La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
315 resultats per a Spain real estate
El mercat immobiliari espanyol es va començar a desaccelerar cap a la meitat del 2022 amb el canvi de rumb de la política monetària. Ara com ara, i malgrat que el BCE ja ha apujat els tipus d’interès de referència en 4 p. p., el ritme de desacceleració és més suau del que s’havia anticipat, la qual cosa ens ha empès a millorar les previsions del sector per al 2023. No obstant això, de cara als propers trimestres, continuem esperant un ajust notable en el nombre de compravendes en relació amb els elevats registres del 2022 i un alentiment del creixement del preu de l’habitatge, en especial el 2024, en un context de tipus d’interès alts durant més temps. Així i tot, hi ha diversos factors que continuaran fent costat al sector i que fan improbable una correcció tan forta com l’experimentada el 2008-2013, entre els quals destaquen un mercat laboral resilient i uns fluxos d’immigració significatius.
El mercat del lloguer d’habitatge ha acaparat molt l’atenció en els últims anys. La seva forta pujada de preu, molt superior a l’increment de les rendes del treball, ha posat en relleu la vulnerabilitat econòmica de les llars que viuen de lloguer: aquestes llars solen tenir un nivell d’ingressos inferior a la mitjana, i un percentatge elevat d’elles destinen més del 40% dels ingressos als pagaments relacionats amb l’habitatge. Per afrontar aquesta preocupant situació, s’han pres mesures de política econòmica molt necessàries, orientades a incrementar l’oferta d’habitatge assequible. No obstant això, també s’han proposat altres polítiques, com el control del preu del lloguer a les zones de mercat tensionat, l’eficàcia del qual, segons l’experiència internacional, és limitada.
El sector agroalimentari espanyol continua mostrant una fortalesa notable i s’ha consolidat com el principal motor exportador del país, gràcies a una conjuntura afavorida per un augment de preus contingut i per la recuperació de la demanda. Espanya es posiciona com la quarta potència exportadora de la UE i l’octava a nivell mundial, amb una quota del 3,4%. A més a més, acumula gairebé tres dècades de superàvits comercials, equivalents a l’1,2% del PIB el 2024. Malgrat el complex entorn internacional, marcat per les tensions geopolítiques i pel proteccionisme, el creixement registrat per les exportacions agroalimentàries en el primer semestre del 2025, tant en volum com en valor, augura un bon any per al sector.
El sector agroalimentari aporta un gran valor a l’economia espanyola, amb una contribució, ni més ni menys, del 5,8% del PIB, de l’11% si s’inclouen totes les activitats de la cadena alimentària. A més a més, destaca per l’elevat potencial exportador i per una resiliència que, històricament, li ha permès capejar els vaivens de l’economia. Així, malgrat que els principals mercats de destinació de les exportacions agroalimentàries espanyoles s’han alentit a conseqüència de l’increment de les tensions comercials i de la incertesa pel brexit, els indicadors d’activitat disponibles mostren que, ara com ara, el sector resisteix l’envit raonablement bé
Després d’un any 2022 en què la demanda d’habitatge ha batut totes les expectatives, preveiem que, el 2023, el nombre de compravendes experimentarà un ajust significatiu, principalment per l’impacte de l’augment dels tipus d’interès. El preu de l’habitatge, que sol respondre amb una mica de retard a la caiguda de la demanda, s’alentirà de manera notable, però esperem que mantingui una taxa de creixement lleugerament positiva el 2023 (tot i que, a causa de la inflació elevada, s’ajustarà en termes reals). L’oferta d’habitatge, que és insuficient per cobrir la demanda estructural per formació de llars, continuarà sent molt limitada, a causa de l’alentiment econòmic, dels elevats costos de construcció i del descens de la demanda.
El mercat residencial espanyol es troba en plena fase expansiva, impulsat per la baixada dels tipus d’interès, per la millora del poder adquisitiu i pel creixement demogràfic. La demanda continua creixent amb força, amb un notable protagonisme del comprador estranger, i l’oferta, a poc a poc, també va guanyant tracció, tot i que continua sense compensar el dèficit d’habitatge acumulat des del 2021. El preu de l’habitatge es continua accelerant i, en termes nominals, supera ja el màxim assolit el 2007, i es comencen a detectar senyals de sobrevaloració. No obstant això, el context actual difereix de l’anterior a l’esclat de la bombolla immobiliària: no hi ha un excés d’oferta, sinó un greu dèficit d’habitatge (i això és el que explica, principalment, la pressió sobre els preus), i la situació financera de les famílies, dels sectors constructor i promotor i del sistema financer és sòlida. Preveiem que els preus i les compravendes continuaran sent dinàmics en els propers trimestres, la qual cosa accentua la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatge assequible.
Creixement sectorial generalitzat després de superar els xocs dels últims anys
Observatori sectorial
El nostre Indicador Sectorial recull una millora generalitzada entre sectors el 2024, especialment significativa en algunes branques manufactureres, com ara la indústria química, la farmacèutica i la paperera, beneficiades pel descens de la factura energètica i per la millora de les exportacions. Per contra, el sector de l’automoció s’ha desaccelerat de forma notable al llarg d’aquest any, després de la recuperació experimentada el 2023.
La situació del sector turístic ha millorat de forma considerable durant la temporada d’estiu. La vacuna ha estat un punt d’inflexió clar, que ha propiciat la retirada de les restriccions i la recuperació de la mobilitat a Europa, i ha mantingut la pandèmia sota control. Els indicadors de demanda, d’oferta i, fins i tot, de preus confirmen un canvi radical de la situació, no solament a Espanya, sinó també als països del nostre entorn. Així, la bona collita estiuenca ens empeny a ser optimistes de cara als mesos que han de venir, durant els quals esperem presenciar una consolidació de la recuperació que hauria de garantir que el 2022 torni a ser un bon any per a la indústria turística espanyola.
