Resultats de la cerca

El sector agroalimentari espanyol s’ha començat a recuperar després de dos anys de deteriorament, gràcies a la moderació dels costos de producció i de la sequera. No obstant això, els efectes dels dos xocs encara persisteixen, i encara afronta reptes importants que en limiten la capacitat de creixement de forma estructural.

El 2021, es va assolir una fita difícil d’imaginar un any enrere: la vacunació massiva d’una gran part de la població als països avançats. Malgrat que s’estan produint noves onades de contagis, als països on els nivells de vacunació de la població són més elevats, és d’esperar que no s’hagin de tornar a restriccions a l’activitat i a la mobilitat tan severes com les que van marcar el compàs de l’evolució econòmica des de l’esclat de la pandèmia. 

Les polítiques econòmiques implementades durant la pandèmia han esmorteït l’impacte de la crisi sobre la situació financera de les famílies. D’una banda, s’ha evitat una major caiguda dels ingressos de les llars, mentre que, de l’altra, la política monetària acomodatícia del BCE ha propiciat una reducció dels pagaments per interessos del deute. Una anàlisi detallada de l’esforç que fan les llars per pagar la hipoteca, a partir de les dades internes de CaixaBank, degudament reponderades perquè siguin representatives de la població espanyola, mostra que les mesures han aconseguit reduir l’esforç hipotecari durant la pandèmia a la majoria de llars, tot i que encara continuen existint bosses de vulnerabilitat entre les llars de renda baixa.

Les fortes restriccions a la mobilitat i al comerç imposades per controlar l’avanç de la pandèmia han comportat una caiguda sense precedents del consum i, de retruc, també un increment rècord de l’estalvi de les llars. Una bona part d’aquest nou estalvi ha estat forçós, causat per la impossibilitat de mantenir el nivell de consum habitual. Segons les nostres estimacions, la retirada de les restriccions que hem començat a viure durant el mes de maig incentivarà que una part de l’estalvi forçós es destini a consum, la qual cosa serà una de les claus per a la recuperació ràpida del consum el 2021.

La població de més de 65 anys s’està consolidant com un segment estratègic del sector turístic espanyol, amb un ampli marge d’expansió. El pes demogràfic d’aquest grup ha crescut de forma sostinguda a Espanya, i el seu poder adquisitiu supera avui la mitjana nacional, la qual cosa reforça la seva rellevància estratègica. L’anàlisi de les dades de pagaments amb targetes de CaixaBank confirma que aquest col·lectiu representa una part significativa de la despesa turística, en especial en l’àmbit domèstic. No obstant això, la seva participació continua sent inferior al seu pes poblacional, la qual cosa apunta a un considerable potencial de creixement si l’oferta s’adapta millor a les seves preferències i necessitats. A més a més, adquireix una rellevància especial a les províncies rurals i contribueix a la desestacionalització.

El sector agroalimentari espanyol manté un to expansiu el 2025, afavorit per la millora de les condicions meteorològiques, per la contenció dels costos de producció i per l’augment de la demanda. Tot això es tradueix en un increment gradual de la producció i de les exportacions, que ja han recuperat els nivells prepandèmia, i en un mercat laboral més dinàmic, amb generació d’ocupació i amb reducció de la temporalitat. Les perspectives per als propers trimestres són positives, tot i que persisteixen reptes de gran rellevància, com l’augment dels aranzels amb els EUA o l’impacte creixent de fenòmens climàtics extrems, com les inundacions, les sequeres i els incendis.

Després d’un any 2022 en què la demanda d’habitatge ha batut totes les expectatives, preveiem que, el 2023, el nombre de compravendes experimentarà un ajust significatiu, principalment per l’impacte de l’augment dels tipus d’interès. El preu de l’habitatge, que sol respondre amb una mica de retard a la caiguda de la demanda, s’alentirà de manera notable, però esperem que mantingui una taxa de creixement lleugerament positiva el 2023 (tot i que, a causa de la inflació elevada, s’ajustarà en termes reals). L’oferta d’habitatge, que és insuficient per cobrir la demanda estructural per formació de llars, continuarà sent molt limitada, a causa de l’alentiment econòmic, dels elevats costos de construcció i del descens de la demanda.

Malgrat la COVID-19, a la majoria d’economies avançades, els preus de l’habitatge van experimentar un repunt el 2020, vinculat, en gran part, a les polítiques fiscals i monetàries expansives introduïdes per reactivar l’activitat econòmica

El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència: segons les dades de l’INE, el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels a l’estiu del 2020 va ser el 16% inferior al de l’any anterior. No obstant això, no sembla que aquesta enorme rebaixa en els preus hagi jugat un paper determinant en la revitalització de la demanda d’algunes regions. El canvi de preferències a l’hora de viatjar que ha comportat la pandèmia ha propiciat que els turistes apostin per destinacions pròximes, familiars i poc congestionades i no donin tanta prioritat al preu i a l’efecte crida generat per la gran rebaixa de preus hotelers.