Colòmbia

L’economia colombiana ha mostrat signes d’estabilització els darrers trimestres. El repunt de l’activitat recolza sobre el consum privat, que es troba 6 p. p. per sobre de la seva tendència prèvia a la pandèmia, gràcies a un mercat laboral sòlid, la taxa d’atur del qual es troba per sota de la mitjana històrica, i l’augment dels ingressos reals de les famílies, impulsats per l’augment del salari mínim (+23% des del 2023) i l’expansió de programes socials. La millora del mercat laboral i la moderació de la inflació han impulsat el consum privat des del 2024, després de tres anys d’atonia, la qual cosa ha afavorit el creixement del PIB. La inversió, d’altra banda, continua endarrerida respecte a nivells prepandèmics i reflecteix certa incertesa política, en particular en sectors estratègics com ara el dels hidrocarburs (en el qual els canvis reguladors per tal d’afavorir la transició ecològica i limitar l’exploració han reduït la inversió estrangera) o la construcció. No obstant això, persisteixen focus de tensió, com ara el deteriorament fiscal, la debilitat de la inversió i la incertesa institucional.

Les autoritats monetàries han aconseguit reconduir la inflació des del seu màxim el 2023 (13,3% el març del 2023). L’FMI espera que el 2025 tanqui en el 4,4% i que convergeixi a l’objectiu del banc central, del 3% el 2027. També ha caigut la inflació subjacent, tot i que amb menys intensitat, a causa de la persistència de la inflació en serveis i a una àmplia indexació de preus. El banc central continua relaxant la seva política monetària, tot i que a menor ritme que en anys anteriors (després d’acumular 350 p. b. de retallades el 2024, els tipus s’han reduït en només 25 p. b. el 2025, fins al 9,25%).

El dèficit fiscal s’ha ampliat els darrers anys davant l’estabilitat de la despesa primària i el descens dels ingressos tributaris degut, entre altres motius, a la caiguda en els preus internacionals del carbó i la reducció d’ingressos provinents del sector miner-energètic. Així, el deute brut del sector públic consolidat va arribar al 61,2% del PIB el 2024 i està previst que superi el 63% el 2027, per sobre del límit fiscal legal del 55%.

La millora del sector exterior no sembla sostenible. Després de millorar la balança de pagaments el 2024 (quan el dèficit per compte corrent es va reduir a l’1,7% del PIB, el nivell més baix en 20 anys) pel fort creixement de les remeses (+17% en l’any) i el turisme, i per una caiguda en els pagaments de dividends a l’exterior, l’FMI no preveu que aquesta millora sigui sostenible, i espera que a partir del 2025 el dèficit torni a ampliar-se a causa de l’empitjorament dels termes d’intercanvi i a més demanda interna.

El pes colombià s’ha apreciat amb força el 2025, al voltant d’un 15% enfront del dòlar, impulsat per un diferencial positiu de tipus d’interès reals respecte als EUA i per un ampli coixí de reserves internacionals (131% del llindar de l’FMI). Aquesta apreciació també va reflectir l’esmentada millora del dèficit extern, gràcies a menors pagaments de dividends i majors remeses, tot i que, en pròxims trimestres, la combinació de preus moderats del petroli, vulnerabilitats fiscals internes i un dèficit per compte corrent que tornarà a ampliar-se apunten a una depreciació gradual del pes el 2026. La política monetària continuarà sent restrictiva i donarà suport a la divisa, però l’entorn financer global i la relació amb els EUA suposaran fonts de volatilitat amb un biaix lleugerament baixista per a la divisa.

El balanç de riscos de l’economia colombiana es presenta esbiaixat a la baixa. Entre d’altres, destaquem els següents riscos:

• Riscos fiscals: el deteriorament fiscal és el principal risc macroeconòmic. La suspensió de la regla fiscal fins al 2027 ha permès al Govern ampliar la despesa sense comptar amb un augment equivalent i sostenible en els ingressos públics que ho empari i, tot i que el Marc Fiscal de Mitjà Termini preveu una consolidació el 2028 basada en una reforma tributària amb l’objectiu de recaptar 1,4 p. p. de PIB addicionals, la seva aprovació es complica a causa d’una manca de majoria parlamentària i la proximitat del cicle electoral del 2026. A més, persisteixen retards pressupostaris per manca de liquiditat, que podrien convertir-se en passius, i el país continua sent dependent d’ingressos procedents del sector miner i energètic, que són molt volàtils. Segons l’FMI, per tornar a la regla fiscal el 2028, Colòmbia haurà d’executar un ajust estructural d’almenys 3,2 p. p. del PIB entre el 2026 i el 2028. Així i tot, el deute net no tornaria al límit del 55% del PIB fins a la dècada del 2040. Si l’ajust no es materialitza, el deute podria superar el 70% del PIB abans del 2033.
• Riscos polítics i geopolítics: Colòmbia entra en un cicle electoral el 2026 amb elevada polarització. La implementació de reformes estructurals (pensions, salut, descentralització) ja ha afrontat obstacles legislatius: la Cort Constitucional va tornar la reforma de les pensions aprovada, la reforma sanitària continua estancada al Senat i la descentralització depèn d’una llei de competències que encara no s’ha presentat. A més, el gir geopolític cap a la Xina –amb l’adhesió a la Iniciativa de la Franja i la Ruta i al banc dels BRICS– i el deteriorament de les relacions amb els EUA (incloent-hi amenaces de sancions i aranzels) podrien afectar la inversió estrangera directa i el comerç exterior.
• Riscos externs: l’economia colombiana és vulnerable a xocs externs, com ara una caiguda addicional en els preus del petroli i el carbó, restriccions comercials globals o una desacceleració als EUA, principal destinació de les seves exportacions i origen de remeses. La transició energètica també implica riscos per als ingressos fiscals i la balança comercial (fins al 2024, els ingressos petroliers representaven prop del 10% del pressupost).