La inclusió financera garanteix l’accés per part de la població a un nivell apropiat de serveis financers. La reducció significativa d’oficines bancàries a Espanya en els últims anys ha incrementat el risc d’exclusió financera per a alguns clients de les zones rurals. Aquests clients tendeixen a mantenir una preferència pel canal oficina i busquen una oferta especialitzada, sobretot al segment d’empreses. En aquest context, el paper de les oficines rurals és doble: permet al sector bancari especialitzar-se en sectors econòmics crítics per a àmplies parts del territori, com l’agrícola, i, al mateix temps, mantenir el compromís amb la inclusió.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
315 resultats per a Spain real estate
L’arribada de la pandèmia va ser un cop dur per a un sector que ja travessava una situació delicada arran de les tensions comercials i de les disrupcions al sector de l’automòbil a nivell europeu. Així, la caiguda de l’activitat manufacturera en el 2T 2020 va ser més intensa que la del conjunt de l’economia, tot i que la recuperació posterior va ser més vigorosa. Alguns sectors, com el tèxtil, el calçat i les begudes, o fins i tot l’automòbil, es van veure molt impactats i s’estan recuperant més lentament, mentre que altres sectors, com el farmacèutic o el de l’alimentació, amb prou feines van patir el xoc. El relaxament de les restriccions, els avanços en el procés de vacunació i la reducció de la incertesa contribuiran a reactivar el consum i els fluxos de turisme internacional, de vital importància per a la nostra economia, i això, al seu torn, afavorirà l’activitat del sector manufacturer.
El 2021, es va assolir una fita difícil d’imaginar un any enrere: la vacunació massiva d’una gran part de la població als països avançats. Malgrat que s’estan produint noves onades de contagis, als països on els nivells de vacunació de la població són més elevats, és d’esperar que no s’hagin de tornar a restriccions a l’activitat i a la mobilitat tan severes com les que van marcar el compàs de l’evolució econòmica des de l’esclat de la pandèmia.
El mercat immobiliari espanyol es va accelerar el 2024, en especial en el segon semestre, gràcies al descens dels tipus d’interès, que es va sumar a un conjunt de factors que mantenen la demanda d’habitatge molt dinàmica, entre els quals destaquen uns fluxos migratoris significatius, una notable creació d’ocupació i una forta demanda estrangera. D’altra banda, l’oferta d’habitatge nou està començant a despertar, però continua sent insuficient per fer front a l’elevada demanda. Aquest desajustament entre una demanda sòlida i una oferta escassa impulsa els preus de l’habitatge a l’alça i dibuixa una tendència ascendent, que preveiem que tindrà continuïtat el 2025.
L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini.
El mercat immobiliari espanyol s’està desaccelerant, però ho fa a un ritme més moderat del que es preveia a l’escenari que vam publicar a l’Informe Sectorial Immobiliari del mes de desembre.
La indústria farmacèutica és un sector clau i estratègic de l’economia espanyola, com ho ha evidenciat la pandèmia. En els 25 últims anys, el sector ha guanyat una rellevància enorme i s’ha convertit en un motor important de les exportacions espanyoles i de la inversió privada en R+D. Malgrat això, la seva capacitat productiva encara té marge de millora. És desitjable que el futur de la indústria espanyola s’uneixi més estretament a la indústria farmacèutica i aposti pel seu creixement, ja no solament per motius estratègics, sinó per raons purament econòmiques, ja que es tracta d’una indústria extremadament competitiva i amb una gran capacitat de generar ocupació de qualitat, la qual contribuiria a la modernització de l’economia.
El sector del comerç al detall exerceix un paper molt rellevant en una economia eminentment de serveis com l’espanyola, amb un pes més elevat en relació amb altres economies europees en termes d’activitat, d’ocupació i de nombre d’empreses. Es tracta d’un sector empresarialment atomitzat, amb una forta presència de pimes i de micropimes i especialment intensiu en ocupació. A més a més, la seva presència està àmpliament estesa d’una punta a l’altra de la nostra geografia. Tot plegat li concedeix un cert paper cohesionador, tant des del punt de vista social com territorial, dins l’economia espanyola.
La irrupció de la pandèmia ha modificat l’escenari per a la inversió immobiliària en actius relacionats amb el comerç al detall. D’una banda, les fortes restriccions a la mobilitat i al negoci han reduït els preus i les rendes dels locals comercials i han moderat l’interès inversor. De l’altra, la COVID-19 ha provocat un canvi en els hàbits dels consumidors espanyols que ha beneficiat els supermercats, on la inversió va assolir màxims històrics el 2020, i que ha accelerat la penetració del comerç on-line en el sector detallista, que ha impulsat, així, la inversió en la logística necessària per donar suport a aquest canal de vendes.
El sector agroalimentari es consolida com el motor principal de les exportacions de béns d’Espanya, mantenint-la entre les principals potències exportadores de productes agraris a nivell mundial. Entre els factors que expliquen aquesta solidesa, a més de la contrastada capacitat competitiva del sector, destaca l’elevada diversificació geogràfica de les destinacions de les exportacions, un element que confereix una notable resiliència al sector davant de possibles xocs.
