Resultats de la cerca

A les portes del 2026, l’economia mundial demostra una vegada més una resiliència més gran de la prevista davant la incertesa i el soroll geopolític. No obstant això, el creixement i el benestar dependran de com es gestionin la divisió entre blocs econòmics, l’auge de la intel·ligència artificial i els reptes fiscals, en un context de transició i creixent complexitat.

L’economia global manté el pols, però els focus d’inestabilitat no desapareixen. Els EUA afronten l’impacte del shutdown més llarg de la seva història; la zona de l’euro resisteix, però li falta impuls, i la Xina accentua el seu refredament a la recta final de l’any.

Avui encara està en vigor el major desplegament expansiu de la política monetària de la història i es troba en període de prova el recent canvi d’estratègia realitzat pels dos grans bancs centrals del món, que, no ho oblidem, pretenia facilitar un ajust a l’alça de les expectatives d’inflació.

La intel·ligència artificial (IA) generativa té trets de tecnologia de propòsit general: aplicació en molts sectors, millora ràpida de la tecnologia mateixa i catalitzador d’innovacions complementàries. Ja va succeir amb l’electricitat o amb internet. Així i tot, un potencial elevat no implica un impacte macro immediat ni uniforme. La magnitud final dependrà de la velocitat d’adopció i de la capacitat de les empreses per reorganitzar els processos. Aquest article examina com la IA pot afectar el creixement de la productivitat i què implica per al mercat laboral.

Desgranem les principals mesures del Pla de Xoc de Resposta a la Guerra, mitjançant el qual es mobilitzaran fins a 16.000 milions d’euros per mitigar l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre l’economia espanyola.

El tercer volum de la nostra col·lecció Nous Paradigmes està marcat, com no podia ser d’altra manera, pels efectes de la COVID-19 i el seu paper com a acceleradora de tendències que ha fet emergir noves maneres de percebre i gestionar situacions derivades de la crisi sanitària. En aquest número tractem les perspectives econòmiques del 2022, l’evolució de la desigualtat, les tendències de consum, l’impacte dels fons de recuperació europeus i el paper de les democràcies en temps de pandèmia.

El fort deteriorament patit per les finances públiques arran de la pandèmia ha reobert el debat sobre la necessitat de reformar les normes fiscals de la UE.

L’execució dels fons Next Generation (NGEU) a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència continua guanyant tracció, tot i que el temps s’acaba i la recta final obliga a redoblar esforços. No en va, el 31 d’agost, com a data límit, s’hauran d’haver assignat totes les inversions finançades amb subvencions i amb préstecs mitjançant la resolució de les convocatòries i les licitacions pertinents, i caldrà justificar davant la Comissió Europea el compliment de totes les fites. Així mateix, Espanya haurà de presentar les sol·licituds de pagament abans del 30 de setembre, i la Comissió tindrà com a data límit el 31 de desembre per efectuar els desemborsaments, ja que només disposarà fins llavors per certificar les inversions, és a dir, per acreditar que els diners s’han destinat als projectes compromesos.

El nou PERTE aprovat el maig pel Govern pot suposar una empenta per a la indústria espanyola de l'automòbil, una de les grans afectades per l'actual escassetat de microxips, cada cop més necessaris per a la producció de vehicles elèctrics.

Malgrat la previsible reducció del dèficit fins a cotes properes al 5,0% del PIB el 2022, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades, la qual cosa fa que ens preguntem si pot haver-hi dificultats per captar aquest finançament, atès que el BCE ha anunciat que anirà reduint les adquisicions de deute públic.

En els últims anys, la discussió sobre les primeres matèries crítiques, en un entorn de tensions geopolítiques persistents ha emergit com un element central en el replantejament de les relacions econòmiques a nivell global. Els anomenats minerals crítics (terres rares, coure, liti, etc.) són inputs clau per a la indústria global i, en concret, per als sectors més vinculats a la transició verda i digital. La demanda d’aquestes primeres matèries ha crescut amb força en els últims anys, igual que l’oferta, impulsada pels majors productors a nivell global de molts d’aquests minerals, com la Xina, Indonèsia o la República Democràtica del Congo.

En aquest article, analitzem els factors que expliquen el comportament recent de la inversió a Espanya, i ho fem comparant el cicle inversor actual amb l’anterior (2014-2019) i contrastant la situació espanyola amb la dels seus principals socis de la zona de l’euro.