El dólar cambia de ritmo: tras depreciarse un 13% frente al euro en el primer semestre, frenó su caída en verano y ha recuperado algo de terreno desde septiembre. En próximos trimestres, las previsiones de crecimiento e inflación apuntan a un dólar algo más débil, aunque persisten factores que podrían sostenerlo: la resiliencia económica de EE. UU., unos tipos reales más altos en EE. UU. (tras moderarse las expectativas de inflación) y una importante recuperación de su papel como activo refugio.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
589 resultats per a inflación subyacente
Las perspectivas del yen frente al euro para los próximos trimestres son de estabilidad general, aunque con un sesgo ligeramente favorable a la divisa japonesa. Las expectativas económicas para 2025 son algo mejores en Japón, y el Banco de Japón está endureciendo su política monetaria cuando el BCE está recortando los tipos de interés. No obstante, aunque el diferencial de tipos nominales a corto plazo sea favorable al yen, la principal fuerza directora de la divisa nipona (tanto frente al euro como frente al dólar) está siendo el diferencial de tipos reales a largo plazo. Este se debería mantener estable en un entorno al que, a las dinámicas monetarias, habría que añadir la diferente normalización de la inflación de ambas geografías (acelerándose en Japón y desacelerándose en Europa).
A partir de l’anàlisi anonimitzada de dades internes de CaixaBank, analitzem en profunditat el comportament recent de la despesa en restauració a Espanya.
L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.
El sector agroalimentari es consolida com el motor principal de les exportacions de béns d’Espanya, mantenint-la entre les principals potències exportadores de productes agraris a nivell mundial. Entre els factors que expliquen aquesta solidesa, a més de la contrastada capacitat competitiva del sector, destaca l’elevada diversificació geogràfica de les destinacions de les exportacions, un element que confereix una notable resiliència al sector davant de possibles xocs.
L’augment dels tipus d’interès que duen a terme els bancs centrals en la seva lluita contra la inflació genera preocupació per l’impacte que l’enduriment de les condicions financeres pot tenir sobre els mercats immobiliaris. En moltes economies desenvolupades, el preu de l’habitatge ha pujat de forma molt significativa en els últims anys, una tendència que es va accelerar durant la pandèmia i que ha avivat el temor que s’hagin format bombolles immobiliàries. En aquest context, en diversos països, les autoritats han posat en marxa una sèrie d’instruments macroprudencials per refredar el mercat. A Espanya, el risc de bombolla immobiliària sembla contingut.
Malgrat l’empitjorament del context econòmic, el sector immobiliari mostra una marcada tendència alcista, amb una demanda molt forta i amb un repunt notable dels preus. Per la seva banda, l’oferta d’habitatge nou es veu afectada per la guerra a Ucraïna, en forma d’un encariment addicional dels costos de construcció i de l’agreujament dels problemes de proveïment de materials a causa dels colls d’ampolla en les cadenes globals de valor. Això accentua el desajustament entre la demanda i l’oferta d’habitatge i fa preveure que la tendència alcista del preu de l’habitatge tindrà una certa continuïtat. No obstant això, hi ha diversos factors de signe contrari que haurien de contribuir a moderar l’avanç de la demanda i dels preus a mitjà termini, entre els quals destaquen l’impacte de la inflació sobre la renda real de les llars i l’augment dels tipus d’interès per part del BCE.
En el primer podcast del año, nuestro economista Ricard Murillo sintetiza los principales mensajes del Informe Mensual de enero y arroja algo de luz a un escenario en el que, pese a las sombras de la elevada inflación y las subidas de los tipos interés, se vislumbran elementos que pueden ser un apoyo al crecimiento económico en los próximos trimestres: el buen tono del mercado laboral, la caída de los precios de la energía y señales de que la inflación ya podría haber tocado techo.
En el episodio de marzo de “Economía Exprés”, los economistas Rita Sánchez y Oriol Carreras nos desvelan los detalles del nuevo escenario de previsiones para la economía global y española. Un escenario en el que proyectamos un mayor crecimiento del PIB, sobre todo en EE. UU. y en España, y una menor inflación en la eurozona y España, no así en EE. UU. Además hacemos balance de la ejecución de los fondos europeos NGEU y discutimos la situación y perspectivas del sector inmobiliario español, en los que la población inmigrante juega un importante papel.
También disponible en: Google Podcasts | Apple Podcasts
La guerra a Ucraïna ha alimentat el temor a un desproveïment de determinats inputs essencials per al sector agroalimentari, pel fet que Rússia i Ucraïna són actors principals en l’oferta mundial de cereals, d’olis i de fertilitzants, entre altres primeres matèries. Per això no sorprèn que, després de l’esclat del conflicte, els preus de les primeres matèries agrícoles als mercats internacionals repuntessin de forma molt marcada. Una escalada de preus que s’ha traslladat als costos de producció del sector agrícola espanyol, importador net de fertilitzants i de pinsos, i que està repercutint sobre els preus dels aliments que paguen els consumidors finals. No obstant això, els esdeveniments més recents (els acords per alliberar una part del cereal retingut a la mar Negra i les bones collites en altres països productors) han ajudat a estabilitzar els preus agrícoles i a reduir el risc d’una crisi alimentària global.
Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.