Mèxic

L’economia mexicana va començar l’any millor del que s’esperava, tot i que la perspectiva de creixement per al 2022 es mostra desafiant.

Contingut disponible en
30 de maig de 2022
Mexico
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
11-15

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

Creixement del PIB (%)

-1,9

2,6

2,1

2,2

-0,2

-8,2

4,8

1,9

2,3

Inflació IPC (%)*

3,6

2,8

6,0

4,9

3,6

3,4

5,7

6,2

4,0

Saldo fiscal (% del PIB)

-3,9

-2,8

-1,1

-2,2

-2,3

-4,4

-3,8

-3,2

-3,2

Deute públic (% del PIB)

46,6

56,7

54,0

53,6

53,3

60,3

57,6

58,4

58,9

Tipus d’interès de referència (%)*

3,8

4,2

6,7

7,6

8,1

5,5

4,4

6,7

3,8

Tipus de canvi (MXN/EUR)*

13,5

18,7

18,9

19,2

19,3

21,5

20,3

20,2

19,5

Saldo corrent (% del PIB)

-1,9

-2,2

-1,7

-2,0

-0,3

2,4

-0,4

-0,6

-0,7

Deute extern (% del PIB)

21,1

29,7

28,2

28,4

27,9

31,1

28,8

27,7

28,1

Nota: * Mitjana anual.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INEGI i l’FMI.

  • L’economia mexicana va començar l’any millor del que s’esperava. El PIB en el 1T 2022 va assolir el 0,9% intertrimestral i l’1,6% interanual, millorant després del dèbil comportament observat en la recta final de 2021. La progressiva recuperació de la indústria, que en la majoria de subsectors es va aproximar als nivells anteriors a la pandèmia, i l’avenç del comerç van ser els principals motors del dinamisme en el trimestre. El sector serveis va mostrar un comportament pitjor en un context de canvis en la regulació laboral i lenta recuperació de l’activitat turística. El sector exterior va continuar beneficiant-se de les exportacions cap als EUA, i de l’elevat flux de remeses de l’estranger. L’altra cara de la moneda la va determinar la moderació del consum de les famílies i la menor inversió, ambdues partides condicionades per l’escalada de la inflació i l’enduriment de les condicions financeres.
  • La perspectiva de creixement per a l’any 2022 es mostra desafiadora. Les seqüeles econòmiques de la pandèmia (augment de l’atur, pèrdua de productivitat i auge de la pobresa) continuaran afectant la recuperació de l’economia. Tot i que pensem que els efectes directes de la guerra d’Ucraïna seran relativament limitats en l’economia mexicana, per la seva posició geogràfica i els seus socis comercials, considerem que el potencial impacte del conflicte bèl·lic sobre les cadenes de subministraments globals i el menor impuls de l’economia nord-americana podrien suposar un gran obstacle que afectaria negativament la indústria i les exportacions. De la mateixa manera, l’auge del cost de les matèries primeres i dels salaris mínims (promogut des del Govern) mantindran la inflació en cotes elevades i trauran la capacitat de despesa domèstica. En l’àmbit fiscal, l’absència d’implantació de noves reformes de caràcter recaptatori pot comprometre el marge operacional de les autoritats. En el marc polític, la composició més equilibrada del Congrés després de les eleccions federals que es van celebrar el juny del 2021, tot i que van oferir cert grau d’estabilitat política, podria fer menys probable l’aprovació de reformes estructurals de gran importància. Amb tot, estimem que el PIB se situarà al voltant de l’1,9% el 2022.
  • Els riscos es presenten esbiaixats a la baixa i es plantegen en tres àmbits. En primer lloc, en el monetari. El nivell elevat d’inflació ha fet que el Banxico incrementi els tipus d’interès de referència des del juny del 2021 fins al 7%. Segurament, l’entitat continuarà aplicant noves pujades davant l’augment de les pressions inflacionistes, tot i el risc que un enduriment excessiu de les condicions financeres pugui llastar la recuperació econòmica. En segon lloc, en el sobirà. Un possible rescat de Pemex (a través d’una recapitalització, amortització del deute o reducció dels ingressos fiscals) produiria un augment immediat del dèficit fiscal i el deute sobirà. Finalment, en el risc polític. La nova configuració del Congrés podria retardar l’execució de reformes rellevants en matèria fiscal i en els mercats laboral i energètic.