La recuperació de l'activitat a la zona està sent desigual: mentre que la despesa dels residents s'ha normalitzat amb rapidesa, l'activitat comercial avança a un ritme més lent, amb un nombre significatiu de comerços encara inactius. A més a més, l'impacte ha estat molt diferent segons el municipi, el nivell de renda de les llars i la mida de les empreses.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
302 resultats per a paisatge després de la tempesta
La incertesa que genera el brexit ja afecta el creixement econòmic (principalment del Regne Unit i, en particular, en forma d’una paralització dels projectes d’inversió) i pot dificultar les relacions empresarials amb Espanya a curt termini.
Arran del teletreball, de l’educació en remot i de les restriccions imposades a l’entreteniment de caràcter més social, hem observat un augment del consum de béns de caràcter tecnològic en relació amb la resta de consum. Si al primer article d’aquest Dossier analitzem la demanda mundial d’aquests béns durant la pandèmia i la seva possible persistència post-COVID, en aquest article, ens centrem en el cas espanyol.
Hem deixat enrere el 2020, l’any que serà recordat per la indústria turística com el més dur de la seva història recent. El 2021, el combat contra la pandèmia continua, i les restriccions a la mobilitat i al comerç continuen impedint un funcionament normal de l’activitat econòmica i afecten amb especial cruesa les empreses que depenen del turisme. No obstant això, l’entrada en joc de la vacuna serà un punt d’inflexió clar quan permeti aconseguir la immunitat de la població de risc. Les nostres previsions apunten a una forta recuperació del sector durant el segon semestre de l’any, que empenyerà el PIB turístic a créixer el 80% anual i que farà que torni a ser un dels sectors tractors de l’economia espanyola.
L’enduriment de les condicions financeres entre el 2022 i el 2023 va truncar la tendència ascendent del preu de l’habitatge a la gran majoria de mercats residencials de les principals economies avançades. Malgrat que s’observen diferències significatives entre països, en conjunt, es pot afirmar que, tenint en compte la rapidesa i la intensitat de la pujada dels tipus d’interès, el preu de l’habitatge ha resistit força bé l’enduriment de les condicions financeres. Aquesta evolució, millor del que s’havia previst, posa de manifest no solament la fortalesa de la demanda d’habitatge, sinó també l’escassetat d’oferta en aquest moment del cicle. Les restriccions reguladores per augmentar l’oferta i la falta d’inversió pública a la gran majoria de països de l’OCDE estarien agreujant els problemes d’accessibilitat a l’habitatge als mercats que estan experimentant una major demanda, com les grans ciutats.
El sector agroalimentari espanyol manté un to expansiu el 2025, afavorit per la millora de les condicions meteorològiques, per la contenció dels costos de producció i per l’augment de la demanda. Tot això es tradueix en un increment gradual de la producció i de les exportacions, que ja han recuperat els nivells prepandèmia, i en un mercat laboral més dinàmic, amb generació d’ocupació i amb reducció de la temporalitat. Les perspectives per als propers trimestres són positives, tot i que persisteixen reptes de gran rellevància, com l’augment dels aranzels amb els EUA o l’impacte creixent de fenòmens climàtics extrems, com les inundacions, les sequeres i els incendis.
Després d’un any molt dur per al sector turístic, les perspectives per al 2021 conviden a ser més optimistes. Les analitzem en aquest informe, juntament amb l’impacte que ha suposat la COVID-19 en tres dimensions específiques de la indústria: el funcionament del sector de l’aviació; l’ajust de preus que ha dut a terme el sector turístic, en especial a la branca hotelera; i la bona resposta del turisme rural el 2020, després del dur confinament patit durant el segon trimestre de l’any.
El sector turístic no es manté aliè al xoc inflacionista. Els preus vinculats al turisme creixen amb força, i, en concret, el sector hoteler registra alces de preus molt per damunt de la mitjana històrica. Com acostuma a passar, no hi ha un únic motiu que expliqui l’episodi d’inflació turística, sinó que es tracta d’un compendi de canvis, tant en l’oferta com en la demanda, que han provocat que els turistes hagin d’afrontar preus molt més elevats que abans de la pandèmia. En aquest article, fem un repàs dels factors que expliquen aquest episodi.
Després d’un 2023 excepcional per al turisme a Espanya, amb nivells rècord d’arribades internacionals, despesa, pernoctacions i turisme domèstic, les dades del 2024 estan superant les expectatives i marcant el millor començament d’any a la història del sector. El 2024, des de CaixaBank Research preveiem que el PIB turístic creixi un 5% i que se superin els 90 milions de visites de turistes internacionals.
L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar entre els mesos de març i de juny. Així, les compravendes d’habitatges i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut en el tercer trimestre de 2020, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. El preu de l’habitatge, que fins avui ha mantingut una evolució feble, però sense arribar a registrar ajustos pronunciats, esperem que mantingui una tònica similar en els propers trimestres, i és probable que tanqui el 2021 amb un descens proper al 2%.