Mèxic
L’economia mexicana es va tornar a contreure durant el tram final del 2021. La perspectiva de creixement per al 2022 es mostra desafiant.
21 de febrer de 2022
Perspectives
|
Previsions |
|||||||||
|
Mitjana 10-14 |
2015 |
2016 |
2017 |
2018 |
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
|
|
Creixement del PIB (%) |
-1,5 |
3,3 |
2,6 |
2,1 |
2,2 |
-0,2 |
-8,2 |
4,8 |
2,5 |
|
Inflació IPC (%)* |
3,9 |
2,7 |
2,8 |
6,0 |
4,9 |
3,6 |
3,4 |
5,7 |
3,9 |
|
Saldo fiscal (% del PIB) |
-3,9 |
-4,0 |
-2,8 |
-1,1 |
-2,2 |
-2,3 |
-4,5 |
-4,2(e) |
-3,5 |
|
Deute públic (% del PIB) |
44,4 |
52,8 |
56,7 |
54,0 |
53,6 |
53,3 |
61,0 |
59,8(e) |
60,1 |
|
Tipus d’interès de referència (%)* |
4,1 |
3,0 |
4,2 |
6,7 |
7,6 |
8,1 |
5,5 |
4,4 |
3,8 |
|
Tipus de canvi (MXN/EUR)* |
12,9 |
15,8 |
18,7 |
18,9 |
19,2 |
19,3 |
21,5 |
20,3 |
20,8 |
|
Saldo corrent (% del PIB) |
-1,5 |
-2,7 |
-2,3 |
-1,8 |
-2,1 |
-0,3 |
2,4 |
0,0(e) |
-0,3 |
|
Deute extern (% del PIB) |
19,4 |
26,2 |
29,7 |
28,1 |
28,4 |
27,9 |
31,0 |
31,9(e) |
30,9 |
Notes: * Mitjana anual. (e): estimació.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INEGI i FMI (via Refinitiv).
- L’economia mexicana es va tornar a contreure durant el tram final del 2021. En el 4T, el PIB va descendir un 0,1% intertrimestral, després d’una caiguda del 0,4% en el 3T 2021. El principal llast al creixement va ser cosa de la contracció del sector de serveis (–0,7% trimestral) per segon trimestre consecutiu, mentre que el rendiment de l’activitat industrial i les exportacions van haver de lluitar amb els obstacles en les cadenes de subministraments globals i l’escassetat d’estímuls governamentals. A més, l’augment de la inflació, la tensió de les condicions financeres i la incidència de la variant òmicron van limitar el consum privat i la inversió. No obstant això, tot i que les dades trimestrals apunten que Mèxic encara no hauria recuperat els nivells de producció anteriors a la pandèmia, en el còmput total de l’any 2021 l’economia va créixer un 4,8% gràcies a l’impuls que es va experimentar durant el 2T.
- La perspectiva de creixement per al 2022 es mostra desafiant. Les seqüeles econòmiques de la pandèmia s’han traduït en l’augment de la taxa d’atur, la pèrdua de productivitat i l’auge de la pobresa. En aquest context, són molts els elements que dificultaran el retorn del creixement econòmic als nivells previs a la pandèmia. D’una banda, un impuls menor de l’economia nord-americana, que estimem que moderarà el seu ritme d’expansió el 2022. D’altra banda, la política fiscal mexicana, que perseguirà un objectiu de disciplina fiscal (a través de la reducció dels estímuls fiscals, sense preveure la creació de nous impostos) i l’augment de la inflació (que estimem que moderarà la seva intensitat cap a la segona part de l’any) influiran negativament en els ingressos reals per capita. En el marc polític, la composició més equilibrada del Congrés després de les eleccions federals del juny del 2021 (López Obrador i els seus aliats van perdre la majoria a la Cambra de Diputats), tot i que van oferir cert grau d’estabilitat política, podria fer menys probable l’aprovació de reformes estructurals de gran importància. Amb tot, preveiem que el PIB se situarà al voltant del 2,5% el 2022.
- Els riscos es presenten esbiaixats a la baixa i es plantegen en tres àmbits. En primer lloc, el monetari. El nivell elevat d’inflació ha portat el Banxico a incrementar els tipus d’interès de referència 150 p. b. des del juny del 2021, fins al 5,50%. Segurament, l’entitat continuarà aplicant noves pujades davant l’augment de les pressions inflacionistes, a risc que un enduriment excessiu de les condicions financeres pugui llastar la recuperació econòmica. En segon lloc, el sobirà. Un possible rescat de Pemex (a través d’una recapitalització, amortització del deute o reducció dels ingressos fiscals) produirà un augment immediat del dèficit fiscal i el deute sobirà. Finalment, el risc polític. La nova configuració del Congrés podria retardar l’execució de reformes rellevants en matèria fiscal i en el mercat laboral i energètic.
