La temporada alta torna a atreure el turista internacional a Espanya
El sector turístic espanyol ha tornat a trepitjar l’accelerador. Després dels anys d’intensa recuperació postpandèmia, el 2025 va començar a alleugerir el pas, però les dades de la temporada alta del 2026 confirmen un nou canvi de tendència.
El sector turístic espanyol ha tornat a trepitjar l’accelerador. Després dels anys d’intensa recuperació postpandèmia, el 2025 va començar a alleugerir el pas, però les dades de la temporada alta del 2026 confirmen un nou canvi de tendència. El sector turístic espanyol s’ha beneficiat del redireccionament dels fluxos turístics, que, després de l’esclat del conflicte al Pròxim Orient, han trobat a Espanya un lloc segur i igualment atractiu.1
Aquesta temporada alta, Espanya ha rebut 1,8 milions de turistes internacionals més que l’any passat (el +5,7% interanual entre el juny i l’agost), la qual cosa ha situat el creixement acumulat des del gener en el 5,4%. El Regne Unit continua sent el principal mercat emissor de turistes i, el 2026, ha mostrat un avanç significatiu, en un context de recuperació després de diversos exercicis de creixement molt discret. També han mostrat un dinamisme notable els països de l’Europa de l’Est, els EUA, Suïssa i Itàlia, els fluxos dels quals han crescut amb força i han continuat guanyant pes dins la demanda internacional. Destaca també el mercat de la Resta d’Amèrica, que inclou l’Amèrica Llatina, el més dinàmic des de l’inici del 2026, tot i que ha moderat el ritme de creixement en els mesos estivals. En canvi, Alemanya i França, dos dels principals mercats per al sector espanyol, han registrat una evolució més feble del que s’esperava.
La despesa del turista estranger també ha mantingut un to dinàmic durant la temporada alta, amb un avanç del 8,3% interanual. Aquest creixement ha tingut el suport tant de l’augment de les arribades com de l’elevada inflació turística (prop del 4% en el mateix període). Per la seva banda, la despesa mitjana per turista ha augmentat el 2,4% entre el juny i l’agost, un ritme inferior al dels preus turístics i al registrat un any abans (el +3,8%). Per mercats emissors, les dades de l’INE de despesa mitjana per turista apunten a una evolució especialment positiva dels turistes alemanys, que ha compensat amb escreix la feblesa observada entre els turistes britànics. Per categories, el nostre indicador de la despesa total dels turistes internacionals2 mostra un comportament especialment favorable en restauració, amb un creixement del 15,9%, mentre que la despesa en comerç i oci ha avançat a taxes pròximes a les de l’agregat, i l’allotjament ha registrat un creixement més moderat (vegeu el segon gràfic).
- 1
En aquest article, tots els indicadors analitzats fan referència a una temporada alta que va des del juny fins a l’agost.
- 2
L’indicador de despesa turística internacional a Espanya recull pagaments presencials i retirades d’efectiu realitzats pels turistes internacionals a Espanya. Es consideren com a despesa de turistes internacionals els pagaments efectuats a Espanya als TPV de CaixaBank amb les targetes emeses per entitats estrangeres.
En aquest context de dinamisme renovat de la demanda internacional, el sector hoteler ha tornat a registrar una temporada alta positiva, amb una ocupació que ha assolit el 76,9% per habitació disponible, en relació amb el 76,5% d’un any abans. Aquesta millora ha anat acompanyada d’un sòlid avanç de la rendibilitat, del 6,0% interanual.
L’evolució territorial confirma, a més a més, la tendència observada després de la pandèmia cap a una major fortalesa de les destinacions del nord peninsular, tradicionalment menys atractives per al turista. Cantàbria, Astúries i Galícia han tornat a millorar els nivells d’ocupació i de rendibilitat, tot i que Astúries encara presenta marge de millora en termes d’ingressos per habitació disponible. En canvi, Madrid i Canàries destaquen per una evolució menys favorable, amb descensos en l’ocupació en relació amb el 2025 i amb avanços de la rendibilitat inferiors a la mitjana.








