Aquest article constata, gràcies a l’ús de dades internes anonimitzades d’alta freqüència, l’impacte de les pujades i de les baixades dels tipus d’interès entre el 2022 i el 2025 en el consum dels espanyols. Els resultats mostren que la política monetària de l’últim cicle ha influït de manera clara, tot i que amb intensitat moderada, sobre el consum de les llars a Espanya, i que les baixades de tipus han tingut un impacte tangible a l’hora d’impulsar la despesa de les llars amb hipoteques a tipus variable.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
315 resultats per a Spain real estate
La despesa turística internacional es va accelerar lleugerament al març del 2026, impulsada per la redirecció de fluxos turístics cap a Espanya dels principals països europeus emissors de turistes. Aquest repunt va compensar la caiguda del turisme procedent de l’est d’Àsia, que, tot i ser intensa, representa una petita part del turisme a Espanya.
El sector de la restauració manté la seva bona ratxa el 2025, amb un creixement sòlid de la despesa, gràcies a l’embranzida del turisme nacional i internacional. Malgrat que el ritme es modera en relació amb els anys anteriors, les dades mostren una clara resiliència, fins i tot després de l’apagada elèctrica del 28 d’abril, que va representar un cop puntual per a la facturació.
El sector manufacturer espanyol ha superat un 2022 marcat per la crisi energètica i pels problemes de proveïment d’algunes primeres matèries, que li van impedir recuperar els nivells previs a la pandèmia. El 2023, malgrat que el context econòmic continua subjecte a una gran incertesa, les perspectives són una mica més favorables que uns mesos enrere: un cop esquivats els escenaris més adversos que s’albiraven a l’hivern, l’economia continua donant senyals positius, gràcies a l’estabilització dels mercats energètics i a la resiliència del mercat laboral i del consum de les llars espanyoles.
La irrupció de la pandèmia al començament del 2020 ha tingut repercussions sense precedents en molts àmbits de l’economia. Una d’aquestes repercussions ha estat el consum de les llars, principal component del PIB i considerat tradicionalment un indicador de la salut de l’economia i del benestar de la societat. A causa de les restriccions a l’activitat i a la mobilitat durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19, l’enfonsament del consum va ser molt superior al de crisis anteriors. La part positiva és que, amb l’aixecament de les restriccions, el consum a Espanya ha rebotat el 2021 de forma més intensa que en el passat. De fet, a l’octubre, el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
Malgrat l’empitjorament del context econòmic, el sector immobiliari mostra una marcada tendència alcista, amb una demanda molt forta i amb un repunt notable dels preus. Per la seva banda, l’oferta d’habitatge nou es veu afectada per la guerra a Ucraïna, en forma d’un encariment addicional dels costos de construcció i de l’agreujament dels problemes de proveïment de materials a causa dels colls d’ampolla en les cadenes globals de valor. Això accentua el desajustament entre la demanda i l’oferta d’habitatge i fa preveure que la tendència alcista del preu de l’habitatge tindrà una certa continuïtat. No obstant això, hi ha diversos factors de signe contrari que haurien de contribuir a moderar l’avanç de la demanda i dels preus a mitjà termini, entre els quals destaquen l’impacte de la inflació sobre la renda real de les llars i l’augment dels tipus d’interès per part del BCE.
Entre el 2018 i el 2024, l’economia espanyola ha experimentat una millora substancial en els preus relatius de l’electricitat i del gas, que han passat de ser més cars que la mitjana europea a beneficiar-se de tarifes més baixes. Aquest descens respon al fort creixement de la producció d’energia solar fotovoltaica i eòlica terrestres, els dos processos de generació elèctrica amb un cost més baix. Els menors preus de l’electricitat en comparació amb els competidors europeus han afavorit un bon funcionament del sector manufacturer en els últims exercicis. Aquest avantatge en la generació d’electricitat sostenible i de baix cost posiciona la indústria espanyola en una situació avantatjada en relació amb els seus competidors.
Vols conèixer les tendències de l’economia espanyola de manera fàcil i intuïtiva? Saber com estan evolucionant els salaris, el consum, el turisme, l’accés a l’habitatge o la desigualtat a Espanya, a la teva comunitat autònoma, per edat, sexe o nivell d’ingressos? En aquest vídeo t’expliquem com funciona el portal d’Economia en temps real de CaixaBank Research i per què és un projecte pioner en el tractament i la visualització de dades internes.
El nostre director d’Economia espanyola explica el potencial de les dades en temps real i com els estem fent servir a CaixaBank Research per monitoritzar l’economia. El vídeo forma part de la col·lecció «Formació sobre rodes», una iniciativa del programa d’Accionistes CaixaBank per fomentar la cultura financera.
El preu de l’habitatge ha repuntat amb força des de la meitat de l’any passat, però l’evolució és molt desigual entre municipis i regions. Un factor que contribueix a aquesta heterogeneïtat geogràfica és la recuperació de la demanda estrangera: els preus de l’habitatge als municipis més turístics creixen amb més vigor que als no turístics. Els models de previsió del preu de l’habitatge de CaixaBank Research, basats en el big data i en tècniques de machine learning, apunten a una desacceleració moderada del preu de l’habitatge en els propers trimestres.
