Portugal: 2025 amb més ocupació i amb un creixement robust

El comportament trimestral va reflectir una contribució negativa de la demanda interna associada a una forta caiguda de la inversió. Els canvis fiscals anunciats per al 2026 podrien haver comportat l’ajornament de decisions d’inversió, en especial al sector de la construcció. Per la seva banda, la contribució de la demanda externa va ser positiva a causa de la reducció de les importacions. El comportament de l’activitat, millor del que s’esperava, i l’acceleració observada en el tram final de l’any impliquen que els riscos per a la nostra previsió del creixement del PIB per al 2026 (el 2,0%) es troben esbiaixats a l’alça. L’efecte arrossegament s’ha reforçat en un context en què prevalen diversos factors que haurien d’estimular l’economia al llarg de l’any, com una acceleració de la inversió, afavorida per l’execució dels fons NGEU i per unes condicions financeres favorables, i la robustesa del mercat laboral. La demanda externa continuarà restant força al creixement, atesa l’elevada intensitat importadora de la demanda interna i l’alta incertesa a nivell global. Així mateix, les dades disponibles del gener apunten a una economia en expansió. L’indicador de sentiment econòmic de la Comissió Europea es manté per damunt dels 100 punts, malgrat la caiguda fins als 104,2 punts al gener (vs. 107,2 al desembre).

L’ocupació va créixer el 3,7% interanual en el 4T i va situar el creixement anual en el 3,2%, un nivell pròxim al registrat el 2022. El sector terciari va ser el principal motor d’aquest creixement, amb el paper destacat de les activitats de salut humana i suport social i de l’allotjament i la restauració. A més a més, va destacar també la creació d’ocupació més estable, amb un augment dels contractes indefinits superior als altres tipus de contracte. La taxa d’atur es va mantenir inalterada en el 4T (en el 5,8%) i va situar la mitjana anual en el 6,0% el 2025.

La taxa de variació interanual de l’IPC del gener es va situar en l’1,9% (vs. el 2,2% del desembre), mentre que la inflació subjacent va recular a l’1,8% (vs. el 2,1% del desembre). L’apreciació de l’euro enfront del dòlar i l’estabilitat dels preus de l’energia haurien de contribuir a aquest procés de desinflació gradual, tot i que un nou tensionament de les relacions comercials i dels riscos geopolítics es mantenen com a riscos a l’alça.

L’execució pressupostària fins al desembre va revelar un superávit del 0,4% del PIB en comptabilitat pública (en relació amb el 0,1% del 2024), per damunt de l’estimació del Govern, del –0,3%. L’augment dels ingressos (el +7,6%) es va situar per damunt del creixement de la despesa (el +6,9%). En particular, la despesa va quedar gairebé 2.300 milions d’euros per sota del que es preveia, amb el paper destacat, en especial, de la inversió pública (–1.750 milions d’euros). Per la seva banda, l’any turístic del 2025 va marcar nous màxims en hostes, en pernoctacions i en ingressos. El creixement en les mètriques d’hostes i de pernoctacions es va basar, sobretot, en el turisme de residents (el 4,7% i el 5,4%, respectivament) i va ser més moderat en els no residents.