El 2023, el sector turístic espanyol va mantenir la seva trajectòria de recuperació i de creixement, va superar les expectatives inicials i va batre rècords, no solament en termes de despesa nominal, sinó també en termes reals. De cara al 2024, preveiem que la senda positiva del sector turístic espanyol prosseguirà i que el PIB turístic avançarà el 2,5%, de manera que el sector creixerà per damunt de l’economia en general i es reafirmarà com un dels motors de l’economia espanyola.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
2583 resultats per a tourism report
Les disrupcions en les cadenes globals de subministraments, presents als mercats des del final del 2020 per la reactivació de la demanda després de les pitjors fases de la pandèmia i, més tard, pels efectes de la guerra a Ucraïna i per la persistència de la COVID-19 a Àsia, van condicionar l’activitat en algunes branques manufactureres al llarg de la segona meitat del 2021 i, sobretot, el 2022. En alguns sectors, els episodis més intensos de dificultats en el comerç internacional van obligar a retallar la producció de manera puntual o, fins i tot, a paralitzar-la. Com és lògic, van patir més les indústries més dependents de la importació de primeres matèries o de béns intermedis per als seus processos productius, així com les indústries amb cadenes de valor més complexes.
El sector turístic espanyol ha començat el 2023 amb robustesa. Les arribades de turistes internacionals han assolit els nivells del 2019 i la despesa turística internacional ha batut rècords. El turisme domèstic ha continuat creixent des del 2022, però amb menys impuls per la combinació de la pèrdua de poder adquisitiu i de més sortides a l’estranger. Malgrat que, en l’actualitat, el turisme és un dels motors de l’economia espanyola, és probable que, en els propers trimestres, apareguin diversos vents de cara. El complicat panorama macroeconòmic als països d’origen dels turistes internacionals, la reactivació de les destinacions més llunyanes per al turista europeu i espanyol i la competència de destinacions més econòmiques apunten a una desacceleració del sector turístic a mesura que ens apropem al 2024.
A partir de dades anonimitzades i d’agregats de pagaments amb targetes als TPV de CaixaBank, hem analitzat si es registren canvis en la despesa turística i hem observat que les zones més càlides del país van tenir un creixement de la despesa turística més lenta entre les temporades altes del 2019 i del 2023. També analitzem com canvia el patró de despesa dels turistes durant les onades de calor.
En els últims anys, el turisme rural ha adquirit un protagonisme creixent a Espanya i ha obert nous camins per a la diversificació de les fonts d’ingressos de les economies rurals. En aquest article, analitzem, a partir de dades internes de CaixaBank, l’enlairament del sector després de la pandèmia de COVID-19 i les seves implicacions per a la resiliència econòmica de l’Espanya rural i per al sector turístic, atès el seu alt nivell de sostenibilitat, tant des del punt de vista de l’impacte sobre el medi ambient com per la seva major diversificació geogràfica i la seva menor estacionalitat, si el comparem amb altres formes de turisme més tradicionals, com el costaner.
El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat mostrant unes xifres molt bones.
Després d’un 2023 excepcional per al turisme a Espanya, amb nivells rècord d’arribades internacionals, despesa, pernoctacions i turisme domèstic, les dades del 2024 estan superant les expectatives i marcant el millor començament d’any a la història del sector. El 2024, des de CaixaBank Research preveiem que el PIB turístic creixi un 5% i que se superin els 90 milions de visites de turistes internacionals.
El turisme de luxe s’ha consolidat com un segment estratègic per al sector turístic espanyol, tant per la seva elevada contribució a la despesa com pel seu potencial per incrementar el valor afegit del sector. Segons les dades de pagaments analitzades per CaixaBank Research, tot i que aquest segment representa només el 3% de les targetes internacionals, concentra el 20% de la despesa presencial dels turistes estrangers. L’anàlisi evidencia també l’auge del turisme de luxe urbà, impulsat en gran part pel dinamisme de Madrid com a destinació d’alta gamma, malgrat mantenir encara una marcada orientació costanera. El Regne Unit, França i Alemanya són els principals emissors de turistes cap a Espanya, tant al segment de luxe com al convencional, tot i que destaquen altres economies amb un PIB per capita molt elevat, amb una gran desigualtat o amb una combinació d’aquests dos trets.
El 2025, el turisme va consolidar la seva normalització després del rebot postpandèmia i va assolir nivells rècord d’activitat i de rendibilitat. Segons les nostres estimacions, el PIB turístic va créixer el 2,7% i, tot i moderar-se en relació amb el 6,0% del 2024, va propiciar una fase d’expansió amb uns ritmes més sostenibles i encara superiors als de la prepandèmia. El turisme internacional va tornar a marcar màxims històrics, amb 97 milions d’arribades (el +3,5%) i amb una despesa de 135.000 milions d’euros (el +7,0%), i va situar Espanya com a segona potència mundial tant en arribades (després de França) com en despesa (després dels EUA). El sector hoteler va mantenir nivells d’ocupació històrics i va millorar la rendibilitat, amb un dinamisme especial de les destinacions rurals en relació amb les tradicionals. Les perspectives continuen sent favorables: es preveu que el PIB turístic creixi entre el 2,5% i el 2,7% anual el 2026-2027, lleugerament per damunt del ritme de l’economia.
