Del menú del dia al dissabte a la nit: patrons intersetmanals del consum en restauració a Espanya

• 1

  Segons les nostres dades internes, el 40,5% de la facturació total del restaurant mitjà espanyol es concentra en només quatre mesos de l’any (temporada alta del juny al setembre), tal com ho analitzem a «El sector de la restauració el 2024: el que revelen les dades de milions de transaccions de pagaments amb targetes», a l’Informe Sectorial de Turisme 1S 2025.

L’activitat en restauració es concentra en els últims dies de la setmana. De fet, es tracta d’un patró força estable en els últims anys (vegeu el primer gràfic), tot i que, entre el 2021 i el 2022, es va registrar fins i tot un lleuger repunt del pes relatiu entre el divendres i el diumenge, vinculat, probablement, al teletreball i a canvis en els hàbits d’oficina, que van reduir de forma parcial el consum del dilluns al dijous. En qualsevol cas, l’efecte va ser limitat i s’ha anat corregint. El 2025, entre el divendres i el diumenge, es concentra una mica més del 57% de la despesa setmanal (només 0,7 p. p. més que el 2019), en relació amb una mica menys del 43% entre el dilluns i el dijous.

• 2

  Aquestes dades del tiquet mitjà corresponen a l’any 2025, però cal assenyalar que, de nou, aquesta bretxa s’ha mantingut molt estable al llarg dels últims anys i que les xifres no difereixen de manera significativa de les del 2019.

L’evolució de la despesa en restauració apunta a un canvi molt gradual en els patrons de consum al llarg del dia: tot i que el dinar continua sent el moment clau i més rellevant, el sopar ha anat guanyant pes relatiu amb el pas del temps, tant del dilluns al dijous com, sobretot, del divendres al diumenge.

Entre el dilluns i el dijous, el sopar ha passat de representar el 40,8% de la despesa el 2019 al 42,6% el 2025, mentre que el dinar ha reduït el seu pes del 49,0% al 44,8%. Una tendència similar s’observa del divendres al diumenge, on el sopar augmenta la seva participació del 37,9% al 41,0%. La pandèmia va introduir una alteració temporal d’aquest patró: el 2021, s’aprecia un repunt del dinar durant els divendres-diumenge (el 49,2% de la despesa, en relació amb el 46,7% del 2019), associat, probablement, a una recuperació del consum condicionada encara per les restriccions i més concentrada en horaris diürns. No obstant això, en els anys posteriors, el repartiment de la despesa es torna a desplaçar de forma gradual cap al sopar.

Aquesta evolució apunta a una certa recomposició de la despesa cap a moments de consum més vinculats a l’oci i a la socialització, en especial en el tram final de la setmana. Malgrat que el dinar continua concentrant la major part de la despesa, l’avanç relatiu del sopar reforça la idea que la restauració del divendres al diumenge es basa cada vegada més en experiències de consum més discrecional i amb una despesa mitjana més elevada.

A totes les províncies espanyoles, el percentatge de despesa en restauració del divendres al diumenge supera el de la realitzada durant la resta de la setmana. No obstant això, en analitzar la distribució d’aquesta variable i en contrastar el comportament entre els dilluns-dijous i els divendres-diumenge, apareixen diferències notables, tal com ho reflecteixen els mapes de l’últim gràfic.

La despesa al llarg de la setmana laboral tendeix a ser relativament més elevada a les províncies amb una major densitat econòmica i urbana, on la restauració es beneficia de l’activitat laboral i del consum recurrent associat al dia a dia. En canvi, a bona part de l’interior peninsular i en algunes províncies de l’oest i del sud, la despesa del divendres-diumenge guanya pes relatiu i reflecteix un patró més vinculat a l’oci i a la socialització. En conjunt, aquest contrast apunta a la coexistència de dos perfils territorials de demanda: un més estructural i sostingut durant la setmana i un altre més concentrat i dependent del consum en el tram final de la setmana.

Un esment a part mereixen l’arc mediterrani i algunes províncies turístiques, que presenten un patró més mixt, ja que combinen un pes relativament elevat de la despesa entre setmana amb una presència també significativa del consum del divendres al diumenge, situació coherent amb una demanda més diversificada i més associada al consumidor estranger.

L’anàlisi de la despesa en restauració a Espanya posa de manifest l’elevada persistència d’un patró clarament concentrat del divendres al diumenge, on es genera més de la meitat de la despesa, impulsada per un tiquet mitjà més elevat i vinculada a moments d’oci. No obstant això, aquest patró presenta una certa estacionalitat –amb un major pes relatiu del consum entre setmana en períodes festius o de major activitat lúdica– i diferències territorials que reflecteixen la coexistència de perfils de demanda més vinculats a l’activitat econòmica diària i d’altres més orientats a l’oci. A més a més, s’observa una evolució gradual en els hàbits al llarg del dia, amb una lleugera pèrdua de protagonisme del dinar a favor del sopar, en especial en el tram final de la setmana, la qual cosa suggereix, de nou, una orientació creixent del consum cap a experiències més socials i discrecionals.