Resultats de la cerca

En un moment en què molts països han començat a relaxar les mesures de distanciament social, i amb les primeres estimacions del PIB del 1T 2020 a la mà, podem començar a entreveure el que la lluita per controlar la pandèmia està comportant per a l'economia en aquest segon trimestre.

En les circumstàncies actuals, la percepció que cadascú té sobre la situació econòmica és molt diferent i es pot veure molt influenciada pel sector en què treballa o per la regió en què viu. Per sort, disposem de dades amb les quals podem contrastar la nostra impressió de la realitat econòmica.

La interacció de les dinàmiques (i dels desequilibris) que veníem arrossegant des de l’inici de la pandèmia, amb la nova realitat que representen l’augment de la inestabilitat geopolítica i les pujades de tipus, conforma un escenari nou i desafiador, al qual hauran d’adaptar les seves decisions les famílies, les empreses i els governs.

La pluja de mals auguris que pressent el difícil context que ens ha tocat viure amaga una realitat molt més esperançadora: la bona dinàmica del mercat laboral espanyol. La seva evolució recent no para de sorprendre’ns, i de manera positiva. Val la pena destacar-ho.

L’optimisme al voltant de la intel·ligència artificial (IA) ha estat un motor fonamental en l’avanç dels índexs borsaris dels EUA en els últims mesos i ha afavorit que l’S&P 500 i el Nasdaq hagin registrat avanços per tercer any consecutiu el 2025. Una part d’aquesta expansió s’explica pel creixement dels guanys de les companyies, tot i que l’S&P 500 s’ha encarit en relació amb aquests guanys. En aquest rally, diversos analistes i inversors han vist reminiscències del que va succeir l’any 2000 amb l’auge d’internet, i s’ha obert el debat sobre si som o no en una bombolla. I, malgrat que respondre aquesta pregunta en temps real és com pretendre desfer un nus gordià amb els dits, en aquest article analitzem com es compara l’S&P 500 d’avui amb el de la bombolla puntcom i com de factibles són les expectatives que sostenen l’escenari actual de valoracions borsàries.

Després de deixar enrere un 2022 de rècord, es preveu que l'augment dels tipus d'interès per part del BCE i el menor creixement de la renda bruta real disponible de les llars afebleixen la demanda d'habitatge.

A moltes economies desenvolupades, fa anys que el preu de l’habitatge ha pujat de forma molt significativa, i la tendència es va accelerar durant la pandèmia. No obstant això, alguns d'aquests mercats immobiliaris s'han començat a corregir en el context actual de tipus d'interès més alts i d'erosió de la renda real disponible de les llars.

La despesa turística internacional es va accelerar lleugerament al març del 2026, impulsada per la redirecció de fluxos turístics cap a Espanya dels principals països europeus emissors de turistes. Aquest repunt va compensar la caiguda del turisme procedent de l’est d’Àsia, que, tot i ser intensa, representa una petita part del turisme a Espanya.

El moviment de les últimes setmanes als mercats financers serveix per consolidar la sensació que el rè­­gim de tipus d’interès recuperarà una certa normalitat a mitjà termini, després de l’anomalia que va representar el comportament de la política monetària durant una bona part de la dècada passada. Això comportarà uns tipus d’interès naturals reals o d’equilibri més elevats dels que hem tingut en els últims anys.

Entre el 2013 i el 2019, la recuperació posterior a les crisis financera i sobirana va permetre avanços graduals però sostinguts en la capacitat adquisitiva de les famílies, amb el suport de la millora de l’ocupació i en un entorn d’inflació continguda. Amb la pandèmia, aquesta dinàmica es va veure alterada, i, malgrat que la renda nominal i el mercat laboral van mostrar resiliència, el xoc inflacionista intensificat després de la invasió d’Ucraïna va erosionar el poder de compra i va tensionar el benestar de les llars, amb un impacte particularment sever sobre les llars de renda baixa. En aquest context, el consum efectiu real de les llars per capita –un indicador ampli de benestar material, que incorpora tant la despesa privada com els béns i els serveis individuals proveïts pel sector públic– permet analitzar com han evolucionat les condicions de vida de les llars europees abans i després de la pandèmia, així com el paper de la redistribució pública.

Mantenint la tònica dels últims trimestres, es continuen observant més llums que ombres en la complexa
transició que està realitzant el cicle de negocis.

El PIB sorprèn a l’alça en el 1T, amb un creixement intertrimestral del 0,7%, segons la primera estimació provisional realitzada per l’INE, i supera, així, la nostra previsió del 0,4%, la qual cosa introdueix riscos a l’alça en la nostra previsió per al conjunt de l’any, que se situava en l’1,6%.

Segons la nova estimació realitzada per l’INE, el PIB va créixer el 0,8% intertrimestral en el 1T 2024, 0,1 p. p. més del que s’havia estimat originalment. Diversos elements clau expliquen aquest bon comportament: el bon funcionament del mercat laboral, l’impuls d’uns fluxos d’immigració dinàmics i les dades positives de turisme internacional, que tornen a superar les expectatives.

L’esclat de la guerra al Pròxim Orient ha tornat a disparar la incertesa global. Com ha succeït de manera recurrent en els últims anys, ens trobem de nou en un context en què resulta molt difícil realitzar previsions fiables. Va succeir durant la pandèmia, també després de la invasió russa d’Ucraïna i, més recentment, quan Donald Trump va iniciar la batalla aranzelària. Malgrat que la naturalesa de cada xoc i els canals de transmissió han estat diferents, la sensació de caminar cap a un futur incert es repeteix. Una vegada més, toca reavaluar la posició de l’economia espanyola i analitzar-ne les fortaleses i les vulnerabilitats davant els canals pels quals es podria propagar aquest nou xoc.

En aquests temps líquids que ens ha tocat viure, en què un entorn econòmic i polític moderadament estable ha donat pas a una realitat canviant, impredictible i subjecta a un procés continu de transformació, de tant en tant és necessari parar i reflexionar sobre les grans tendències per al futur pròxim. Això és el que intentem fer cada mes de novembre amb el nostre Dossier de perspectives anuals.

Aquest article constata, gràcies a l’ús de dades internes anonimitzades d’alta freqüència, l’impacte de les pujades i de les baixades dels tipus d’interès entre el 2022 i el 2025 en el consum dels espanyols. Els resultats mostren que la política monetària de l’últim cicle ha influït de manera clara, tot i que amb intensitat moderada, sobre el consum de les llars a Espanya, i que les baixades de tipus han tingut un impacte tangible a l’hora d’impulsar la despesa de les llars amb hipoteques a tipus variable.

A partir de dades internes i tècniques big data, analitzem el consum d'aigua de les llars catalanes entres el 2021 i el 2024, després de la declaració de sequera.

A CaixaBank Research, no som capdavanters en recerca sobre big data o intel·ligència artificial. Però intentem estar atents als últims desenvolupaments en la matèria per millorar l’anàlisi econòmica, en especial en aquells àmbits clau perquè el creixement sigui més dinàmic, més inclusiu i més sostenible a llarg termini.

Les bones dades de creixement de l'economia espanyola en el tram final del 2024 ens empenyen a revisar a l’alça la previsió de creixement del PIB per al 2025. No obstant això, la major probabilitat de tensions aranzelàries entre els EUA i la UE ens convida a la prudència. D’aquesta manera, preveiem que l’economia creixerà el 2,5% el 2025, per damunt del 2,3% previst amb anterioritat, tot i que una mica per sota de la revisió que podríem haver realitzat en absència d’aquest factor d’incertesa.