Un cop transcorreguts 100 dies des de l’arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA, i cinc setmanes després de l’anunci de les pujades aranzelàries, la sensació és de calma tensa a l’economia i als mercats financers, mentre s’espera l’evolució de les negociacions entre els grans blocs comercials.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
302 resultats per a paisatge després de la tempesta
La geopolítica continuarà exercint un paper fonamental el 2026, tenint en compte el reordenament del procés de globalització en què està immersa l’economia internacional des de la pandèmia. A més a més, l’economia continuarà exposada a la combinació de les noves tendències de fons (restriccions als moviments comercials i migratoris, auge de la IA, etc.) i els desafiaments a curt termini (escàs espai fiscal, valoracions elevades als mercats financers).
Creixement sectorial generalitzat després de superar els xocs dels últims anys
Observatori sectorial
El nostre Indicador Sectorial recull una millora generalitzada entre sectors el 2024, especialment significativa en algunes branques manufactureres, com ara la indústria química, la farmacèutica i la paperera, beneficiades pel descens de la factura energètica i per la millora de les exportacions. Per contra, el sector de l’automoció s’ha desaccelerat de forma notable al llarg d’aquest any, després de la recuperació experimentada el 2023.
L’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE ha provocat una acceleració dels preus de l’habitatge, en especial als mercats amb un fort desajustament entre una oferta insuficient i una demanda dinàmica. Entre les economies on els preus reals han augmentat amb més força en l’últim any i mig, i on els mercats residencials presenten indicadors d’una sobrevaloració més significativa, destaquen Portugal, Bulgària, Hongria, els Països Baixos i Estònia. En canvi, els mercats de grans economies com Alemanya, Suècia, França i Luxemburg continuen sobrevalorats, però han corregit el fort creixement de preus que van experimentar en les dècades prèvies a la pandèmia i han reduït els senyals de sobreescalfament.
En aquest quart i últim article del Dossier "Solidaritat a Espanya: radiografia d’una societat compromesa, analitzem, en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, el canvi en el volum agregat i en el nombre de donatius que es van realitzar després de la DANA a través de l’operativa bancària de CaixaBank per entendre com va ser la resposta solidària a les inundacions.
Després d’uns mesos amb vents menys desfavorables del que s’esperava, milloren les previsions de creixement per a enguany.
Repassem l’evolució recent, l’impacte macroeconòmic i els reptes del sector turístic europeu després d’haver superat en 12 milions el nombre de turistes internacionals que van visitar el continent el 2019.
Enmig de la tempestat provocada per la pandèmia, el mercat immobiliari portuguès ha mantingut el to. Tot i que la major incertesa i les restriccions van provocar l’ajornament de decisions de compra d’habitatge, els preus es van desaccelerar poc i van avançar al voltant del 8% el 2020.
Un any després de la DANA, les dades mostren una recuperació generalitzada, tot i que de magnitud una mica desigual entre municipis, comerços i perfils socioeconòmics.
Utilitzem dades internes de CaixaBank, degudament anonimitzades, per fer una anàlisi exploratòria sobre com es modifica, en el cas espanyol, el consum després de la jubilació. La utilització d’aquestes dades permet conèixer amb precisió els ingressos, el consum i l’estalvi dels individus i identificar el moment de la jubilació.
El sector turístic espanyol ha entrat en una nova etapa de creixement més moderat després dels anys de forta expansió impulsats per la recuperació postpandèmia.
David és economista al Departament d'Economia espanyola. Va estudiar Filosofia, Política i Economia a la Universitat d'Oxford i després va continuar els estudis d'economia a l'Escola d'Economia d'Estocolm i la Universitat de Pennsilvània. També té un mestratge en finances de la Universitat Bocconi. Abans d'incorporar-se a Caixabank Research, David va treballar com a becari i després com a analista de recerca al Banc Central Europeu. Està particularment interessat en la macroeconomia, l'economia política i les finances conductuals.
El vot del Regne Unit al juny del 2016 a favor de la sortida de la Unió Europea (UE) va obrir un nou escenari per a l’economia britànica que pot tenir conseqüències importants per a l’economia espanyola. En especial per al sector turístic, que rep gairebé 16 milions de turistes britànics a l’any1. En aquest article, analitzem l’impacte que ha tingut el brexit en els fluxos de turistes britànics que visiten Espanya i el seu impacte potencial de cara al futur sota diferents escenaris de sortida de la Unió.
- 1Aquesta xifra representa gairebé el 22% del total de turistes estrangers a Espanya (dades del 2018).
El sector agroalimentari espanyol s’ha començat a recuperar després de dos anys de deteriorament, gràcies a la moderació dels costos de producció i de la sequera. No obstant això, els efectes dels dos xocs encara persisteixen, i encara afronta reptes importants que en limiten la capacitat de creixement de forma estructural.
Com ha evolucionat la despesa en aigua, llum i gas en els últims cinc anys? Analitzem de manera anonimitzada els rebuts domiciliats en els comptes bancaris de CaixaBank i la seva principal partida, els subministraments bàsics, per entendre l’esforç que han hagut de fer les llars espanyoles per pagar la factura energètica.
La recuperació de l'activitat a la zona està sent desigual: mentre que la despesa dels residents s'ha normalitzat amb rapidesa, l'activitat comercial avança a un ritme més lent, amb un nombre significatiu de comerços encara inactius. A més a més, l'impacte ha estat molt diferent segons el municipi, el nivell de renda de les llars i la mida de les empreses.
La demanda estrangera és un pilar fonamental per explicar la fortalesa de la demanda d’habitatge en l’actual cicle expansiu. Una gran part d’aquesta demanda procedeix d’estrangers que resideixen a Espanya, un col·lectiu que ha anat en augment en els últims anys, durant els quals s’ha produït una arribada notable d’immigrants al nostre país.