Fitxes País

• Entre els països d’Amèrica Llatina, Mèxic és un dels més afectats pel xoc de la COVID-19 i dels que té unes perspectives de creixement més baixes i fràgils (+4,0% el 2021, respecte del –8,2% del 2020). Així, com a resultat d’una política sanitària anti-COVID força laxa, la prevalença de la pandèmia ha estat força elevada, cosa que ha acabat comportant una disrupció econòmica significativa. L’impacte econòmic, a diferència d’altres països de la regió, no ha estat parcialment compensat per una resposta de política econòmica ambiciosa. Amb vista al futur, les perspectives de creixement es fonamenten, de manera principal, en la translació de la recuperació dels EUA al sector exterior mexicà, ja que ni es preveu més protagonisme de la política econòmica ni una recuperació interna forta, tenint en compte la lentitud en el procés de vacunació. El fet que sigui any electoral complica la presa de decisions governamentals. En aquest context, el balanç de riscos està clarament esbiaixat a la baixa.
• Xoc real de la COVID-19. L’estratègia sanitària del país davant la COVID-19 ha estat una mica laxa i, en conseqüència, el nivell d’incidència de la pandèmia, elevat (en el moment d’escriure aquesta fitxa país, és el tercer país amb més morts a escala mundial, després dels EUA i el Brasil). Malgrat aquest enfocament permissiu, que en principi hauria d’haver permès una caiguda de la mobilitat i de l’activitat inferior, no s’ha pogut evitar que la contracció econòmica hagi estat elevada l’any 2020 (el –8,2% que s’ha esmentat abans), entre les més greus d’Amèrica Llatina. Potser la clau ha estat que, en els sectors més productius, s’han seguit pautes d’autoconfinament rigoroses. Si partim d’aquesta situació, les perspectives sanitàries de futur són potser menys favorables que en altres països. En concret, el baix ritme de vacunació complicarà un retorn ràpid a la normalitat i, en àmbits crítics com ara el turisme, encara que els mercats emissors (en particular, els EUA) es recuperin, es pot veure penalitzat si el país no es percep com una destinació segura.
• Resposta de política econòmica
  • Política fiscal. Encara que nominalment la posició fiscal de Mèxic no és dolenta, la dependència de Pemex i la manca d’avenços en la reducció del deute públic (que es troba en un nivell del 65,5%, més a prop de les zones de risc que de les de confort) redueixen de facto el marge de maniobra fiscal. En aquesta tessitura, el Govern ha preferit no arriscar la seva reputació de país ortodox en matèria de finances públiques i, fins avui, només ha pres decisions tímides d’augment de despesa pública. S’estima que l’impuls fiscal mexicà és dels més baixos de l’Amèrica Llatina.
  • Política monetària. Banxico ha afrontat el xoc amb més proactivitat que el Govern i ha respost amb una baixada del tipus d’interès de 325 p. b. (fins al 4,0%) des de l’inici de la pandèmia. A més, s’han adoptat una sèrie de mesures de suport a la liquiditat a la banca (en concret, mitjançant l’ampliació de la gamma d’instruments elegibles com a col·lateral i la inclusió de la banca de desenvolupament en una facilitat de liquiditat) per garantir el bon funcionament de la renda fixa i facilitar el flux de crèdit a les micro, petites i mitjanes empreses mexicanes. En termes generals, la situació de solvència i liquiditat dels grans bancs és raonablement favorable, però preocupa l’impacte que tindrà l’augment de morositat en altres entitats menys sòlides, sobretot a mesura que vencin les moratòries creditícies, un instrument molt utilitzat per respondre al xoc.
• Evolució del tipus de canvi. Com a resultat de la combinació de l’impacte macroeconòmic, l’augment de risc sobirà i la tèbia resposta econòmica, des de l’inici del xoc de la COVID-19 el peso s’ha depreciat respecte del dòlar més d’un 10%. Amb vista al futur, la forta incertesa existent entorn de la situació econòmica i financera mexicana fa preveure que la pressió contrària al peso es mantindrà.

El balanç de riscos està clarament esbiaixat a la baixa. En concret, aquests riscos es plantegen en diversos vessants:

• Macroeconòmic. El risc principal és que la recuperació dels EUA sigui més lenta o de menys intensitat del previst. Un altre risc és que la moderada recuperació del petroli que s’espera no s’acabi produint (tessitura que té més importància per les seves conseqüències per a Pemex que no pas pel creixement en si mateix).
• Polític. Fins avui, el Govern, d’una manera o d’una altra, ha equilibrat les diverses sensibilitats que hi conviuen: simplificant una mica la més ortodoxa i business friendly amb d’altres que es podrien caracteritzar de més heterodoxes. En particular, s’han respectat els elements fonamentals de no-intervenció en l’economia productiva (tret del sector energètic, central en l’agenda governamental), salvaguarda de la independència de Banxico (és significatiu que la temptativa d’obligar a la compra de dòlars s’hagi frenat), ortodòxia en matèria fiscal i manteniment de la integració econòmica amb els EUA. Amb tot, després de la previsible revalidació del suport al Govern que s’espera que manifesti les eleccions legislatives, estatals i locals, hi ha dubtes de si aquest equilibri es mantindrà a la segona part de la legislatura. El que és menys probable, malauradament, és que s’acceleri en les reformes estructurals amb més incidència en el futur econòmic. En concret, la reforma de la fiscalitat, molt necessària, sembla que serà imprescindible per obtenir més ingressos i així poder finançar unes necessitats urgents d’inversió infraestructural.
• Sobirà. El risc principal és que es produeixi un rescat mitjançant recapitalització, amortització de deute de Pemex o reducció dels ingressos fiscals exigits a Pemex, cosa que provocaria un augment del dèficit i del deute públics mexicans. Així mateix, no es podria descartar que, si augmentés la percepció de risc polític que s’ha esmentat abans, en el sentit d’allunyar-se de l’equilibri entre ortodòxia i heterodòxia, es produís un increment del risc sobirà. De moment, fins i tot si no s’activen els riscos que s’acaben d’esmentar, preveiem que, d’acord amb els fonamentals macro, no es podria descartar que el 2021 es produís un descens entorn d’un notch en el ràting sobirà.