Algèria

En els últims anys, l’economia d’Algèria ha patit el llast de les retallades de producció de l’OPEP de 2023-2024 i la moderació del preu del petroli el 2025, i l’activitat econòmica s’ha desaccelerat per la seva dependència del sector dels hidrocarburs (que representa una mica més d’un 10% del PIB, gairebé el 50% dels ingressos públics i més del 90% del valor de les exportacions). Aquesta situació ha erosionat tant el saldo exterior (el compte corrent va entrar en dèficit el 2024) com els comptes públics (el deute brut augmenta per sobre de la mitjana de la regió, el dèficit aconsegueix dobles dígits i el 2024 es van esgotar els estalvis disponibles al fons sobirà FRR [Fonds de régulation des recettes]).

La debilitat recent del sector dels hidrocarburs s’ha vist parcialment compensada per la resistència de la demanda domèstica, afavorida pel descens de la inflació, especialment en els aliments, i el suport de la política fiscal. Les autoritats han mantingut un creixement elevat de la despesa pública, sobretot en personal i prestacions, per donar suport al poder adquisitiu de les llars. La inversió pública també s’ha seguit accelerant per diversificar l’estructura econòmica, amb una promoció de la infraestructura de transport i sectors com l’agricultura i la mineria, el turisme i la generació d’energia renovable, especialment la solar.

El banc central d’Algèria (BA) ha fixat una política monetària acomodatícia, en un context de retorn de la inflació a l’objectiu (el BA persegueix un objectiu del 4%), d’una banda, i algunes tensions de liquiditat en el sector bancari, per l’altra. El banc central ha començat a injectar liquiditat amb operacions de mercat obert i, el setembre del 2025, va retallar el tipus d’interès de referència al 2,75% després d’anys de mantenir-lo en el 3,00%. A mitjan 2025, els EUA van imposar aranzels del 30% sobre les exportacions de béns algerians. Encara que l’exposició directa d’Algèria és petita (els EUA representen poc més d’un 5% de les seves exportacions), l’economia és sensible al context global de tensions comercials pel risc que derivin en un refredament de la demanda mundial i un menor preu dels hidrocarburs.

D’ara endavant, els increments de producció de l’OPEP el 2025 i 2026, juntament amb la resiliència de l’activitat que no són hidrocarburs, donaran suport al creixement econòmic d’Algèria. Però les perspectives estaran condicionades per l’evolució de l’entorn global (i el seu impacte sobre els preus mundials dels hidrocarburs) i per la pressió de reconstruir els matalassos fiscals i diversificar l’estructura productiva.

El banc central d’Algèria gestiona el tipus de canvi del dinar sota un règim oficial de flotació controlada. Tot i les dificultats sofertes arran de la pèrdua d’ingressos pel sector dels hidrocarburs (deteriorament del saldo per compte corrent i dels comptes públics), el dinar ha resistit i alhora les reserves de divises s’han mantingut sòlides (a tancament del 2024 equivalien a 14 mesos d’importacions). D’ara endavant, la recuperació de les exportacions d’hidrocarburs, i els seus ingressos derivats, pot donar suport al tipus de canvi, si bé el deteriorament de la situació fiscal i la perspectiva que els dèficits públics segueixin sent voluminosos suposa un risc baixista, especialment en escenaris de deteriorament del sentiment inversor global.

El balanç de riscos per a l’economia algeriana es presenta esbiaixat a la baixa. Entre d’altres, destaquem els següents:

• El deteriorament dels comptes públics és una font de fragilitat i accentua la sensibilitat a un enduriment de les condicions financeres globals (encara que no per exposició directa, atès que el deute exterior d’Algèria és molt petit). També ressalta els riscos que suposa el nexe sobirà-bancari (aguditzat a Algèria per unes empreses de propietat pública amb elevat pes i exposició del sector bancari) i el risc que els recursos per finançar el dèficit públic desplacin el finançament al sector privat (crowding out). Entre diferents mesures per ajustar els comptes públics, l’FMI ha destacat el potencial d’Algèria per millorar la seva capacitat de recaptació i diversificar les fonts d’ingressos.
• L’experiència del Banc d’Algèria, amb episodis de finançament monetari del Govern en el passat (directe el 2017 i indirecte el 2021), ressalta la importància de mantenir la independència de la política monetària per reforçar la credibilitat del banc central i la seva capacitat per controlar la inflació i garantir l’estabilitat financera.
• La dependència del sector dels hidrocarburs fa que l’economia d’Algèria sigui sensible a riscos externs. Especialment, a través de la volatilitat en mercats internacionals de matèries primeres. Això la fa sensible a l’escalada de conflictes geopolítics com les tensions comercials dels EUA o el Pròxim Orient. A més, el sector agrícola també té un pes rellevant (prop del 15% del PIB), de manera que l’economia també està subjecta al risc d’esdeveniments climàtics extrems que provoquin disrupcions en l’agricultura.
• Un dels grans desafiaments de l’economia algeriana és augmentar la seva resiliència. Això passa no només per la ja comentada diversificació de l’estructura econòmica, sinó també per desenvolupar el sector privat (llastat per restriccions a la competència, barreres al comerç internacional, accés limitat al sector financer i una baixa productivitat) i aconseguir un creixement econòmic més inclusiu (Algèria té una elevada taxa d’ocupació informal i una població jove amb alta taxa d’atur juvenil). Les Nacions Unides classifiquen Algèria com un país de «desenvolupament humà mitjà», i ocupa la posició 96 de 193 en l’últim rànquing de l’Índex de Desenvolupament Humà.