A Espanya, l’activitat agroalimentària té una rellevància que va més enllà del seu pes en l’economia. El seu paper estratègic en la competitivitat internacional, en la cohesió territorial i en l’autonomia productiva el converteix en un sector clau. Aquest article analitza la seva capacitat per vertebrar el territori i aprofundeix en la seva importància a nivell autonòmic i provincial i en l’evolució del seu pes relatiu en les últimes dècades. Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Catalunya són les comunitats que més contribueixen al sector agroalimentari espanyol, entre les quals destaca Andalusia pel seu volum d’activitat i pel seu dinamisme recent. A nivell provincial, Almeria, Sevilla i Barcelona se situen com els principals nuclis agroalimentaris del país.
Després de l’extraordinari creixement dels fluxos turístics dels últims anys, el 2018 el creixement del nombre de turistes internacionals es va moderar a totes les regions del món, llevat del Pròxim Orient, on va augmentar amb vigor.
Les polítiques econòmiques implementades durant la pandèmia han esmorteït l’impacte de la crisi sobre la situació financera de les famílies. D’una banda, s’ha evitat una major caiguda dels ingressos de les llars, mentre que, de l’altra, la política monetària acomodatícia del BCE ha propiciat una reducció dels pagaments per interessos del deute. Una anàlisi detallada de l’esforç que fan les llars per pagar la hipoteca, a partir de les dades internes de CaixaBank, degudament reponderades perquè siguin representatives de la població espanyola, mostra que les mesures han aconseguit reduir l’esforç hipotecari durant la pandèmia a la majoria de llars, tot i que encara continuen existint bosses de vulnerabilitat entre les llars de renda baixa.
El sector s’orienta cap a una estratègia que diversifiqui l’oferta turística i que abordi les febleses del model tradicional de sol i platja per mantenir la posició de lideratge internacional de la qual gaudeix Espanya en el ranking global de competitivitat.
Dossier
Tipus d'interès reals baixos i estabilitat econòmica
El sector de l’hoteleria va ser un dels sectors que més va patir les conseqüències de la pandèmia, ja que es trobava a l’epicentre de les mesures de distanciament social a les quals es va recórrer per contenir l’avanç de la COVID-19. Tot i que els indicadors oficials apunten a una recuperació clara del sector el 2022, aquesta recuperació no ha estat totalment generalitzada. A partir d’una anàlisi de les dades internes de CaixaBank, s’evidencien les grans diferències existents dins el sector, amb una part que ha millorat molt la seva situació en relació amb el 2019 i una altra part, gens negligible, que encara arrossega dificultats.
Una de les conseqüències de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat la major conscienciació de la població i, per extensió, de la classe política sobre la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en les polítiques econòmiques, amb la finalitat d’impulsar una reactivació de l’economia de forma més sostenible i resilient. El sector turístic no és aliè a aquestes tendències, en primer lloc, perquè la seva pròpia activitat es pot veure perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic i, en segon lloc, perquè hi ha un ampli marge perquè l’activitat turística sigui més sostenible. Aquest article tracta de respondre què entenem per sostenibilitat al sector turístic, com es pot mesurar, en quin punt es troba el sector turístic espanyol i cap a on es dirigeix.
Al final del mes de novembre, la millora de la situació del sector turístic era palpable. Es van consolidar les bones xifres de l’estiu, gràcies al fet que es va aconseguir allargar la temporada durant el mes d’octubre i una part de novembre. Aquesta bona tendència s’ha enterbolit amb la irrupció de la nova onada de la COVID-19 a Espanya, vinculada a la variant òmicron. No obstant això, quan s’estabilitzi aquesta onada, cal pensar que el sector tornarà a la senda de recuperació que venia registrant.
El fort creixement que ha experimentat el turisme internacional a Espanya té un impacte molt positiu sobre el creixement de l’economia i de l’ocupació. No obstant això, també genera efectes sobre la població resident que no sempre són positius, com ho reflecteix l’augment de la congestió per l’elevada afluència de turistes en determinats punts de la geografia espanyola. Això ha revifat el debat sobre la necessitat d’avançar cap a un turisme de més qualitat.
Els indicadors mostren que el ritme de creixement del sector turístic espanyol s’està normalitzant després dels excepcionals registres del 2022-2024, impulsats per la recuperació postpandèmia i pel consegüent repunt del consum de serveis. Les tendències observades al final del 2024 es prolonguen el 2025: el sector manté el seu atractiu per a un nombre creixent de turistes internacionals, mentre que el turista resident perd presència a les destinacions locals i guanya protagonisme a l’estranger. Així i tot, enguany, el sector tornarà a ser clau per a l’economia espanyola. Segons les nostres previsions, el PIB turístic creixerà el 2,7%, gràcies a la sòlida arrencada de l’any, a l’augment de la renda disponible de les famílies, a la reactivació d’algunes economies europees i a la moderació de la inflació turística.