A diferència del seguiment del compliment de les fites i dels objectius dels Plans de Recuperació i Resiliència (PRR), l’avaluació d’on som en la seva implementació es complica quan tractem de quantificar-ne l’efecte macroeconòmic i la capacitat transformadora sobre l’economia europea. Això guanya més rellevància davant els reptes que planteja el cada vegada més complex escenari geopolític.
Resultats de la cerca
Una de les qüestions sobre els acords de pau, parcials o totals, i sobre el procés de reconstrucció que suscita més debat és què succeirà amb l’escenari energètic europeu. Tornarà Europa a ser client principal de l'energia russa?
Malgrat que la desconnexió energètica de Rússia en els últims anys ha estat notable, encara persisteixen desafiaments importants perquè Europa posseeixi un sistema energètic sostenible, segur i competitiu.
El nou focus de preocupació del ja complex escenari econòmic global és la salut de les finances públiques. En el cas d'Espanya, les dues palanques perquè el deute públic continuï baixant són el dèficit públic i el creixement econòmic.
En aquest article, analitzem dimensions clau de les finances públiques espanyoles, com la durada del deute públic o la sensibilitat de la prima de risc a altres economies, per avaluar fins a quin punt ens poden impactar el complex entorn global i els riscos fiscals a la resta d’Europa.
El nou Dossier de CaixaBank Research, dedicado a "Les claus de la productivitat europea", té com a objectiu recórrer les dinàmiques recents de la productivitat de la UE, amb el focus posat en la seva dispersió territorial i en els factors diferenciadors entre les regions que funcionen millor i pitjor. En aquest primer article, fem unes pinzellades de context per presentar les principals tendències.
En el tercer article del Dossier «Les claus de la productivitat europea» analitzem en profunditat quines són i quina contribució quantitativa tenen els factors econòmics clau que impulsen la productivitat a nivell regional europeu.
La recuperació vigorosa de l’economia europea després de la pandèmia ha donat pas en els últims anys –en un context geopolític més hostil– a una situació de creixement feble. No obstant això, aquesta caracterització no és homogènia ni en la seva composició geogràfica ni sectorial. Així, mentre l’atonia és molt intensa a Alemanya o a Itàlia, l’anomenada en un altre temps «perifèria europea» manté un dinamisme notable, encapçalada per Espanya i per Portugal. Un contrast similar trobem entre el comportament més erràtic de les activitats agrícoles, de les manufactureres i de la construcció –amb una major exposició als xocs recents– i el pes creixent en l’economia de serveis qualificats basats en tendències favorables de fons, com la transformació digital.
La geopolítica va marcar l’inici de l’any als mercats financers. El repunt de tensions, des de Veneçuela a l’Iran, i el xoc diplomàtic entre els EUA i Europa per Groenlàndia van generar moviments d’aversió al risc i van augmentar de forma puntual la volatilitat als mercats.
Al març, els bombardejos entre l’Iran i els EUA i Israel van causar un estrès notable en les primeres matèries energètiques: el petroli Brent va fluctuar al voltant dels 100 dòlars per barril al llarg del mes i el gas TTF, entre els 50 i 60 euros per MWh. Això apunta a un repunt de la inflació i ha fet que els mercats cotitzessin pujades de tipus en les pròximes reunions del BCE.
L’adopció de la intel·ligència artificial (IA) a l’empresa espanyola s’ha accelerat en els últims anys, però ho ha fet d’una manera incompleta i heterogènia. Aquest article analitza el grau de penetració de la IA en funció de quatre dimensions clau: la dimensió de l’empresa, les diferències sectorials, els usos concrets dins l’organització i les principals barreres que en frenen el desplegament. A més a més, presentem una comparativa amb la resta d’Europa. Entendre com i on s’està incorporant la IA és especialment rellevant des d’una perspectiva empresarial i macroeconòmica, ja que la seva adopció condiciona els guanys d’eficiència i de productivitat i pot ampliar les bretxes entre les empreses, els sectors i els treballadors en un teixit productiu com l’espanyol, dominat per les pimes i per les microempreses.
El creixement de la zona de l'euro es consolida i, a poc a poc, guanya tracció
Des de l’inici d’enguany, els tipus sobirans han augmentat de forma generalitzada a les principals economies desenvolupades, amb un repunt que crida especialment l’atenció en els venciments més llargs. La sincronització entre els EUA, Europa i el Japó apunta a forces globals, més enllà dels factors fiscals o institucionals propis de cada país. Malgrat que el conflicte entre els EUA i l’Iran ha intensificat el moviment, la tendència s’observa des del final del 2024.
Encarem l’any 2027 amb la perspectiva d’uns tipus d’interès més alts, reflex del nou panorama d’inflació i del conflicte al Pròxim Orient. En els últims mesos, Europa i els EUA han vist inflacions pròximes al 4%, empeses per un encariment del 20% en l’energia que paguen els consumidors, i el BCE i la Fed han començat a apujar els tipus d’interès per refredar la demanda i per mitigar les pressions dels preus.