Colòmbia

Malgrat les fortes mesures d’aïllament, Colòmbia és el tercer país de Llatinoamèrica amb més casos de COVID-19.

Contingut disponible en

castellà anglès

Impressió

Descarregar fitxer

19 de juliol de 2021

Més informació sobre el país a:

Colòmbia ICIE

En aquest article

Perspectives

								Previsions
	Mitjana 10-14	2015	2016	2017	2018	2019	2020	2021	2022
Creixement del PIB (%)	5,0	3,0	2,1	1,4	2,6	3,3	-6,8	5,0	3,5
Inflació de l’IPC (%)*	2,8	5,0	7,5	4,3	3,2	3,5	2,5	3,0	3,0
Saldo fiscal (% del PIB)	-2,4	-3,1	-3,8	-3,3	-3,1	-2,2	-8,1	-8,2	-7,1
Deute públic (% del PIB)	37,4	50,4	49,8	49,4	53,6	52,3	62,8	64,2	64,3
Tipus d’interès de referència (%)*	3,9	4,68	7,10	6,11	4,35	4,25	2,86	1,75	2,75
Tipus de canvi (COP/USD)*	1.883,1	2.749,1	3.051,8	2.952,1	2.958,1	3.282,6	3.693,1	3.780,0	3.516,7
Saldo corrent (% del PIB)	-3,6	-6,6	-4,5	-3,4	-4,1	-4,4	-3,3	-3,8	-3,9
Deute exterior (% del PIB)	23,7	38,6	42,6	40,3	39,7	42,9	58,6	58,0	55,0

Nota: * Mitjana anual.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i l’FMI.

Malgrat les fortes mesures d’aïllament, Colòmbia és el tercer país de Llatinoamèrica amb més casos de COVID-19. Tot i que el 2020 l’economia va presentar una forta contracció, el 2021 la majoria dels sectors econòmics semblen recuperar-se, la qual cosa suggereix que el pitjor escenari després de l’impacte generat per la pandèmia podria estar superant-se. La recuperació continua sent incerta i dependrà sobre manera de dos factors: i) l’avaluació de la pandèmia i ii) les protestes socials. En aquest context, S&P i Fitch van reduir la qualificació del deute públic en moneda estrangera a grau especulatiu, especialment a causa de les creixents pressions de despesa i la incapacitat per avançar en la necessària reforma fiscal. Com a conseqüència, el país va perdre el grau d’inversió, la qual cosa va implicar un major cost de finançament tant per al Govern com per al sector privat. En aquest context, la millora de la posició fiscal és força complexa.
Xoc real de la COVID-19 i estratègia sanitària. Tot i que Colòmbia va tenir una estratègia de confinament estricte, actualment és el tercer país de Llatinoamèrica amb més casos de COVID-19. La vacunació va començar a un menor ritme de l’esperat i, fins ara, s’han inoculat una mica més de 19 milions de dosis. A conseqüència de la pandèmia, el 2020 l’economia es va contreure un 6,8% anual, la major caiguda des de la Gran Depressió de 1930. A principis de 2021, l’economia va sorprendre amb un repunt en la majoria dels seus sectors. La demanda interna continua sent el principal suport de la recuperació econòmica. Encara que aquest resultat genera un biaix alcista sobre el creixement de l’any, el procés de recuperació continuarà sent incert davant els efectes de les protestes i el tercer pic de la pandèmia.
Resposta de la política econòmica
- Política monetària. La inflació s’ha mantingut estable en els primers mesos de l’any, encara que la seva tendència serà alcista en els pròxims mesos com a resultat de la recuperació gradual de la demanda, la devaluació del tipus de canvi i l’augment dels preus dels aliments tant en l’àmbit global com pels bloquejos recents de les principals vies del país. El banc central manté la taxa de referència en l’1,75% i l’expectativa és que es mantingui estable al llarg de 2021. No obstant això, la difícil situació fiscal del país i els augments de taxes d’interès en l’àmbit global podrien provocar que es produïssin augments del tipus d'interès de referència colombià.
- Política fiscal. El Govern s’enfronta al dèficit fiscal més gran de la història recent per l’increment de la despesa per fer front a la pandèmia (prop del 8% del PIB el 2020). Aquesta situació fa necessària una reforma fiscal que augmenti els ingressos per poder continuar amb els programes d’ajuda social. A l’abril, el Govern va presentar una reforma ambiciosa que buscava incrementar els ingressos en un 2,2% del PIB, però posteriorment va haver de retirar-la davant el descontentament social. Davant aquest panorama, les qualificadores S&P i Fitch van rebaixar la qualificació de Colòmbia de BBB– a BB+, per sota del grau d’inversió. En aquest context, van assignar una perspectiva estable, ja que consideren que la recuperació econòmica i les mesures fiscals permetran l’estabilització del deute en els pròxims anys. El Govern presentarà el 20 de juliol davant el Congrés una nova proposta de reforma tributària que busca augmentar els ingressos un 1,2% del PIB.
Dinàmica del deute sobirà. El deute públic es troba sobre el 60% del PIB. La pèrdua del grau d’inversió implica un major cost de finançament per al Govern, així com una volatilitat major per als títols de deute en estar més exposats al mercat d’inversors amb posicions més tàctiques que estructurals. No obstant això, els títols de deute colombià són ara més atractius per a fons d’inversió que busquen un major risc a països amb grau d’inversió especulatiu, però amb bons fonamentals macroeconòmics.
Evolució del tipus de canvi. Durant el 2021, el peso colombià va continuar presentant una alta volatilitat i, de la mateixa manera que la resta de les monedes en economies emergents, s’ha depreciat respecte del dòlar. Per al segon semestre s’anticipen pressions en el tipus de canvi pels efectes de la pèrdua de grau d’inversió i per la fluctuant situació social.

Riscos principals

Risc polític i macrofinancer. Malgrat la reforma anunciada, el marc fiscal suggereix que Colòmbia continuaria presentant nivells elevats de deute, la qual cosa requerirà nous esforços fiscals en el pròxim Govern que, en cas de no tenir lloc, augmentaria el risc de patir reduccions de qualificació en un futur. Els desafiaments de governabilitat es mantindran davant l’alta desaprovació que ha tingut l’Administració de Duque i l’augment de la polarització abans de les eleccions presidencials i legislatives del 2022. Això, al seu torn, impedirà avançar en una agenda de recuperació econòmica postpandèmia.