Resultats de la cerca

La geopolítica va marcar l’inici de l’any als mercats financers. El repunt de ten­sions, des de Veneçuela a l’Iran, i el xoc diplomàtic entre els EUA i Europa per Groenlàndia van generar moviments d’aversió al risc i van augmentar de forma puntual la volatilitat als mercats. 

Al març, els bombardejos entre l’Iran i els EUA i Israel van causar un estrès notable en les primeres matèries energètiques: el petroli Brent va fluctuar al voltant dels 100 dòlars per barril al llarg del mes i el gas TTF, entre els 50 i 60 euros per MWh. Això apunta a un repunt de la inflació i ha fet que els mercats cotitzessin pujades de tipus en les pròximes reunions del BCE.

L’adopció de la intel·ligència artificial (IA) a l’empresa espanyola s’ha accelerat en els últims anys, però ho ha fet d’una manera incompleta i heterogènia. Aquest article analitza el grau de penetració de la IA en funció de quatre dimensions clau: la dimensió de l’empresa, les diferències sectorials, els usos concrets dins l’organització i les principals barreres que en frenen el desplegament. A més a més, presentem una comparativa amb la resta d’Europa. Entendre com i on s’està incorporant la IA és especialment rellevant des d’una perspectiva empresarial i macroeconòmica, ja que la seva adopció condiciona els guanys d’eficiència i de productivitat i pot ampliar les bretxes entre les empreses, els sectors i els treballadors en un teixit productiu com l’espanyol, dominat per les pimes i per les microempreses.

Entre el 2013 i el 2019, la recuperació posterior a les crisis financera i sobirana va permetre avanços graduals però sostinguts en la capacitat adquisitiva de les famílies, amb el suport de la millora de l’ocupació i en un entorn d’inflació continguda. Amb la pandèmia, aquesta dinàmica es va veure alterada, i, malgrat que la renda nominal i el mercat laboral van mostrar resiliència, el xoc inflacionista intensificat després de la invasió d’Ucraïna va erosionar el poder de compra i va tensionar el benestar de les llars, amb un impacte particularment sever sobre les llars de renda baixa. En aquest context, el consum efectiu real de les llars per capita –un indicador ampli de benestar material, que incorpora tant la despesa privada com els béns i els serveis individuals proveïts pel sector públic– permet analitzar com han evolucionat les condicions de vida de les llars europees abans i després de la pandèmia, així com el paper de la redistribució pública.

A l’hora de tancar aquest informe, el conflicte al Pròxim Orient continua obert i continua tensionant els preus de l’energia i dels seus derivats. La durada del conflicte serà determinant per avaluar-ne l’impacte econòmic. La regió produeix gairebé el 30% del cru i el 20% del gas mundials, i, a més a més, s’hi localitzen dues de les principals vies marítimes del món: els estrets d’Ormuz i de Bab el-Màndeb (al mar Roig). Pel que fa al gas, a més a més, és un input clau en la producció de fertilitzants i d’heli, fonamental per a la producció de semiconductors. Així mateix, existeixen elements que poden pressionar per accelerar una sortida del conflicte, com la pèrdua de popularitat de Trump (que pot passar-li factura a les mid-term) o l’elevat cost econòmic de la guerra. Atesa la incertesa de l’entorn, les nostres previsions econòmiques s’ancoren en els preus de l’energia cotitzats als mercats.

Després d’un mes de setembre carregat d’anuncis, la següent reunió del BCE (el 24 d’octubre) serà de transició, si més no en un sentit: el 31 d’octubre del 2019, es posarà fi al mandat de Mario Draghi, el president més carismàtic1 de la història de la institució.

La comunicació és una de les eines més potents de la política monetària. Per aquest motiu, CaixaBank Research ha desenvolupat un índex que mesura el sentiment de les comunicacions del BCE.