La pandèmia del coronavirus va agafar el món per sorpresa i va paralitzar el turisme internacional gairebé per complet. Les primeres etapes d’una certa recuperació passen per la reinstauració de la connectivitat entre els països emissors i les destinacions turístiques que hagin controlat l’expansió del nou coronavirus. No obstant això, el sector haurà d’emprendre una transformació profunda i ràpida per adaptar-se a un nou perfil de turista internacional post-COVID-19, molt més preocupat per rebre un servei personalitzat, flexible i, sobretot, més segur.
La població de més de 65 anys s’està consolidant com un segment estratègic del sector turístic espanyol, amb un ampli marge d’expansió. El pes demogràfic d’aquest grup ha crescut de forma sostinguda a Espanya, i el seu poder adquisitiu supera avui la mitjana nacional, la qual cosa reforça la seva rellevància estratègica. L’anàlisi de les dades de pagaments amb targetes de CaixaBank confirma que aquest col·lectiu representa una part significativa de la despesa turística, en especial en l’àmbit domèstic. No obstant això, la seva participació continua sent inferior al seu pes poblacional, la qual cosa apunta a un considerable potencial de creixement si l’oferta s’adapta millor a les seves preferències i necessitats. A més a més, adquireix una rellevància especial a les províncies rurals i contribueix a la desestacionalització.
El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat oferint molt bones xifres. No obstant això, l’escenari macroeconòmic es presenta com un risc per a l’evolució de l’activitat turística en els propers trimestres, a causa de la inflació elevada i de l’alentiment econòmic a Europa. Malgrat tot, considerem que la demanda turística encara gaudeix d’importants palanques de creixement per a l’any vinent, de manera que estimem que completarà la seva recuperació el 2023.
L’economia espanyola va créixer el 5,0% el 2021, un registre elevat en termes històrics, tot i que lleugerament per sota del que s’esperava, tenint en compte que, al començament d’enguany, es preveien taxes de creixement del PIB més pròximes al 6,0%. Diversos factors, tant interns com externs, han restat vigor a aquesta reactivació de l’economia. Entre els interns, destaca una activació del programa NGEU una mica més lenta del que es preveia, que s’ha traduït en una recuperació modesta de la inversió. Entre els factors externs, destaquen l’encariment dels costos energètics i els problemes en les cadenes globals de subministraments, tots dos agreujats de manera significativa per la guerra a Ucraïna.
El mercat immobiliari europeu acumula uns quants anys avançant a bon ritme. Una bona prova d’això és que, des del començament del 2016, els preus de l’habitatge al conjunt de la UE han augmentat, de mitjana, el 4,6% anual, per damunt del creixement dels salaris i del PIB, en termes nominals. Aquesta senda alcista s’observa de manera generalitzada tant per països com a les grans ciutats. En aquest article, analitzem quins factors expliquen aquesta tendència i si presenta algun risc.
Europa és el principal emissor turístic del món i la conca del Mediterrani, el seu principal receptor. Això beneficia doblement Espanya, on el sector turístic és un dels més consolidats de la regió. No obstant això, altres mercats desenvolupen amb força les respectives indústries turístiques, i el retorn a escena d’Egipte, de Tunísia i de Turquia ha modificat l’entorn competitiu dels últims anys.
Després de l’extraordinari creixement dels fluxos turístics dels últims anys, el 2018 el creixement del nombre de turistes internacionals es va moderar a totes les regions del món, llevat del Pròxim Orient, on va augmentar amb vigor.
El ràpid augment dels preus de l’habitatge a molts països europeus durant la pandèmia ha generat inquietuds per la possibilitat que es produeixi una correcció de preus en els propers trimestres. Pel que fa a Espanya, ens hem de preocupar? Atès l’escenari macroeconòmic actual, argumentem que no. Una conclusió propiciada, en gran part, per la bona salut financera del conjunt de les llars i per una accessibilitat a l’habitatge que, a nivell agregat, se situa en nivells raonables. D’altra banda, tampoc esperem una espiral alcista en els preus: mentre l’economia recupera els nivells prepandèmia, es pot produir un repunt dels preus, però, a mitjà termini, preveiem un creixement del preu de l’habitatge coherent amb l’evolució de la renda de les famílies. Així ho constatem amb el nou model de risc de CaixaBank Research (HaR).
El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència: segons les dades de l’INE, el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels a l’estiu del 2020 va ser el 16% inferior al de l’any anterior. No obstant això, no sembla que aquesta enorme rebaixa en els preus hagi jugat un paper determinant en la revitalització de la demanda d’algunes regions. El canvi de preferències a l’hora de viatjar que ha comportat la pandèmia ha propiciat que els turistes apostin per destinacions pròximes, familiars i poc congestionades i no donin tanta prioritat al preu i a l’efecte crida generat per la gran rebaixa de preus hotelers.
La indústria manufacturera espanyola ha superat amb un relatiu èxit l’impacte de diversos xocs exògens que han sacsejat l’escenari europeu en els darrers anys.
La situació del sector turístic ha millorat de forma considerable durant la temporada d’estiu. La vacuna ha estat un punt d’inflexió clar, que ha propiciat la retirada de les restriccions i la recuperació de la mobilitat a Europa, i ha mantingut la pandèmia sota control. Els indicadors de demanda, d’oferta i, fins i tot, de preus confirmen un canvi radical de la situació, no solament a Espanya, sinó també als països del nostre entorn. Així, la bona collita estiuenca ens empeny a ser optimistes de cara als mesos que han de venir, durant els quals esperem presenciar una consolidació de la recuperació que hauria de garantir que el 2022 torni a ser un bon any per a la indústria turística espanyola.