L’exposició de l’ocupació a Espanya als EUA: sectors clau i característiques
Tot i que l'exposició de l'cupació espanyola a la demanda nord-americana és limitada en termes agregats, el seu impacte varia considerablemente entre sectors. Activitats com la indústria manufacturera (especialment la farmacèutica), el transport aeri, les activitats professionals o les TIC presenten una major vinculació, juntament amb el comerç i la reparació de vehicles.

La política comercial del president dels EUA, caracteritzada per la seva aparent imprevisibilitat i pel seu gir proteccionista, és una font de preocupació pel seu impacte sobre la nostra economia. A l’article «Tensions aranzelàries i reconfiguració dels fluxos comercials: impacte a Espanya», publicat a l’últim Observatori Sectorial de CaixaBank Research, s’analitza el grau d’exposició de l’economia espanyola als EUA, tant en termes d’activitat com en termes d’ocupació, entre altres exercicis. En aquest article, entrem més detalladament en l’anàlisi de l’exposició, en termes d’ocupació, al comerç amb els EUA.
Segons les dades de l’OCDE, el 2019, el 2,2% de l’ocupació a Espanya estava vinculada a la demanda final nord-americana, una xifra relativament baixa si es té en compte que l’11,5% depenia de la demanda procedent de la UE i l’11,6%, de la de la resta del món.1 L’exposició als EUA, tot i que limitada, varia de forma significativa en funció de l’activitat considerada (vegeu el primer gràfic).
- 1. Última dada disponible del 2020, però, atès l’impacte de la pandèmia, optem per mostrar les xifres del 2019.

Entre els sectors més exposats, destaca l’extractiu, la forta orientació del qual a l’exterior fa que el 5,1% del seu ús depengui de la demanda procedent dels EUA. Tot seguit, ben a la vora, se situen el sector d’informació i comunicacions (el 4,2%), les activitats professionals, científiques i tècniques (el 4,1%), el manufacturer (el 4%), i el de transport i emmagatzematge (el 3,7%).
Dins el sector manufacturer, el més exposat és el farmacèutic: el 8,2% de l’ús del sector depèn de la demanda nord-americana. És una xifra elevada. Tot seguit, se situa la indústria d’altres productes minerals no metàl·lics (el 6,3%), mentre que la fabricació de vehicles de motor (inclosos els remolcs i els semiremolcs) no destaca entre els més exposats: ocupa el dotzè lloc entre les manufactures més exposades, amb el 4,2% de la seva ocupació vinculada als EUA, prop del 4,3% registrat en la fabricació d’altre material de transport.
Dins el sector d’informació i comunicacions, l’ús de les activitats de programació, de consultoria i de serveis d’informació és el més exposat (el 4,8%). I, dins el sector del transport, destaca l’aeri, per la llunyania i pel seu paper clau en el turisme: el 7,6% de l’ocupació en aquesta activitat depèn directament del mercat nord-americà.
Tot seguit, caracteritzem l’ús dels sectors més vinculats al comerç amb els EUA. Ens fixarem, d’una banda, en els tres sectors més exposats en termes d’ocupació en valor absolut: comerç i reparació de vehicles, indústria manufacturera i activitats professionals, científiques i tècniques. De l’altra, també ens fixarem en els sectors d’informació i comunicacions i del transport, per l’elevat pes de l’ocupació exposada sobre el total sectorial (vegeu la taula).2 Pel que fa a les característiques, ens focalitzarem en l’evolució recent de l’ocupació en aquests sectors, en el nivell salarial i en la taxa de temporalitat (adequada com a indicador de l’estabilitat de l’ocupació).
- 2. Descartem la indústria extractiva, tot i que és el sector amb el major percentatge d’ocupació exposada, ja que, en termes absoluts, involucra un nombre molt petit de llocs de treball.

Ens centrem, primer, en l’evolució recent. Els cinc sectors esmentats van representar, a l’abril del 2025, el 42,6% del total d’afiliats a la Seguretat Social, amb el comerç i la reparació de vehicles en lloc destacat (gairebé el 40% del total dels cinc sectors).3 No obstant això, la seva aportació al creixement de l’ocupació des de l’abril del 2019 ha estat inferior, del 36,6%, motiu pel qual han perdut pes en el seu conjunt en els cinc últims anys. Hi ha diferències entre aquests sectors. El creixement de l’ocupació en aquest període ha estat molt inferior a la mitjana (el 14,0%) en comerç i reparació de vehicles i en indústria manufacturera, de manera que els dos han perdut pes sobre el total (vegeu el segon gràfic). No obstant això, dins la indústria, destaquen molt positivament les branques farmacèutiques, amb un creixement de l’ocupació del 25%. En canvi, transport i, sobretot, activitats professionals i informació i comunicacions han estat de les més dinàmiques, amb creixements acumulats de l’ocupació, des de l’abril del 2019, per damunt del 20%, de manera que, en conseqüència, han augmentat el seu pes: l’acceleració de la digitalització i la transformació tecnològica després de la pandèmia han impulsat la demanda de serveis d’alta qualificació, com consultoria, enginyeria, R+D, etc.
- 3. Règim General i Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

En termes de salaris, al final del 2024, transport i, en especial, comerç i reparació de vehicles es trobaven per sota de la mitjana per al total d’activitats (vegeu el tercer gràfic). En canvi, la indústria manufacturera i, sobretot, activitats professionals i informació i comunicacions se situaven per damunt. Si entrem en el detall dels subsectors, les dades més recents responen a les de l’Enquesta anual de cost laboral de l’INE, disponible fins al 2023. Segons aquestes dades, el cost salarial de la divisió de fabricació de productes farmacèutics, el sector més exposat al comerç amb els EUA, es va situar el 72,2% per damunt de la mitjana de totes les activitats, i la divisió de transport aeri, el 59,4% per damunt.

Pel que fa a la l’estabilitat de l’ocupació, les cinc activitats presenten una taxa de temporalitat molt inferior a la mitjana: a l’abril, del total d’afiliats al Règim General, menys del 7,0% eren temporals en els cinc casos (també a la indústria farmacèutica, on se situava en el 4,2%), en relació amb l’11,8% per al total de l’economia (vegeu el quart gràfic).

En definitiva, malgrat que l’exposició de l’ocupació espanyola a la demanda nord-americana és limitada en termes agregats, el seu impacte és heterogeni entre els sectors. Sectors com el manufacturer, amb el farmacèutic com a major exponent, el transport aeri, activitats professionals, informació i comunicacions, i comerç i reparació de vehicles destaquen per la seva vinculació amb el mercat dels EUA. Aquests sectors, llevat del comerç i reparació de vehicles, combinen una baixa temporalitat amb uns nivells salarials alts. Aquesta concentració en sectors més ben retribuïts i amb una major estabilitat laboral suggereix que l’ocupació en aquests sectors podria mostrar una sensibilitat baixa davant els xocs temporals, com, per exemple, els repunts d’incertesa derivats del conflicte aranzelari. No obstant això, l’impacte final sobre l’ocupació dependrà de la persistència del xoc i de la capacitat de cada sector per acomodar-se a la nova situació si es materialitza un major desacoblament amb l’economia nord-americana.
- 1. Última dada disponible del 2020, però, atès l’impacte de la pandèmia, optem per mostrar les xifres del 2019.
- 2. Descartem la indústria extractiva, tot i que és el sector amb el major percentatge d’ocupació exposada, ja que, en termes absoluts, involucra un nombre molt petit de llocs de treball.
- 3. Règim General i Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).