zona de l’euro resisteix, però li falta impuls, i la Xina accentua el seu refredament a la recta final de l’any.