Espanya: les claus del creixement regional el 2026

La nova previsió de creixement del PIB per comunitats autònomes el 2026 dibuixa un panorama heterogeni: les regions de l’arc mediterrani i dels arxipèlags creixeran amb més vigor, mentre que la cornisa cantàbrica i una bona part de l’interior registraran ritmes més modestos.

L’heterogeneïtat s’explica per una combinació de diferències estructurals i demogràfiques, així com per una exposició desigual als xocs externs. A les comunitats amb més pes de la demanda interna, l’embranzida del consum i dels serveis –reforçada, a més a més, per un fort dinamisme demogràfic– permet mantenir taxes de creixement superiors a la mitjana. En canvi, les regions amb una major especialització en indústries intensives en energia i més exposades a l’exterior avançaran a un ritme menor, llastades per l’augment dels costos productius i per la feblesa de la demanda externa.

El creixement de la població, impulsat, principalment, per la immigració, s’ha convertit en un pilar rellevant del cicle econòmic. D’una banda, reforça la demanda interna, ja que augmenta el consum i accelera la creació de llars, i, de l’altra, amplia l’oferta de treball, ja que augmenta la força laboral i sosté el dinamisme de l’ocupació. Aquesta doble palanca contribueix a explicar el major vigor de l’activitat allà on l’impuls demogràfic és més intens i actua, en conjunt, com un esmorteïdor d’un entorn extern més advers.

D’altra banda, la incertesa geopolítica reforça l’atractiu d’Espanya com a destinació turística refugi i redirigeix una part dels fluxos de viatgers internacionals cap al país. Aquest context atorga un major protagonisme al sector turístic com a motor del creixement regional i impulsa, en especial, les comunitats insulars i mediterrànies, ja molt dinàmiques en turisme, així com les regions de l’anomenada «Espanya verda», que guanyen visitants nacionals com a alternativa vacacional.

En canvi, el xoc energètic derivat del conflicte al Pròxim Orient copeja amb més intensitat les regions de perfil manufacturer. Les regions industrials del nord, amb una elevada especialització en semimanufactures i en béns d’equipament, afronten una escalada de costos en sectors com la siderúrgia o la química. Al seu torn, la feblesa de l’economia europea i les tensions comercials afecten especialment els territoris amb una major exposició a mercats i a productes subjectes a increments aranzelaris.

Així i tot, l’economia espanyola compta amb esmorteïdors rellevants. L’execució final dels fons europeus Next Generation EU el 2026 continuarà actuant com una palanca clau d’inversió en diferents territoris. També sorgeixen nous vectors d’impuls: per exemple, l’augment de la despesa en defensa podria ser un estímul a les regions amb un teixit industrial militar i tecnològic.

En definitiva, cada comunitat afronta el xoc amb fortaleses i amb vulnerabilitats pròpies, però, en conjunt, la resiliència del mercat intern espanyol preval com a suport clau del creixement autonòmic del 2026.