Resultats de la cerca

Les cadenes globals de subministrament s’han vist sacsejades, una vegada més, després de l’atac conjunt dels EUA i d’Israel a l’Iran i de l’extensió posterior del conflicte a altres països del Pròxim Orient. Amb les reserves pròpies de la incertesa actual sobre la seva severitat i durada, aquest nou xoc es perfila com la major disrupció del comerç internacional des de la COVID-19. 

Desgranem les principals mesures del Pla de Xoc de Resposta a la Guerra, mitjançant el qual es mobilitzaran fins a 16.000 milions d’euros per mitigar l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre l’economia espanyola.

L’execució dels fons Next Generation (NGEU) a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència continua guanyant tracció, tot i que el temps s’acaba i la recta final obliga a redoblar esforços. No en va, el 31 d’agost, com a data límit, s’hauran d’haver assignat totes les inversions finançades amb subvencions i amb préstecs mitjançant la resolució de les convocatòries i les licitacions pertinents, i caldrà justificar davant la Comissió Europea el compliment de totes les fites. Així mateix, Espanya haurà de presentar les sol·licituds de pagament abans del 30 de setembre, i la Comissió tindrà com a data límit el 31 de desembre per efectuar els desemborsaments, ja que només disposarà fins llavors per certificar les inversions, és a dir, per acreditar que els diners s’han destinat als projectes compromesos.

Analitzem els perills que comportaria una espiral salaris-preus als EUA i a la zona de l'euros, en el context actual de pressions inflacionistes.

La despesa turística internacional es va accelerar lleugerament al març del 2026, impulsada per la redirecció de fluxos turístics cap a Espanya dels principals països europeus emissors de turistes. Aquest repunt va compensar la caiguda del turisme procedent de l’est d’Àsia, que, tot i ser intensa, representa una petita part del turisme a Espanya.

En aquest article, analitzem els factors que expliquen el comportament recent de la inversió a Espanya, i ho fem comparant el cicle inversor actual amb l’anterior (2014-2019) i contrastant la situació espanyola amb la dels seus principals socis de la zona de l’euro.

La intel·ligència artificial (IA) generativa té trets de tecnologia de propòsit general: aplicació en molts sectors, millora ràpida de la tecnologia mateixa i catalitzador d’innovacions complementàries. Ja va succeir amb l’electricitat o amb internet. Així i tot, un potencial elevat no implica un impacte macro immediat ni uniforme. La magnitud final dependrà de la velocitat d’adopció i de la capacitat de les empreses per reorganitzar els processos. Aquest article examina com la IA pot afectar el creixement de la productivitat i què implica per al mercat laboral.

Un dels temes candents de l’actualitat econòmica és l’impacte d’un enduriment de les condicions financeres sobre el cost del deute públic espanyol. Des de l’inici d’enguany, hem observat un repunt dels tipus d’interès sobirans de la zona de l’euro i de les primes de risc perifèriques, inclosa l’espanyola. Així, cal preguntar-se quina serà la sensibilitat del cost de finançament de les Administracions públiques a un entorn macrofinancer canviant i molt incert.

Els mercats van continuar marcats pel xoc d’oferta al maig, en especial a la zona de l’euro. En un entorn geopolític incert i amb senyals contradictoris, els mercats es van acollir als indicis favorables a l’acostament de posicions entre els EUA i l’Iran, de manera que el maig va viure una reducció del preu del petroli i, de retruc, una certa moderació en les expectatives cotitzades d’inflació a curt termini.

Al final d’abril, el Govern va remetre a la Comissió Europea l’Informe de Progrés Anual (IPA) del 2026, el document que recull el seguiment del pla fiscal i estructural 2025-2028 compromès amb Brussel·les. En aquest article, analitzem l’estat dels comptes públics basat en aquest informe.

El bon funcionament de l’economia espanyola el 2025 s’explica, principalment, pel vigor de la demanda interna, impulsada per un mercat laboral dinàmic, pel descens dels tipus d’interès, pels fluxos migratoris i pels fons europeus. Aquests factors han compensat amb escreix l’impacte negatiu de l’increment dels aranzels sobre les nostres exportacions de béns cap als EUA.

L'ocupació a Espanya ha experimentat un fort creixement en els últims anys. La taxa d’atur també s’ha reduït de manera notable, però continua sent una de les més elevades de la zona de l’euro. Té capacitat el mercat laboral per seguir donant suport al creixement de l'economia espanyola?

La volatilitat dels principals actius va continuar disminuint al desembre, alhora que va millorar la liquiditat als EUA i es van relaxar les condicions financeres més laxes, encara que persisteixen riscos lligats a la geopolítica i a la IA. Els principals índexs borsaris van prolongar el rally iniciat al novembre, mentre que els tipus sobirans a llarg termini van repuntar. L’euro va consolidar la seva apreciació durant l’any, el petroli va tancar a la baixa fins a mínims de quatre anys per la sobreoferta i per la lectura inversora a mitjà termini de la situació de Veneçuela. Els metalls preciosos van viure un rally històric no exempt de sots.

En què cosisteix quantitative tightening (QT) que la Fed durà a terme en el seu procés de normalització de la política monetària? Quin pot ser el seu impacte en els mercats financers?

Si ha llegit els diaris el passat mes d’agost i no ha sentit un cert desànim, la seva destinació de vacances era màgica o vostè és un veritable optimista.

l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu ma­­teix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat. 

La geopolítica va marcar l’inici de l’any als mercats financers. El repunt de ten­sions, des de Veneçuela a l’Iran, i el xoc diplomàtic entre els EUA i Europa per Groenlàndia van generar moviments d’aversió al risc i van augmentar de forma puntual la volatilitat als mercats.