El mercat residencial espanyol va tancar el 2025 amb una activitat excepcionalment elevada i va superar les 714.000 transaccions, el registre més alt des del 2007. La fortalesa de la demanda –impulsada pel creixement poblacional, per la millora del poder adquisitiu i per unes condicions financeres favorables– va sostenir una activitat elevada, sobretot en el primer semestre. No obstant això, pel costat de l’oferta, persisteixen importants limitacions: malgrat l’augment dels visats, la construcció de nous habitatges continua sent insuficient per cobrir la creació de noves llars. Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda exerceix una forta pressió a l’alça sobre els preus, que s’acceleren de forma generalitzada, en particular a les zones més dinàmiques i turístiques. De cara al 2026‑2027, es preveu una estabilització de les transaccions en nivells elevats i una millora gradual de l’oferta, tot i que continuarà sent insuficient, de manera que els preus continuaran pujant, tot i que ho faran a un ritme menys intens.
La crisi actual està desencadenant canvis en nombrosos aspectes de les nostres vides, molts d’ells relacionats amb les nostres preferències residencials. Per exemple, el teletreball pot arribar a transformar com i on vivim. La pandèmia també ha impulsat la digitalització del sector immobiliari i podria accelerar certes transformacions en altres àmbits, com la rehabilitació d’habitatges, la qual cosa donaria suport a la transició cap a una economia més sostenible.
L’economia espanyola continua sorprenent a l’alça el 2025, amb un creixement sòlid i equilibrat impulsat per la inversió i el consum privat. Aquest dinamisme també s’observa amb claredat en els seus sectors d’activitat: del total dels 22 analitzats en aquest informe, 16 se situen el 2025 en plena fase expansiva, en comparació amb els només dos de 2023. Destaca pel seu vigor la indústria, amb un creixement liderat per les seves branques extractiva, química, farmacèutica i de refineria, gràcies a una elevada inversió, als guanys de productivitat i a l’adaptació a la transició energètica. També destaquen positivament la construcció i les activitats immobiliàries, impulsades per la demanda residencial. Tot i que alguns sectors com la indústria tèxtil o de la fusta s’enfronten a reptes estructurals, el conjunt de l’economia avança cap a una fase de creixement més sostenible i diversificada. Aquest entorn, marcat pel bon to del mercat laboral, la baixada de tipus d’interès i l’impuls dels fons europeus, reforça la resiliència del teixit productiu espanyol davant d’un marc internacional ple de desafiaments.
El mercat residencial espanyol s’ha ressentit de la caiguda de la demanda estrangera durant la pandèmia. Les restriccions a la mobilitat internacional han afectat amb especial duresa les zones més turístiques de l’arc mediterrani i dels arxipèlags, que han patit una caiguda intensa de les compravendes per part d’estrangers. Tot i que els preus de l’habitatge als municipis més turístics han patit una desacceleració clara, l’ajust va ser molt moderat fins al 1T 2021, i les perspectives per als propers trimestres són positives, gràcies a la reactivació del turisme internacional, sobretot de cara l’any vinent.
El vot del Regne Unit al juny del 2016 a favor de la sortida de la Unió Europea (UE) va obrir un nou escenari per a l’economia britànica que pot tenir conseqüències importants per a l’economia espanyola. En especial per al sector turístic, que rep gairebé 16 milions de turistes britànics a l’any1. En aquest article, analitzem l’impacte que ha tingut el brexit en els fluxos de turistes britànics que visiten Espanya i el seu impacte potencial de cara al futur sota diferents escenaris de sortida de la Unió.
- 1Aquesta xifra representa gairebé el 22% del total de turistes estrangers a Espanya (dades del 2018).
El fort creixement del sector turístic en els darrers anys, juntament amb els nous hàbits de consum després de la pandèmia, ha propiciat una extraordinària recuperació del sector de la restauració espanyola tant en la creació d’ocupació com en la facturació. A més ha aconseguit obtenir un notable reconeixement i prestigi a nivell internacional, alhora que exerceix un paper fonamental al nostre país com a promotor de cohesió social i territorial.
Segons el nou Indicador Sectorial de CaixaBank Research, les branques més intensives en energia de la indústria manufacturera i el sector agroalimentari són les que més van patir l’any 2023. A la banda oposada, hi trobem l’hostaleria i la automoció, que van mantenir una bona evolució.
Quan parlem del sector turístic a Espanya, el turisme internacional sol acaparar el focus d’atenció. No obstant això, el turisme domèstic també exerceix un paper important: els espanyols viatgen més de 175 milions de vegades a l’any dins Espanya i generen una despesa turística associada de 30.000 milions d’euros1. En aquest article, analitzem l’evolució del turisme domèstic espanyol en els últims anys i assenyalem les principals diferències entre els turistes domèstics i els internacionals.
- 1Es consideren viatges tots els desplaçaments a una destinació principal fora de l’entorn de residència habitual de la persona que impliquin, com a mínim, una pernoctació fora de l’entorn esmentat.
La indústria manufacturera espanyola ha superat amb un relatiu èxit l’impacte de diversos xocs exògens que han sacsejat l’escenari europeu en els darrers anys.
Aquest article constata, gràcies a l’ús de dades internes anonimitzades d’alta freqüència, l’impacte de les pujades i de les baixades dels tipus d’interès entre el 2022 i el 2025 en el consum dels espanyols. Els resultats mostren que la política monetària de l’últim cicle ha influït de manera clara, tot i que amb intensitat moderada, sobre el consum de les llars a Espanya, i que les baixades de tipus han tingut un impacte tangible a l’hora d’impulsar la despesa de les llars amb hipoteques a tipus variable.