Dossier
L'augment del deute en temps de pandèmia: com afrontar-lo?
En el episodio de febrero de Economía Exprés, nos adentramos en los datos internos de alta frecuencia para comprender mejor el pulso de la economía cotidiana. Con la ayuda del Indicador Salarial de CaixaBank Research, exploramos cómo evolucionan los salarios en España según la edad, el sector, el tamaño de la empresa y la movilidad laboral. También entendemos, más allá de las encuestas, la solidaridad en España: quién dona más, cuáles son las causas más apoyadas y cómo reaccionamos ante catástrofes como la DANA en Valencia. Y cómo se tratan los datos para preservar la privacidad y la confidencialidad. Tampoco falta nuestro repaso a la actualidad económica española, que confirma el sólido crecimiento del PIB en 2025, la fortaleza del mercado laboral y la reciente moderación de la inflación. Un episodio que conjuga el tono divulgativo de Patricia Esteban con el rigor económico de Josep Mestres Domènech, para conectar los datos con la realidad del día a día.
También disponible en: YouTube Music | Apple Podcasts
Clàudia Canals participó en el “X Spain-US Business Forum”, celebrado el 11 de noviembre por la Spain-US Chamber of Commerce, con una revisión de las perspectivas económicas para los Estados Unidos en la que hace hincapié en el origen sanitario y el carácter global de la crisis, en la respuesta de la política fiscal, el apoyo de la Fed y la guerra comercial y tecnológica con China.
La indústria de l’automoció és un motor important de creixement i de prosperitat a nivell mundial, per la seva contribució (i) social, en facilitar la mobilitat de les persones de manera eficient, segura i assequible, i (ii) econòmica, com a motor d’innovació, generador d’ocupació de qualitat i pilar del comerç internacional. En el cas d’Espanya, s’ha convertit en un puntal de la nostra indústria i en un referent a escala mundial, gràcies a una gran capacitat de producció i a una elevada productivitat, derivada d’una mà d’obra qualificada i d’un alt nivell d’automatització de les plantes. La crisi econòmica generada per la pandèmia ha afectat un sector que es troba en plena transformació tecnològica cap a l’electrificació. Una transició necessària i que comptarà amb un suport important dels fons Next Generation EU (NGEU).
Cada vegada són més les persones que viuen de lloguer. En els 5 últims anys, el percentatge de llars que lloguen l’habitatge principal ha augmentat de manera significativa: del 16,1% el 2013 al 17,8% el 2018. La forta demanda d’habitatges de lloguer ha fet repuntar els preus, en especial a les grans ciutats i als punts turístics, tot i que, en els trimestres més recents, s’ha observat una certa tendència a la moderació. De cara al futur, s’espera que la demanda d’habitatge de lloguer continuï sent robusta, de manera que serà necessari augmentar l’oferta de forma compassada per evitar més pressions sobre els preus.
La demanda estrangera ha estat un dels puntals que ha dinamitzat el sector immobiliari espanyol durant la recuperació. En només 10 anys, les compres d’habitatge per part d’estrangers s’han triplicat, fins a assolir els 65.300 habitatges el 2018, el 12,6% del total, una xifra gens menyspreable. En aquest article, analitzem la demanda estrangera d’habitatge a Espanya, així com els factors que en determinaran l’evolució en els propers trimestres.
Les perspectives de l’economia espanyola i dels seus sectors d’activitat són positives. Esperem un major ritme de creixement per als sectors lligats a la transició digital, com les TIC i els serveis professionals o sectors en què Espanya despunta per una elevada competitivitat, com el farmacèutic o el turístic.
L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar entre els mesos de març i de juny. Així, les compravendes d’habitatges i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut en el tercer trimestre de 2020, una tendència que preveiem que es consolidarà el 2021. El preu de l’habitatge, que fins avui ha mantingut una evolució feble, però sense arribar a registrar ajustos pronunciats, esperem que mantingui una tònica similar en els propers trimestres, i és probable que tanqui el 2021 amb un descens proper al 2%.
L’economia espanyola encara el 2026 des d’un bon punt de partida, amb el suport de la inèrcia positiva del sòlid creixement registrat el 2025, del dinamisme del mercat laboral, de la fortalesa de la demanda interna i d’una inflació relativament continguda malgrat el xoc energètic. L’esclat de la guerra a l’Iran ha introduït un nou xoc d’oferta que incrementa la incertesa i ens obliga a revisar a la baixa el creixement previst del PIB per a enguany fins al 2,1%, 0,3 p. p. per sota de la previsió anterior. De tota manera, s’espera que la desacceleració tingui una intensitat desigual en funció dels sectors. Les branques manufactureres, més intensives en energia, obertes a l’exterior i amb una posició cíclica més feble, seran les més afectades. En canvi, els serveis i altres activitats vinculades a la demanda interna parteixen d’una situació més sòlida i presenten una menor exposició.
El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.