El sector citrícola és un dels més importants del sistema agroalimentari espanyol i líder destacat als mercats internacionals d’exportació. Caracteritzat per l’atomització de les explotacions, amb les consegüents dificultats per a la seva modernització, ha d’afrontar reptes i desafiaments importants. En particular, la forta competència de països tercers, en un moment d’intens repunt dels costos de producció, accentuat per la sequera prolongada i per la guerra a Ucraïna. En tot cas, ateses les xifres, la citricultura espanyola continua sent la més competitiva del món, gràcies al distintiu, guanyat a pols, de producte de la més alta qualitat i amb les màximes garanties sanitàries.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
91 resultats per a Mapa mental
El sector oleícola, amb una arrelada tradició al nostre país, és un dels més rellevants del sector agrari espanyol i juga un paper fonamental des del punt de vista econòmic, mediambiental, cultural i gastronòmic. A més de ser font de rendes i d’ocupació a moltes zones rurals, contribueix a la cohesió territorial i social i a la lluita contra la despoblació, l’erosió del sòl i el canvi climàtic.
La pandèmia s’ha fet sentir a tots els sectors de l’economia, en particular als serveis turístics, un sector clau per a l’economia espanyola. No obstant això, el sector exterior va resistir notablement un xoc sense precedents, i, malgrat no tenir aquesta aportació tradicional, el compte corrent va aconseguir mantenir un superàvit. El punt de partida per a la reconstrucció d’una senda de creixement sostenible és millor del que es podria esperar.
El sector del vi juga un paper fonamental al nostre país, no solament en termes econòmics, per la seva contribució a l’activitat, a l’ocupació o a les exportacions, sinó també per l’àmplia extensió del seu cultiu i pel seu arrelament territorial, la qual cosa el converteix en motor de conservació mediambiental i de desenvolupament rural. Espanya és el segon exportador mundial de vi en volum i el tercer en valor, tot i que, en els últims anys, hem assistit a una major penetració a l’Amèrica del Nord i a Àsia, mercats que compren vi d’un import més elevat. Després de la crisi de la COVID-19, els cellers i les cooperatives han d’afrontar importants reptes a mitjà termini i s’han d’adaptar als nous hàbits de consum d’un públic més jove, més digitalitzat i més conscienciat amb el medi ambient. En aquesta estratègia s’emmarca l’aposta pels cultius ecològics, per les vendes on-line o per l’enoturisme.
La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua.
El porcí s’ha consolidat com el sector més rellevant per a la ramaderia espanyola, amb més del 40% de la producció final ramadera. El componen unes 86.500 granges i unes 2.600 empreses transformadores, i la major part de la seva producció es concentra en només tres regions: Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Recentment, el porcí ha esquivat millor que altres sectors carnis la caiguda de la demanda per la COVID-19, gràcies a la seva menor dependència del canal HORECA i al repunt de la demanda procedent de la Xina, on la producció domestica s’ha vist greument afectada per la pesta porcina africana (PPA). Aquesta situació ha permès al sector porcí espanyol consolidar-se com un dels principals actors de la UE i del món. Entre els reptes del sector, cal esmentar la reducció de les emissions contaminants i continuar aplicant de manera estricta les mesures necessàries de bioseguretat per evitar l’entrada de la PPA en territori espanyol.
El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.
Les exportacions agroalimentàries han exhibit un gran dinamisme durant la pandèmia en un context en què el comerç internacional ha patit amb especial intensitat l’impacte de la crisi. La carn de porcí, les fruites i algunes verdures fresques han estat els productes més demandats, i el País Basc i, sobretot, Aragó han estat les regions amb els majors creixements de les exportacions entre el gener i el juliol del 2020. Malgrat aquest comportament favorable fins avui, el sector segueix atentament l’evolució de les tensions comercials globals, en especial entre els EUA i la UE, i les negociacions sobre el brexit.
La inclusió financera garanteix l’accés per part de la població a un nivell apropiat de serveis financers. La reducció significativa d’oficines bancàries a Espanya en els últims anys ha incrementat el risc d’exclusió financera per a alguns clients de les zones rurals. Aquests clients tendeixen a mantenir una preferència pel canal oficina i busquen una oferta especialitzada, sobretot al segment d’empreses. En aquest context, el paper de les oficines rurals és doble: permet al sector bancari especialitzar-se en sectors econòmics crítics per a àmplies parts del territori, com l’agrícola, i, al mateix temps, mantenir el compromís amb la inclusió.
El sector agroalimentari espanyol s’ha començat a recuperar després de dos anys de deteriorament, gràcies a la moderació dels costos de producció i de la sequera. No obstant això, els efectes dels dos xocs encara persisteixen, i encara afronta reptes importants que en limiten la capacitat de creixement de forma estructural.
