Algèria

L’any 2020, la fragilitat de l’economia d’Algèria es va veure agreujada pels efectes de la pandèmia sobre l’economia mundial i domèstica i per la intensa caiguda dels preus dels hidrocarburs, que van suposar una baixada del PIB del 6,0%.

Contingut disponible en
3 d'agost de 2021
Més informació sobre el país a:
argelia
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana
10-14

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

Creixement del PIB (%)

3,3

3,7

3,2

1,3

1,2

0,8

-6,0

2,7

2,5

Inflació de l’IPC (%)*

4,7

4,8

6,4

5,6

4,3

2,0

2,4

4,9

6,0

Saldo fiscal (% del PIB)

-2,5

-15,3

-13,1

-6,5

-4,4

-5,6

-7,7

-9,3

-7,9

Deute públic (% del PIB)

8,9

8,7

20,5

26,8

37,8

45,8

53,1

63,3

73,9

Tipus d’interès de referència (%)*

4,0

4,0

3,8

3,7

3,8

3,8

3,2

3,0

3,8

Tipus de canvi (DZD/USD)*

76,9

100,4

109,4

110,9

116,6

119,4

126,8

135,4

134,8

Saldo corrent (% del PIB)

3,9

-16,4

-16,5

-13,0

-9,5

-10,0

-10,5

-3,2

-3,9

Deute exterior (% del PIB)

23,7

38,6

42,6

40,3

39,7

42,9

58,6

58,0

55,0

Nota: * Mitjana anual.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i l’FMI.

  • L’any 2020, la fragilitat de l’economia d’Algèria es va veure agreujada pels efectes de la pandèmia sobre l’economia mundial i domèstica i per la intensa caiguda dels preus dels hidrocarburs, que van suposar una baixada del PIB del 6,0%. Les perspectives de creixement es presenten relativament febles i estretament vinculades a la recuperació del cicle econòmic global i a l’ascens dels preus de l’energia, així com a l’avenç de les vacunacions, el procés de la qual es preveu que culminarà a finals de l’any 2022. Els dèficits fiscals i per compte corrent dificultaran, a curt termini, la inversió pública i el desenvolupament de vies de creixement econòmic alternatives al sector dels hidrocarburs. De forma addicional, durant la crisi sanitària s’ha agreujat la divisió entre els grans sectors de la població i el Govern, el mandat del qual travessa un període de contestació.
  • Xoc real de la COVID-19. La correcció dels preus del petroli i el gas l’any 2020 (que representen el 95% de les exportacions i suposen el 40% dels ingressos de les finances públiques) juntament amb l’afebliment de la demanda dels seus principals socis comercials (principalment la UE) varen provocar, a més de l’enfonsament del PIB, l’increment dels dèficits per compte corrent i fiscal. Per als dos propers exercicis, preveiem un escenari de creixement moderat i estretament lligat a l’evolució de la demanda i els preus dels hidrocarburs a nivell mundial. Aquest aspecte serà clau per a la millora dels desequilibris per compte corrent que, això no obstant, es mantindran a causa de la limitació de la producció acordada per l’OPEP i els seus aliats i l’escàs desenvolupament de les exportacions no energètiques. De manera addicional, les autoritats, a través del control de les importacions, pretenen estabilitzar la minva de les reserves de divisa estrangera. Més enllà de l’intent de control, les perspectives relativament contingudes del consum intern, afectat pel descens del poder adquisitiu dels ciutadans (causat, al seu torn, per l’augment de la desocupació i la inflació), contribuiran a fer que les importacions creixin sense dinamisme.
  • Resposta de la política econòmica
    • Política fiscal. En el context de la pandèmia, les autoritats van interrompre el pla de consolidació fiscal del 2019 i van prioritzar la despesa cap a les necessitats sanitàries i socioeconòmiques. Aquest factor, juntament amb el descens dels ingressos per les exportacions d’hidrocarburs, va afavorir l’augment del dèficit fiscal l’any 2020 i va posar de manifest l’estret marge d’actuació del Govern en aquesta matèria. Pel que fa al dèficit fiscal, el del 2020 va ser notori i les autoritats en preveuen una expansió addicional l’any 2021, i per al seu finançament seguiran acudint a l’endeutament intern (a través de la compra de deute sobirà amb reserves del banc central).
    • Política monetària. En la nostra opinió, el Banc d’Algèria (BA) mantindrà les mesures monetàries acomodatícies que va adoptar durant la pandèmia, així com la flexibilització dels requisits a la banca. En el context de la pandèmia, la banca algeriana va trobar dificultats per a atraure volums significatius d’efectiu a través de dipòsits i, en alguns casos, la taxa de morositat es va incrementar per sobre de la mitjana dels darrers anys (12%). Malgrat això, considerem que el nivell de capitalització de la banca algeriana es manté en nivells acceptables.
    • Evolució del tipus de canvi. Preveiem que les tensions financeres d’Algèria afegiran més pressions depreciatives sobre el tipus de canvi del dinar. El BA s’enfrontarà a la difícil labor de contenir la depreciació de la divisa, per evitar un augment de les pressions inflacionistes per mitjà dels preus de les importacions, amb un estoc cada cop menor de reserves estrangeres i que per ell mateix és una font de riscos especulativa.
Riscos principals

El balanç de riscos està esbiaixat a la baixa. En concret, es plantegen en diversos aspectes:

  • Risc macrofinancer. La dependència de l’economia algeriana del sector energètic suposa un elevat risc davant una nova sacsejada en els mercats internacionals del petroli i posa de manifest la necessitat de desenvolupar un sector productiu alternatiu als hidrocarburs. Amb tot, la prolongació dels desequilibris macroeconòmics i les dificultats burocràtiques suposen un fre a l’entrada de capital d’inversió estrangera i a la millora de la confiança empresarial.
  • Risc financer per baix nivell de reserves en divisa estrangera. Des del 2014, les autoritats han recorregut a l’ús de les reserves en moneda estrangera del BA per fer front als desequilibris macroeconòmics i intentar evitar un deteriorament més gran del tipus de canvi del dinar. Aquest procés es va accelerar durant la crisi. Encara que el Govern ha començat a prendre mesures per evitar un descens del nivell de reserves per sota de les mètriques d’adequació de l’FMI, una nova sacsejada en els preus del cru podria accelerar el deteriorament del volum de reserves i forçar el Govern a demanar finançament a altres països, com ara la Xina.
  • Risc polític i social. Durant la crisi sanitària s’han agreujat les dificultats del Govern per gestionar la recessió econòmica i el control sobre els grups socials que exigeixen canvis en el règim polític (motivats, en part i en darrera instància, per l’augment de la desocupació i la pobresa). De manera addicional, el delicat estat de salut del president Abdelmadjid Tebboune i la manca de transparència sobre el seu futur ha despertat un nou front d’inquietud sobre la successió del poder. En l’àmbit sanitari, i malgrat l’arribada de vacunes pertanyents al mecanisme COVAX, creiem que el procés de vacunació en el país serà més lent del que inicialment es va preveure i s’allargarà fins al segon semestre del 2022.