Resultats de la cerca

La demanda estrangera és un pilar fonamental per explicar la fortalesa de la demanda d’habitatge en l’actual cicle expansiu. Una gran part d’aquesta demanda procedeix d’estrangers que resideixen a Espanya, un col·lectiu que ha anat en augment en els últims anys, durant els quals s’ha produït una arribada notable d’immigrants al nostre país.

Arran del teletreball, de l’educació en remot i de les restriccions imposades a l’entreteniment de caràcter més social, hem observat un augment del consum de béns de caràcter tecnològic en relació amb la resta de consum. Si al primer article d’aquest Dossier analitzem la demanda mundial d’aquests béns durant la pandèmia i la seva possible persistència post-COVID, en aquest article, ens centrem en el cas espanyol.

Repassem com les economies emergents s’han enfrontat a la pandèmia, la crisi derivada de la guerra a Ucraïna i el gir proteccionista dels Estats Units, i fins a quin punt s'han recuperat.

Com ha evolucionat la despesa en aigua, llum i gas en els últims cinc anys? Analitzem de manera anonimitzada els rebuts domiciliats en els comptes bancaris de CaixaBank i la seva principal partida, els subministraments bàsics, per entendre l’esforç que han hagut de fer les llars espanyoles per pagar la factura energètica.

Amb la previsible estabilització del dèficit públic en cotes pròximes al 4,0% del PIB el 2023, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades. El mercat haurà d’absorbir, a més a més, tot el deute en mans del BCE que no serà reinvertit per part del banc central, que va anunciar un canvi d’estratègia al desembre. En aquest context, és útil posar en perspectiva el volum de deute que haurà d’absorbir el mercat durant aquest 2023.

La incertesa que genera el brexit ja afecta el creixement econòmic (principalment del Regne Unit i, en particular, en forma d’una paralització dels projectes d’inversió) i pot dificultar les relacions empresarials amb Espanya a curt termini.

En el context actual, marcat per la ruptura d’algunes cadenes de subministrament, en quina mesura pot Portugal treure partit de la situació, situar-se com a proveïdor alternatiu i augmentar la contribució de les exportacions al crei­­xement del PIB?