Després del xoc que va representar la irrupció de la COVID-19, el teixit empresarial turístic va reduir de forma ostensible els nivells d’activitat, de manera que es va destruir molta ocupació i va haver-hi una acollida massiva als ERTO. En l’actualitat, l’oferta turística es troba immersa en un procés de reactivació. L’eliminació de les restriccions a la mobilitat ha animat un bon nombre d’establiments turístics a reobrir les portes, malgrat que els nivells de demanda se situen encara en cotes reduïdes. Amb l’arrencada de la temporada estival, és fonamental que el sector turístic pugui mantenir, i guanyi, l’aposta per la reactivació. Només així s’aconseguirà tornar a generar ocupació.
El mercat immobiliari europeu acumula uns quants anys avançant a bon ritme. Una bona prova d’això és que, des del començament del 2016, els preus de l’habitatge al conjunt de la UE han augmentat, de mitjana, el 4,6% anual, per damunt del creixement dels salaris i del PIB, en termes nominals. Aquesta senda alcista s’observa de manera generalitzada tant per països com a les grans ciutats. En aquest article, analitzem quins factors expliquen aquesta tendència i si presenta algun risc.
El sector agroalimentari espanyol manté un to expansiu el 2025, afavorit per la millora de les condicions meteorològiques, per la contenció dels costos de producció i per l’augment de la demanda. Tot això es tradueix en un increment gradual de la producció i de les exportacions, que ja han recuperat els nivells prepandèmia, i en un mercat laboral més dinàmic, amb generació d’ocupació i amb reducció de la temporalitat. Les perspectives per als propers trimestres són positives, tot i que persisteixen reptes de gran rellevància, com l’augment dels aranzels amb els EUA o l’impacte creixent de fenòmens climàtics extrems, com les inundacions, les sequeres i els incendis.
El sector espanyol de l’automoció intenta trobar el seu lloc en el nou ecosistema mundial, un cop superat l’entorn advers dels últims anys, marcat pels problemes d’aprovisionament als mercats internacionals d’inputs essencials, com els microxips i els semiconductors, i pels augments dels preus i dels tipus d’interès.
Durant els mesos de confinament, es va produir un canvi radical en els patrons de consum d’aliments a Espanya. Utilitzant dades internes de despesa amb targetes espanyoles i estrangeres als TPV de CaixaBank, observem que la despesa en supermercats i en grans superfícies d’alimentació va repuntar amb força durant l’estat d’alarma. També va augmentar l’ús del comerç electrònic, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. En contrapartida, el consum en restaurants es va enfonsar. Malgrat que, durant l’estiu, la despesa domèstica en restauració va repuntar amb força, l’aturada del turisme estranger continua perjudicant en especial els establiments orientats al client internacional.
La inversió al mercat immobiliari comercial va registrar caigudes significatives el 2023, a conseqüència de l’augment dels tipus d’interès. No obstant això, a mesura que avanci el 2024, s’espera una reactivació de les operacions, gràcies al descens que s’anticipa dels tipus d’interès i a una evolució favorable dels fonamentals que determinen el comportament dels diferents segments. D’una banda, un major dinamisme del consum servirà de suport al segment al detall, i la contínua penetració de l’e-commerce continuarà requerint d’inversions al segment logístic. De l’altra, el living es consolidarà com el segment que atreu més inversió, i el sector hoteler continuarà tenint una evolució positiva, gràcies a la bona marxa del turisme a Espanya. Finalment, les oficines continuaran adaptant-se a les noves exigències de sostenibilitat i a les noves formes de treball sorgides arran de la pandèmia.
A Espanya, l’activitat agroalimentària té una rellevància que va més enllà del seu pes en l’economia. El seu paper estratègic en la competitivitat internacional, en la cohesió territorial i en l’autonomia productiva el converteix en un sector clau. Aquest article analitza la seva capacitat per vertebrar el territori i aprofundeix en la seva importància a nivell autonòmic i provincial i en l’evolució del seu pes relatiu en les últimes dècades. Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Catalunya són les comunitats que més contribueixen al sector agroalimentari espanyol, entre les quals destaca Andalusia pel seu volum d’activitat i pel seu dinamisme recent. A nivell provincial, Almeria, Sevilla i Barcelona se situen com els principals nuclis agroalimentaris del país.
Les valoracions dels actius immobiliaris comercials es van recuperar de manera significativa al llarg del 2024, impulsades pel gir en la política monetària i pel descens dels tipus d’interès de mercat. La inversió al sector va créixer al voltant del 20% anual, i els segments living, hoteler i retail van registrar un dinamisme especial. De cara al 2025, tot sembla indicar que la major part de les revaloracions ja hauran tingut lloc, atès que els tipus d’interès ja es troben en nivells pròxims al nou equilibri. Així i tot, el sector continuarà atraient oportunitats d’inversió. Espanya s’està posicionant entre les destinacions més atractives per a la inversió internacional en immobiliari comercial, gràcies a uns fonamentals macroeconòmics sòlids que mantindran el seu atractiu al llarg d’enguany.